diumenge, 25 de desembre de 2011

De visita a CYCLEHAWK MESSENGERS INC. a NYC



Fa cosa de vuit anys que segueixo el món de les fixed i les singlespeed als Estats Units i tot va sorgir arran d'un catàleg de SWATCH de l'any 2004 on juntament amb la col·lecció d'aquell any apareixien una sèrie d'imatges de couriers de la ciutat de New York. Ja per aquell temps apareixien couriers molt coneguts com Juan Carlos Ramírez el "diablo" de Cyclehawk messengers, Alfred Bobe Jr., Víctor Ouma, Kevin "squid" Bolger President de la New York Bike Messenger Foundation, etc. D'ençà d'aquelles imatges i gràcies sobretot el que et permet Internet he pogut conèixer blogs, Webs, veure galeries de fotos i vídeos que com una cadena m'han permès conèixer el món dels couriers, les fixie i les singlespeed no tan sols als Estats Units sinó també al Japó, Anglaterra, etc. I el què em fa apassionant aquesta "cultura urbana" són precisament les paraules, imatges i vídeos amb què els propis "ciclistes" d'aquesta disciplina descriuen la relació que mantenen amb el fet de muntar amb bici. Són tantes les maneres amb què podem descriure el què representa per nosaltres muntar amb fixed, singlespeed, pista, btt o carretera i el que ens aporta, que costa de no sentir-te identificat quan un aficionat a qualsevol disciplina ciclística et "parla" de la seva relació amb la bicicleta.

Retornant als couriers sóc conscient que molts no coneixereu res d'aquest món però us puc assegurar que gràcies a aquests nois i noies i a la seva arriscada feina, en els darrers anys s'ha extès el fenomen de les fixed i singlespeed a moltes ciutats d'arreu del món. Els couriers i les empreses de missatgeria amb bicicleta són un dels pilars que fan que any rera any es consolidi la bicicleta com a mitjà de transport sostenible a les grans ciutats, i de fet aquest suport publicitari que SWATCH els va brindar en aquest aspecte va permetre que gent com jo, una persona que tot i estimar la bicicleta no en sabia res d'aquest món li comencés a interessar. Amb Internet les barreres informatives han estat del tot superades i la informació que pots trobar sobre aquest món és impressionant i arran d'això podem conèixer de primera mà com funcionen, com treballen, com i on celebren anualment un campionat mundial de couriers i sobretot com, per mitjà dels media, publiciten la seva presència i estimació per la bicicleta a les grans ciutats i com es juguen la vida amb el trànsit per servir a altra gent.

Aprofitant uns merescuts dies de vacances, la setmana passada enfilava cap a Nova York, una de les ciutats d'un país que em té fascinat des de fa anys. Si em perdo busqueu-me en aquell país, tot i que New York no és exemple de ciutat americana precisament, si bé té el seu propi atractiu i és el que la fa única. Recomanable 100% visitar-la!

Els darrers dies doncs, he estat en aquesta ciutat fent de turista i he aprofitat, com no per visitar i conèixer encara més de prop establiments relacionats amb el món de la bicicleta i després de trobar-nos casualment amb l'Alfred Bobe Jr. a la secció de ciclisme d'Eastern Mountain Sports  vam visitar una de les empreses de missatgeria en bicicleta que considero més emblemàtiques de New York avui en dia: La CYCLEHAWK MESSENGERS.

Alfred Bobe Jr.
Aquesta empresa està presidida per en Fernando Rivera, i la dirigeix des del 2007 juntament amb en Kevin Bolger. Ambdós, com diu a la seva Web,  sumen entre els dos una experiència de 35 anys a les seves esquenes i van decidir crear aquesta empresa per recuperar una mica la manera de fer autèntica i genuïna amb què es va iniciar aquest negoci a finals del segle XIX. Si bé van començar ells dos, ara ja són un gran equip i en Fernando i en Kevin tenen clar que volen defugir i contribuir a netejar la mala imatge que sembla que els darrers anys altres empreses del sector han permès que donin els seus couriers. En Fernando i en Kevin no volen que es vegi als couriers com uns "fora de la llei" que per entregar o recollir un missatge fan el que faci falta (manca de respecte a vianants, conductors, policia, etc.). Ells creuen òbviament que es pot ser temerari i assumir riscos però sempre sense vulnerar la llei.

Fernando Rivera, Kevin Bolger i J.C. Ramírez.
Fernando Rivera
D'aquest viatge a New York sempre recordaré el moment que vaig viure dimarts passat quan em vaig adreçar a la suite del carrer 42 on tenen l'empresa i vaig veure aquell petita oficina des d'on es gestiona per mitjà d'un programa informàtic l'entrega i recollida de paquets. Una oficina que coneixia a través de fotos i vídeos i que ara podia veure en directe.  Quina passada! No us imagineu un lloc amb molt de luxe, és més aviat un lloc humil on el que importa és un servei eficaç i eficient. Cada entrega o recollida es mou entre el delivery de 90 minuts i el super-rush de 45 minuts, el més ràpid (d'aquest tipus de serveis és d'on prové el nom del film que properament s'estrenarà a USA i que anunciava a l'anterior entrada: premium rush. Sense haver-la vist i pel tràiler deu anar relacionada amb una entrega d'aquestes ràpides). Doncs bé, al pujar l'ascensor d'aquell humil bloc de pisos, seguir el passadís fins arribar fins la porta d'aquella oficina i conèixer en Fernando Rivera i va ser tota una experiència. Hi havia ell i un company gestionant els couriers des de dos ordinadors i amb walkies-talkies. Em vaig presentar i amablement em va atendre. 

Li vaig dir que venia de Catalunya i que segueixo des de fa uns anys el món dels couriers i la seva empresa arran de la meva afició al ciclisme i a tot allò relacionat amb la bicicleta... i després de xerrar una estona em diu amb un castellà macarrònic: 

[Fernando] - mmmmm... Tengo una camisa para ti! Para que te lleves a España.
[jo]  - una camisa. Un maillot?, un jersey?
[Fernando] - Yesss (asenteix), come in, come in. Wait a minute

Entrem amb la Cristina cap a dins de l'oficina, i en Fernando es torna a posar als ordinadors i atendre una trucada, marxa de l'oficina uns minuts i torna amb una bossa precintada amb una jaqueta d'hivern de ciclisme de la companyia Cyclehawk Messengers. Em vaig quedar tant sorprès que per un moment em vaig quedar bloquejat i de seguida ens vam donar la mà i li vaig agrair. Vam xerrar una estona més i al cap d'una estona ja ens disculpava perquè havia d'atendre la feina i ens acomiadàvem.

Aquest serà un dels bons records que m'emportaré d'aquest viatge. Conèixer personalment en Fernando, una persona humil i treballadora que va veure que amb ell m'unia el mateix que amb molts de vosaltres, l'estimació per la bicicleta, i en aquest cas, pel món dels bike couriers (si bé jo no m'hi dedico professionalment). Que vingués de l'altra banda de l'atlàntic a conèixer'l, que li conegués l'empresa, demostrar-li que els segueixo de fa uns quants anys per diferents canals d'informació i que valoro la feina que fan és una cosa que li degué agradar, com suposo que li agrada a tothom que li reconeguin la feina. En definitiva, ja sigui perquè som en èpoques nadalenques o perquè li vaig caure en gràcia, en Fernando va tenir a més el gest d'entregar-me una de les noves jaquetes de l'empresa que tan sols porten els seus missatgers i aquest gest, més enllà de la jaqueta, va representar molt per a mi. Des d'aquí, gràcies Fernando!, potser un dia accepto el teu oferiment, et dedico el següent muntatge, HAPPY HOLIDAYS!