diumenge, 30 de gener del 2011

DE CAP DE SETMANA EN CAP DE SETMANA...

les cròniques, eh!! 

Ahir dissabte, vaig sortir en carretera amb en Xavi González. Com que feia un dia estrany, que no apuntava massa clar vam sortir tard, allà les 11h. i vam anar a fer el famós i recurrent "triangle". 


Pels que no sou de la zona i no el coneixeu consisteix en el següent:

SANT FELIU DE GUÍXOLS / Santa Cristina d'Aro / Llagostera / Cassà de la Selva / Campllong/   tombar al polígon industrial de Campllong cap a l'esquerra fins a Sant Andreu Salou / Caldes de Malavella / Llagostera / Sant Miquel d'Aro / Santa Cristina d'Aro / SANT FELIU DE GUÍXOLS.

Aquest és el recorregut que col·loquialment en diem "el triangle"
I aquest és el motiu del nom d'aquest recorregut 
Curiosament tenim el "triangle llarg" i el "triangle curt", el llarg és el que us he explicat. El curt   és el que fem quan no anem fins a la rotonda que porta a Campllong i Riudellots des de Cassà, sinó que passem per sota la C-65 a mig Cassà i agafem la carretera que habitualment agafa la gent que vol anar a Caldes des de Cassà. Fent el curt t'estalvies la volta que va de Campllong a Sant Andreu Salou. Els que som de la zona, aquest recorregut és el "comodí" per molts dies que no es disposa de molt de temps, i es vol fer una volta curta i suau, bé això de suau ja sabeu que és molt relatiu, tothom s'ho pot agafar quan vulgui.

Vam fer,
Distància: 56 km
Temps: 2h 05' (o sigui, suau, jajajaja...)

Avui diumenge hem sortit en btt amb els de l'Escoleta Btt, hem quedat a la BP de Santa Cristina a les 9.30h. Erem en Pipo, en Nava, en Santi, en Lluís i l'Espi del Club Ciclista Escoleta BTT, l'Albert Carreras i en Sergi Boix de Bicicletes Esteve, en Carlos Zarza de Club Ciclista Guíxols-Ayats, en Jordi Mont del Club Matxacuca i en Xavi González i jo del Club Ciclista Platja d'Aro. Curiosament al cap d'una estona ens hem trobat amb en Dani de Bicicletes Esteve també, però al cap d'una estona "ha fet el seu camí"(mai millor dit) perquè no tenia massa temps.

La sortida prometia, perquè el terreny estava humit de veritat, tot eren basses i fangueix. Que diver!!! Aquestes coses són les que fan que un camí habitual te'l miris amb uns altres ulls. La gràfica la següent:

Distància: 42 km
Temps: 3h 17'

La sortida ha estat força accidentada, estava previst fer una ruta per la zona de la marxa per parelles de Llagostera 2010, però l'aigua ens n'ha fet desdir. Hem començat per la pujada d'en Lara però ja abans de començar a pujar-la hem hagut de fer marxa enrera perquè el riu s'havia desbordat i tallava la pista (PRIMERA POSADA A PROVA) hem traçat per un camí alternatiu i solventat. Hem pujat per la pista d'en Lara 1 i després hem anat en direcció a l'abocador de Solius, allà hem intentat baixar per la baixada "heavy" però allà, de nou el riu desbordat (SEGONA POSADA A PROVA) i hem hagut de fer mitja volta i pujar la pujada amb la bici a coll. D'aquí hem continuat i hem baixat fins a les proximitats del molí d'en Nenó per veure si podiem creuar per allà però impossible de nou (TERCERA POSADA A PROVA). Mentre estàvem mirant la riuada pensant què fer, per l'altra riba s'han acostat tres motos d'enduro i de forma espectacular l'han creuat amb uns quants cop de gas, les motos per uns moments, una darrera l'altra quedaven pràcticament submergides perquè hi havia un sot que l'aigua no deixava veure, com diria en Pipo Rovirosa: espatuflant! fins i tot hem aplaudit. Un cop al nostre costat, els motoristes, xops, i amb les motos fumejant de per tot arreu han continuat el seu camí. Nosaltres, davant aquesta tercera posada a prova, nos ens hem donat per vençuts i hem fet marxa enrera per si podíem creuar per la zona on s'enllaça amb el "carril verd", tot i que ja ens pensàvem que no podria ser, i certament, res de res (QUARTA POSADA A PROVA). Davant d'això hem dessistit, i hem tornat a pujar d'on veníem i cap a l'abocador de nou, per tornar cap al final de la pista 1 d'en Lara.

Hem seguit fins a la pista 2 d'en Lara que porta a Sant Baldiri, on en Carlos Zarza s'ha marcat unes sèries, jejeje... cal recordar que avui portàvem tres "miniPROs", en Carlos Zarza, en Sergi Boix i l'Albert Carreras, tres cracks.

Pujant la pista 2 d'en Lara ens hem trobat en Bragulat que després de la seva operació de menisc fa un mes i mig, tornava a agafar la btt (que no la de carretera, jejejej...).

Un cop a Sant Baldiri ja hem decidit fer el recorregut que havíem fet la setmana passada, cap a la Creu d'en Barraquer, Sant Benet, el corriol que s'acosta al salt de parapent i torna cap a la part alta del passallís, el collet de la Mare de Déu, i cap a baix fins al "Parc Aventura", la part alta de la carretera de Tossa, l'hem creuat, i cap a la Font de Monticalvari, anar a buscar el "camí de les bruixes", el carrer Sant Elm i pels bumps del carrer del Raig fins la platja de Sant Feliu.

Aquí en Sergi Boix ha tirat cap a S'Agaró,... i la resta per la Ronda de Ponent fins la BP de Sant Feliu i apa, adéu.

Sortida enfangada però guapa, quan el terreny està així és una merda per la cadena de la bici, pinyó ... perquè tot grinyola, però val la pena. A més avui, per variar, hem rigut força, i qualsevol excusa és bona per riure i passar-ho bé. Parlant de riure, Nava quan llegeixis això mir'at aquesta foto:


Aquest tiu de la dreta és The Phantom, que a Espanya es va traduir per "El Hombre Emmascarado". Era un superheroi, que si no recordo malament també se'n va fer una pel·lícula. A què ve aixo? Doncs que en Nava portava sota el casc, una espècie de passamuntanyes i al treure's el casc, amb les ulleres fosques d'anar en bici semblava ben bé que veies aquest superheroi. M'ha fet gràcia i per això ho poso.

Una altra cosa que ha passat avui i que m'ha abocat records infantils ha estat que al començament de la sortida hem sentit durant molta estona molts, molts i molts trets de caçadors i amb en Lluís i en Pipo hem fet la conya de que si els devia costar de matar el o els senglars als caçadors. I ja ens hem imaginat que els senglars havien fet un front comú cansats dels caçadors i prèvia reunió familiar o del clan senglar, havien decidit fer-se amb uns fusells i estaven atrinxerats lluitant aferrissadament contra els caçadors dels c_llons! (els que anem en btt sabeu la por que fa durant aquesta època anar pel bosc i trobar-te o sentir els trets dels caçadors a quatre passes). O sigui una paranoia d'aquelles que t'agafen quan vas en bici. El fet és que m'ha recordat a la "Revolta dels Animals" de George Orwell, i sobretot a la pel·lícula de dibuixos animats que se'n va fer. Els que no l'heu vist o llegit, parla de que els animals d'una granja, es rebel·len contra el granjer, i en aquesta revolta, són els porcs els que l'encapçalen. Els porcs es fan amb el poder però finalment acaben esdevenint uns tirans com a governants per la resta dels animals de la granja i fan mala fi, imposant-se la "democràcia", on tots els animals tenen veu i vot. De fet el trasfons polític és l'excusa d'aquesta història. Com us he dit, paranoies que ens han vingut. jajaja...



Anècdota del dia: He coincidit amb en Xavi González baixant la font d'en Pi per la carretera  de Sant Feliu a Sta.Cristina i a mitja baixada sentim un altaveu que ens parla i d'entrada ens ha sobtat, fins i tot semblava com si fos una carrossa de carnaval amb un tiu parlant per un altaveu, em giro i una furgoneta dels mossos de trànsit que anava repetint: CICLISTA POSIS AL VORAL!  CICLISTA POSIS AL VORAL! ... Impressionant, ja només faltava que fins i tot els mossos de trànsit no prediquin amb l'exemple i ens obliguin a no anar en paral·lel. S'han posat a costat i en marxa ens anava repetint el mateix. Ha comentat que sabia que el Reglament de Trànsit ens permet anar en paral·lel, però anava mantenint: SI  NO VOL QUE L'ENCALZIN PEL DARRERA POSIS AL VORAL, AIXÒ ÉS UNA CURVA.
M'he quedat mort quan m'ha dit això, perquè llavors ja estem entrant en el criteri subjectiu, i per què es fan les lleis?, em pregunto, doncs precisament per evitar moltes situacions d'aquest tipus. Posats a parlar de subjectivisme en el tram de carretera en qüestió els cotxes tenen una visibilitat perfecte perquè precisament destaca per ser una baixada que gira però que és prou oberta. Quan hem d'entrar en criteris subjectius CAGADA! Però clar, ell és mosso, es pressumeix que té la veritat i li hem de fer cas. Des d'aquí "trenco una llança" a favor dels mossos que criden l'atenció quan és realment necessari i justificat. Sabem que els ciclistes són la part dèbil de la carretera, però precisament per això no se'ns ha de bandejar, l'autoritat precisament hauria d'ensenyar que podem anar en paral·lel, que cal deixar 1'5m de distància al passar-nos,... un feble favor ens ha fet aquest mosso i als conductors que han vist què feia. Sí, ho ha fet pel nostre bé, però ja hi ha prou desconeixament entre la ciutadania sobre aquest tema de trànsit, perquè hi "sumem" accions innecessàries d'aquest tipus.