Després d'un dilluns 2 d'agost força dur, vaig deixar passar uns quants dies i el divendres 6 d'agost vaig sortir a fer el següent objectiu que tenia pensat aconseguir: pujar els 23 km del port de SIMPLON (2005 m.). Aquest cop faria un sol port amb pujada i baixada per la mateixa banda. No tenia clar si anar amb cotxe fins l'inici del port i allà començar o baixar des de l'apartament amb bici i després de baixar el port afrontar la dura pujada de tornada al poblet on teníem l'apartament.
Del poble d'Ernen, on erem, a Brig, on començava el port, hi havia una vintena de quilòmetres, amb alguna pujada però la majoria de baixada, amb un tram amb unes quantes "paelles" que després caldria pujar.
Al final decidia sortir directament de l'apartament.
D'Ernen a Brig de baixada van haver-hi uns 45' i un cop a Brig enfilo cap a la sortida del poble que porta cap al pas de Simplon. De seguida s'acaben les cases i comença una llarga pujada tipus "Font d'en Pi" on intueixo que aquí comencen els prop de 23 km que tenia anotat que feia el port, però de cop, quan ja portava uns 2 km em trobo aquest rètol al voral esquerra:
;-( snif, snif... però si fa una estona que pujo jajaja...
Haig de dir que és un port molt guapo, potser la part més dura és al principi però es puja força bé, potser em van sobrar els túnels, n'hi havia molts, la sort que vaig tenir és que hi havia una vorera dins el túnel, també d'asfalt i això treia una mica de perill a la situació, a més els túnels estaven o molt ben il·luminats o oberts per la banda dreta, talment com una porxada.
Al km6, al voral esquerra hi havia fins i tot una fornícula amb un sant per si algú s'hi volia encomanar jaja... quina por, a veure què m'espera!
A l'altre costat de la vall s'insinuava una carretera que anava pujant enmig dels arbres que semblava molt guapa, però com creuaré a l'altra banda?
Doncs per aquest tros de pont que vaig trobar més endavant!
Un cop passat el pont el port va canviar totalment perquè era la part obaga de l'altra muntanya, hi havia una vegetació impressionant i això sumat a un asfalt que no rebotava l'escalfor del sol s'agraïa molt. A la meva esquena:
Al cap d'una estona...
Vinga vaaaa! Quedava poc! Aquest tram final de 9 km van ser força còmodes, res comparat amb els primers quilòmetres. El paisatge espectacular, diferent que el que havia vist el dia de Nufenen-St.Gotthard-Furka-Grimsel-Oberaarsee.
I si bé al principi si que hi havia hagut força trànsit de pujada, ara la carretera semblava molt més tranquil. De tant en tant algun camió que aprofitava el pas de Simplon per anar a Itàlia (la frontera amb Itàlia està a mig camí de la baixada del port per l'altra banda). Els darrers quilòmetres van tornar a prendre protagonisme els túnels, com veiem a la foto superior.
Aquests darrers túnels alguns ja m'obligaven a passar arran de paret perquè no hi havia vorera en els que estaven completament tancats. En els túnels que estaven oberts per la dreta encara mantenien una vorera que em permetia respirar tranquil perquè gairebé tots els túnels estaven en corbes i si venia un cotxe ràpid em trobava massa exposat.
Pràcticament els darrers 3 km era un túnel seguit a vegades obert de la dreta, com la foto superior, o tancat. El problema va venir quan a escassament 1 km em vaig trobar una filera de cotxes parats i un treballador que els tenia aturats perquè estaven fent obres en un dels carrils del túnel més endavant. Vaig anar passant per l'esquerra fins arribar a davant i el treballador em va deixar passar perquè en cas que vinguessin els que esperaven a l'altra banda del túnel a l'anar en bici encara em quedava espai per passar.
S'ha de dir que va ser una sensació curiosa. I finalment al final s'entreveia la llum i el que devia ser el final del port. I certament al cap d'escassament 500m.
El final del port. Vaig fer la parada de rigor i rodant per la art alta del port, on hi havia una àrea de descans vaig veure a pocs metres, una escultura de grans dimensions aixecada a partir de carreus gegants de roca. Era una àliga majestuosa que mirava cap a la part italiana.
Arribats a aquest punt: Menjar una mica i beure amb tranquil·litat. Aquest cop no baixaria el port per l'altra banda on s'indicava amb un rètol una situació una mica aterridora:
Ara que per la banda on havia de baixar, la mateixa que havia pujat, tampoc era massa esperançadora:
L'avantatge és que ja em coneixia el recorregut i això com sabeu, sempre és positiu. Calia no distreure's pel pendent i sobretot perquè no em podia desgastar massa baixant tenint en compte que tenia al cap les dues "paelles" que hi havia pujant a Ernen, que no sé perquè però no me les podia treure del cap, és d'aquelles coses que a vegades passen com vas amb bicicleta, que se't queden gravats segons quins trams. Aquelles "paelles" les havia fet en cotxe diverses vegades per arribar i voltar per Suïssa aquests dies i m'havia semblat que es mereixeien un respecte. En fi. Enfilo la baixada.
Va ser una baixada espectacular on clarament em va faltar un plat gran, gran,...jejejeje... Adrenalina a tope, passen els túnels ràpid per evitar trobades amb cotxes pel darrera i finalment arribant a Brig de nou. Havia necessitat 2h 10' per pujar i tardava 45' per baixar.
Em quedava la pujada a Ernen, afrontar 20 km més de pujada per superar ara tan sols al voltant d'uns 750m de desnivell. I al cap les "paelles", i no pas precisament les d'arròs.
Us enganyaria si no us digués que va ser tant dur com la part més dura que havia fet pujant ports a Suïssa. I tinc clar que ho va ser pel pendent, però també per la calor asfixiant que sentia a l'esquena i que em rebotava de l'asfalt, pels quilòmetres que portava a les cames, perquè psicològicament m'estava enfrontant a un dels trams durs del dia.
Un cop superades les ditxoses "paelles", acabar de pujar una mica més, una baixada i la darrera pujada des de la carretera principal fins al poble per una carretera veïnal. Buf... 45' havia fet al matí d'Ernen a Brig i 1h 10' trigava per pujar a l'inversa al final de la sortida.
Aquí posava punt i final a la meva experiència en bici als alps suïssos 2011.
Al final
Distància: 85'4 km.
Temps: 3h 52'
Foto dedicada a en Pipo del Club Escoleta Btt:
D'Ernen a Brig de baixada van haver-hi uns 45' i un cop a Brig enfilo cap a la sortida del poble que porta cap al pas de Simplon. De seguida s'acaben les cases i comença una llarga pujada tipus "Font d'en Pi" on intueixo que aquí comencen els prop de 23 km que tenia anotat que feia el port, però de cop, quan ja portava uns 2 km em trobo aquest rètol al voral esquerra:
;-( snif, snif... però si fa una estona que pujo jajaja...
Haig de dir que és un port molt guapo, potser la part més dura és al principi però es puja força bé, potser em van sobrar els túnels, n'hi havia molts, la sort que vaig tenir és que hi havia una vorera dins el túnel, també d'asfalt i això treia una mica de perill a la situació, a més els túnels estaven o molt ben il·luminats o oberts per la banda dreta, talment com una porxada.
Al km6, al voral esquerra hi havia fins i tot una fornícula amb un sant per si algú s'hi volia encomanar jaja... quina por, a veure què m'espera!
A l'altre costat de la vall s'insinuava una carretera que anava pujant enmig dels arbres que semblava molt guapa, però com creuaré a l'altra banda?
Doncs per aquest tros de pont que vaig trobar més endavant!
 |
| Al fons: Eiger (3970m.), Mönch (4107m.) i Jungfrau (4158m.) |
Vinga vaaaa! Quedava poc! Aquest tram final de 9 km van ser força còmodes, res comparat amb els primers quilòmetres. El paisatge espectacular, diferent que el que havia vist el dia de Nufenen-St.Gotthard-Furka-Grimsel-Oberaarsee.
I si bé al principi si que hi havia hagut força trànsit de pujada, ara la carretera semblava molt més tranquil. De tant en tant algun camió que aprofitava el pas de Simplon per anar a Itàlia (la frontera amb Itàlia està a mig camí de la baixada del port per l'altra banda). Els darrers quilòmetres van tornar a prendre protagonisme els túnels, com veiem a la foto superior.
Aquests darrers túnels alguns ja m'obligaven a passar arran de paret perquè no hi havia vorera en els que estaven completament tancats. En els túnels que estaven oberts per la dreta encara mantenien una vorera que em permetia respirar tranquil perquè gairebé tots els túnels estaven en corbes i si venia un cotxe ràpid em trobava massa exposat.
Pràcticament els darrers 3 km era un túnel seguit a vegades obert de la dreta, com la foto superior, o tancat. El problema va venir quan a escassament 1 km em vaig trobar una filera de cotxes parats i un treballador que els tenia aturats perquè estaven fent obres en un dels carrils del túnel més endavant. Vaig anar passant per l'esquerra fins arribar a davant i el treballador em va deixar passar perquè en cas que vinguessin els que esperaven a l'altra banda del túnel a l'anar en bici encara em quedava espai per passar.
S'ha de dir que va ser una sensació curiosa. I finalment al final s'entreveia la llum i el que devia ser el final del port. I certament al cap d'escassament 500m.
El final del port. Vaig fer la parada de rigor i rodant per la art alta del port, on hi havia una àrea de descans vaig veure a pocs metres, una escultura de grans dimensions aixecada a partir de carreus gegants de roca. Era una àliga majestuosa que mirava cap a la part italiana.
Arribats a aquest punt: Menjar una mica i beure amb tranquil·litat. Aquest cop no baixaria el port per l'altra banda on s'indicava amb un rètol una situació una mica aterridora:
Ara que per la banda on havia de baixar, la mateixa que havia pujat, tampoc era massa esperançadora:
L'avantatge és que ja em coneixia el recorregut i això com sabeu, sempre és positiu. Calia no distreure's pel pendent i sobretot perquè no em podia desgastar massa baixant tenint en compte que tenia al cap les dues "paelles" que hi havia pujant a Ernen, que no sé perquè però no me les podia treure del cap, és d'aquelles coses que a vegades passen com vas amb bicicleta, que se't queden gravats segons quins trams. Aquelles "paelles" les havia fet en cotxe diverses vegades per arribar i voltar per Suïssa aquests dies i m'havia semblat que es mereixeien un respecte. En fi. Enfilo la baixada.
Va ser una baixada espectacular on clarament em va faltar un plat gran, gran,...jejejeje... Adrenalina a tope, passen els túnels ràpid per evitar trobades amb cotxes pel darrera i finalment arribant a Brig de nou. Havia necessitat 2h 10' per pujar i tardava 45' per baixar.
Em quedava la pujada a Ernen, afrontar 20 km més de pujada per superar ara tan sols al voltant d'uns 750m de desnivell. I al cap les "paelles", i no pas precisament les d'arròs.
Us enganyaria si no us digués que va ser tant dur com la part més dura que havia fet pujant ports a Suïssa. I tinc clar que ho va ser pel pendent, però també per la calor asfixiant que sentia a l'esquena i que em rebotava de l'asfalt, pels quilòmetres que portava a les cames, perquè psicològicament m'estava enfrontant a un dels trams durs del dia.
Un cop superades les ditxoses "paelles", acabar de pujar una mica més, una baixada i la darrera pujada des de la carretera principal fins al poble per una carretera veïnal. Buf... 45' havia fet al matí d'Ernen a Brig i 1h 10' trigava per pujar a l'inversa al final de la sortida.
Aquí posava punt i final a la meva experiència en bici als alps suïssos 2011.
Al final
Distància: 85'4 km.
Temps: 3h 52'
Foto dedicada a en Pipo del Club Escoleta Btt:
 |
| "Saló per a senyors Pippo" Pipo no sabia que això de la moda et tirava fins aquest punt. |
 |
| Això són vacances en família a Suïssa! Els pares en tàndem, alforges i carrito, la filla amb alforges grans i el fill també amb carrito. |
