Paraules extretes de GUIA BÁSICA DE ENTRENAMIENTO PARA CICLISTAS de Eric Harr. M'ha semblat una bon retrat del que ens va passar en algun moment a la majoria, al marge de que després haguem recuperat la bicicleta com afició o no.
Quan erem nens, "estimàvem" les nostres bicis. Quan hi pujàvem, res podia interrompre aquella experiència, excepte les veus dels nostres pares cridant-nos a sopar quan s'acostava el vespre. Les nostres bicis ens portaven pràcticament a qualsevol lloc que desitgessim. Ens proporcionaven el nostre primer tast de llibertat real. Sobre les nostres bicis podíem creuar nous terrenys, serpentejant per nous móns amb els ulls brillants, amples somriures i cors purs. En canvi, en algun moment del camí vam perdre l'interès. Vam créixer i les bicicletes van donar pas a les motos, als cotxes. Vam apartar les bicicletes, les vam posar en un racó del garatge i fora de les nostres ments. Aquell fou el moment en el que vam començar a perdre de vista l'alegria pura i autèntica de l'exercici.
