Ahir diumenge em vaig animar i tot i amb dubtes vaig decidir anar a fer la copa gironina que per primer cop es feia a Sant Feliu, el meu municipi. Els dubtes eren perquè feia un parell de setmanes el menisc dret se m'havia clavat d'un sobreesforç i no les tenia totes. Al final no me'n vaig sentir gens, el que sí que me'n vaig sentir va ser dels dies de repòs que vaig haver de fer... ja, ja,... és broma.
Va ser un gran dia de btt, el terreny estava genial.
A les 8.30h arribava al pavelló Carles Nadal i m'inscrivia, bé com que habitualment no faig la copa gironina vaig haver d'anar a la cua dels que tenim llicència de cicloturista, allà se'm van quedar la llicència i em van donar el dorsal 919, bon número, capicua. Quin fred que feia aquella hora, i jo d'estiu, bé amb manguitos. Em va fer pensar a quan vam anar a fer la Volta a la Cerdanya l'any passat i l'amo de Probike cullonava tot el personal que sortia a les 7 del matí, a les fosques d'un fred setembre, tan sols amb manguitos i perneres.
Total, que feia un fred de mil dimonis, no sabia si rodar per esperar que fos l'hora o quedar-me a l'interior del pavelló cargolat en un racó.
A les 9.15 en Moradell i les motos arrencaven i baixàvem des de la zona del pavelló, fins al polígon industrial. No vegis la penya com s'anava col·locant, tot i haver de parar al polígon. Baixàvem ocupant tota la carretera de Girona, va ser un tram curt però espectacular, semblava el tram d'asfalt que es fa a la Tramunbike per encarar la pujada dels maleïts 5 km. Renoi avui, estic de records, serà que em faig gran!
Arribem al polígon, i van cridant els que tenen reservada la fila zero, queda molt "pro" i un cop van acabar de cridar la "pro"- le ens vam esbraonar darrera seu. I al cap de poc "jjjjaaaaaaaaaaa..." la maaarrre que em va parir!!! quina arrencada. Tothom amb les forquilles bloquejades i drets apretant des del polígon fins la gossera. Tot s'ha de dir, jo encara no havia acabat l'asfalt i ja estava assegut, apretant les dents, però assegut. En aquest petit tram ja es va fer una gran selecció, després pujant la gossera vam passar de grups de tres, a grups de dos i a fila d'un. Els que coneixem la gossera teníem molt de guanyat perquè sabíem que no se li diu la gossera perquè pateixes com un gos però va bé per escalfar-te.
D'aquí vam passar al tram de la línia i a la pineda que va netejar en Carlos Zarza i va fer un seguit d' "ssss" a la pinassa, que tot s'ha de dir, i em sap greu per ell, però quan jo vaig passar-hi, més que "sss", feien "iiii" ja que molts tiraven pel recte. Carlos!!!! jo vaig fer les "sss" tranquil!
Aquí començava el tros que em va agradar més, la recta i baixar el GR i la Murtra, al GR vaig veure que els tius que van amb rígides baixaven igual que ràpids que jo o més. Xavi ens hem de comprar una rígida!!! La Murtra va ser un espectacle, en fila índia, però un espectacle. Al primer forat heavy que hi ha a l'esquerra, portava en Joan Martí del Matxacuca davant, va entrar-hi ràpid però va quedar clavat, i al frenar de cop amb la roda de davant vaig tocar la seva de darrera i PUM, va caure al mig del forat i la bici a sobre.
- T'has fet mal!
- No, però em pots ajudar!
Em va passar la bici i cap amunt, vam fotre un embús però tu que s'esperin. Després va arrancar i jo darrera de nou. La veritat és que anàvem a un ritme correcte, però es podia anar un pèl més ràpid i ja més amunt va haver de baixar de la bici i vaig aprofitar per adelantar-lo corrent, aquí vai enllaçar amb en David Jordà i el seu quadre dels "xinos" de l'equip de "I + D Projectes". Un cop a dalt la Murtra, cap a la pista ampla i amunt fins a Sant Benet, la Creu d'en Barraquer i a Cal Federal, allà vaig passar en David i vaig entrar primer al corriol. Allà em vaig distanciar d'en David, vaig adelantar en Raúl Sanz, provador de bicis del SOLO BICI que portava la CANNONDALE SCALPEL full, full, la de gairebé 9.000€ que no sabia si passar-lo o quedar-me darrera admirant la bici. Pista de Cadiretes, creuem de nou l'asfalt de St.Grau i allà cap a Can Cabanyes a buscar el corriol anti-reif de l'Escoleta BTT, paral·lel a la pista i baixada, quin gustazo!!! A muerte, volava, la llàstima és que tan sols vaig passar dues persones, i la segona, en Miquel Àngel Navarro em va tornar a passar quan em va saltar la cadena per la part del plat gran i se'm va clavar a la biela.
Vam anar creuant el riu diverses vegades fins arribar al carril verd, em va passar de nou en David Jordà que va sortir carregat d'energies del darrera i a davant vaig tenir el mateix panorama fins al final: En David Jordà, un altre noi i en Miquel Navarro i a certa distància jo fent el que podia. Aquí començava a flaquejar.
A la dreta i cap amunt, el darrer regal la pujada que enllaça amb l'asfalt que porta a l'abocador. Aquí vaig notar cadascun dels 12 kg 170gr de la meva estimada Epic. Tot i que em penso que és la vegada que he pujat més ràpid aquesta pujada. Asfalt i enllaçar amb una altra trialera que m'encanta, la del Castell de Solius i que els de l'Escoleta BTT van enllaçar amb la de la Mare de Déu, de baixada, gràcies a Déu (o sigui al fill!...bé deixe-m'ho estar) perquè sempre la fem de pujada. En plena trialera vaig passar un de Bicicletes Esteve, quin gustàs jajaja... em vaig sentir "pro" (tranquils, a l'última trialera abans de meta es va venjar, ke kabron! i això que no debia ser gaire "pro" si estava allà amb la pro-le).
El corriol del final del pollastre 2010 fins a la casa d'en Lara, el pont, i cap a la dreta on m'esperava el company d'equip, en Xavi González, que em va fer una foto i em va animar pel que quedava de cursa. I és que ja quedava poc, però la referència, en David Jordà i en Miquel Navarro cada cop em guanyaven més metres, que emocionant és mentre ho escric, però damunt la bici és una putada. Per cert, pot ser que passés gent de la curta? Companys de l'Escoleta de BTT m'ho podeu confirmar?, Gràcies (ja sembla la tele això).
Al planers de darrera el golf, en Xavi Viñas remolcant en Sergi Boix amb la bici, degué canviar-li la bici a un altre company. I que quedava, doncs més planers, fins a la pujada de darrera el Caixa Girona de Sant Feliu, aquí és on es va venjar el de l'ESTEVE que us he dit, i el tiu es va posar les piles perquè en va passar dos més en aquest últim tram, em va treure 43" uuuuuuuuuiiiiixxxx per poc!! Finalment en David Jordà i en Miquel Navarro, em van treure 1' i 9" o 10". Darrera meu va entrar en Joan Martí i Juan Javier Macías del TOPE. Els que ens coneixíem vam arribar per allà mateix. Això sí, tots ells, tret d'en Joan Martí participen a la copa gironina.
Ei escoleteros, merci pels ànims quan passava pels controls.
Classificacions:
45è de la Volta llarga, per temps, si bé no surto en aquesta llista pel tema que jo tinc la llicència de cicloturista.
5è de la I Marxa de l'Ardenya, o sigui dels que no tenim llicència per córrer. Que per cert he flipat, quan he vist en Campasol a davant, encara córrer aquest home? Quan corria jo als anys 90, 91, 92,... ell ja hi era, és de l'època den Permanyer, en Serrainat, etc.
Per cert, mirant les classificacions, dels que no són "pro"s de Sant Feliu, o sigui dels locals (dels autèntics, els que resideixen i paguen els seus cars impostos a Sant Feliu) si que he sigut el primer, ...ala, jajaja...
Ara sense bromes, de nou felicitar al C.E.Escoleta BTT i a S.C.Guíxols / Ayats Cycles per la gran cursa que han organitzat i per ensenyar als btteros d'arreu una bona mostra d'aquest terreny tan ben parit que tenim a Sant Feliu i que és l'Ardenya. Perquè molts anys es pugui anar organitzant aquesta cursa.
Foto. Xavi Sánchez Masó
Foto. Xavi González
