diumenge, 7 de novembre de 2010

Setmana estranya amb final feliç

Doncs sí, ha estat una setmana estranya, que de fet comença el dissabte passat (30/10/2010) amb una sortida en carretera amb en Jordi Mont, en Quim i l'Àlex Guillot. Tot anava bé, quan en el tram de Mallorquines a Santa Coloma de Farners vaig notar de forma in crescendo un dolor agut a la part interna del genoll dret. Un dolor que em va fer parar a Santa Coloma per fer quatre estiraments. Un cop aturat no feia mal. Al cap d'una estona vam tornar a arrancar per enfilar cap a Aiguaviva, Vilablareix, Girona i va semblar que els estiraments m'havien alleugerit força. Vaig pensar que potser se m'havia encamallat algun nervi, o havia fet algun mal gest. El fet és que a l'altura d'Estanyol vaig tornar a notar molèstia, vaig decidir baixar el ritme i vaig poder arribar a Sant Feliu. Un cop a casa, dutxa, estiraments i a la tarda sofà amb una bossa de gel al genoll, tot i que sense pedalar no sentia dolor.

Davant el panorama, diumenge no hagués sortit encara que hagués pogut. Va tocar fer de control a la copa gironina de Castell d'Aro, que malgrat la remullada de primera hora el dia va acompanyar força, fins al punt de fer un gran sol en el moment d'entrega de premis, que sempre s'agraeix. Tot seguit dinar amb la gent del club per celebrar el dia i de pas els 25 anys del Club Ciclista Platja d'Aro. 

El dilluns era festiu, i si hagués estat bé del genoll hagués sortit però vaig decidir reposar.

Dimarts vaig repassar la posició de les cales de carretera, altura dels seient de carretera. No va ser fins dimecres que vaig decidir sortir en btt a veure què. Vaig quedar amb en Xavi González i vam enfilar la primera pista d'en Lara. Tot evolucionava bé però a dalt la pista el dolor va tornar a fer acte de presència. El primer que vaig pensar va ser que les cales de carretera debien estar bé i que el problema no venia de posició de cales o d'altura de seient de carretera. Quina merda, que devia ésser! Tot i amb dolor vaig continuar amb la sortida, vaig fer la "V" i vam pujar fins a Sant Baldiri, allà vam continuar fins a la Creu d'en Barraquer i ja gairebé fosquejant vam baixar la Murtra

El dimecres anava al fisio i em comunicava que tenia el menisc dret clavat, com a cartílag havia perdut elasticitat i això limitava el moviment rotatori de la tíbia, peró sobretot del fèmur damunt d'ell. Segons el fisio això no provenia ni d'un cop, ni de les cales, sinó d'un esforç sobtat molt dur, havia sotmès el menisc a un stress pel moviment repetitiu de pedalada. Mentre m'ho deia de seguida vaig pensar en la setmana del 18 al 24 d'octubre, que per temes de feina no vaig poder sortir en tota la setmana i el cap de setmana entre dissabte i diumenge em vaig xuscar 207 km en carretera a un ritme alegre. 

El fet és que em va dir que calia arreglar-ho perquè si no podia arrastar aquest dolor molt temps. I a partir d'aquí, acupuntura, corrents, estiraments i un massatge força estressant per fer reaccionar el menisc amb moviments no habituals. El mateix dijous a la tarda i el divendres vaig recordar-me del fisio diverses vegades perquè em va deixar el genoll força adolorit i amb algun petit morat. 

El fisio em va emplaçar per un altre dia i em va dir que podia seguir sortint en bici, però a "rodar" i al mínim dolor parar.

L'endemà, divendres, vaig sortir 30' amb la de carretera per Sant Feliu i cap a casa, el genoll no em va fer mal i vaig estar content. Ahir dissabte, vaig sortir 1h 15' en carretera i també molt bé. Avui diumenge al final he decidit sortir en btt i m'he apuntat a la sortida amb l'Escoleta del BTT conscient que era de prova, i que sobretot no calia apretar.

M'he aixecat aviat per no anar amb pressa i poder arribar a les 9.30h a la BP de Santa Cristina amb temps. Sovint tot i axecar-me amb temps acabo sortint amb el temps just i m'haig de fotre la primera escalfada jo sol per arribar al punt de sortida, i amb el genoll cascat ...como que no!

Quan he arribat ja hi havia l'Àngel Pajares i en Santi Betrian, al cap de poc ja han arribat en Nava i Xavi Gimeno i al cap de poc, el puntual Pipo. La idea semblava ser que era un recorregut que havien fet el dilluns i que pintava cap a 1000 m de desnivell positiu, sense allunyar-nos massa de la zona.

El recorregut, ja us avanço que ha sigut genial!, m'ha encantat vaja! Hem tirat cap al golf, després hem anat a buscar la primera pujada del pollastre d'aquest any, per la línia on s'han sortit del recorregut previst per fer unes quantes pujades i baixades guapíssimes i anar a parar a la carretera que puja a Pedralta, hem baixat fins al polígon industrial per asfalt, hem baixat fins a Cal Pitxo, carretera de Sant Amanç, hem girat a la dreta a l'església, i hem pujat per camins fins a Casa Nova on hem anat a buscar el GR per pujar-lo fins a Santa Escolàstica, baixar pel camí d'en Fermín i anar a retrobar el golf de Santa Cristina on hem girat a l'esquerra per pujar la darrera baixada del pollastre 2010 fins a la Casa d'en Lara, creuar el pont, pujada al Castell de Solius, trialera de la Mare de Déu (no sé com definir-la, però com que hi ha una Mare de Déu la batejo!) [aquí he apretat una mica les dents per pujar-la, temptant el menisc, se m'ha consentit però no ha aparescut el dolor] i aquí comença el millor, hem pujat la baixada que ve de la zona d'escalada i en algun moment hem girat a l'esquerra i aquí ha començat l'espectacle. PUJA I BAIXA impressionant per diferents camins i roques, enllaços de camins i creuament de pistes, per arribar a la pujada paral·lela a la primera d'en Lara, i d'aquí fins al Mas Pla, [2h de recorregut i el genoll perfecte]. Aquí en Santi i en Xavi Gimeno ja han marxat.

El genoll evolucionava bé per la senzilla raó que no el forçava, a les pujades que habitualment faig en mitjà, he posat el platillo i si de cas baixava pinyons, tampoc anava davant i em quedava més cap al final, tampoc era qüestió de fer-me el valent, per mi era un premi poder sortir i aguantar els tirons del grup.

Un cop al Mas Pla, hem passat per Mas Tapiolas per anar a buscar la variant -aquí ens hem creuat amb els toperos amb btt-, passar per sota la variant i pujar recte pel mas del costat del Càmping Ridaura fins a la pista de Panedes, i d'aquí per camins fins a Sant Miquel d'Aro, un tros d'asfalt i a la dreta, camí fins a Romanyà -m'han ensenyat una font que no coneixia-, asfalt fins a la segona baixada de la copa gironina de Castell d'Aro 2010. En Manel ens ha ensenyat un camí que està netejant i que promet ser molt guapo perquè enllaçarà des de gairebé a dalt de dita baixada fins al corriol de la font fresca.

Hem baixat fins al corriol de la font fresca i d'aquí fins a la darrera part del recorregut de la gallina 2010. 

Sortida trencacames, però tot depèn del ritme amb què t'ho prenguis i avui em tocava fer bondat. El recorregut guapíssim tot s'ha de dir, molt bé escoleteros!!! 

El menisc s'ha comportat, i un cop a casa estiraments. No m'ha calgut ni antiinflamatori, ni gel,... que béééééé!!! Menys mal, demà segona sessió amb el miraculós fisio, quina por!

Al final,
Distància: 45 km
Temps: 3h 39' 15"
Desnivell positiu: 1105 m


Una crítica per l'Àngel Pajares que ha aprofitat que estic cardat per humiliar-me a les pujades, ke kabron, no tens sentiments.... jajaja... ja veuràs quan estigui bé punyetero!