Avui al matí quedava a les 9.30h a la BP de Sta. Cristina d'Aro amb en Pipo, en Nava, l'Àngel i Santi de l'Escoleta Btt, l'Eduard Hernández de Bicicletes Tope, en Miquel Navarro i un company seu del Matxacuca, i en Xavi González company del Club Ciclista Platja d'Aro.
A primera hora feia un fred impressionant baixant la font d'en Pi. La sortida prometia perquè tothom estava molt animat. I tot i ser pretemporada l'orgull no entén d'èpoques de l'any, quina colla de picats.
El circuit: SANT FELIU DE GUÍXOLS / Sta. Cristina d'Aro / pujada de l'església amb alguna variant fins arribar a enllaçar amb la pujada de la tuberia que ve de Castell d'Aro [abans d'arribar a dalt malauradament en Miquel Navarro ha tingut un problema amb el canvi i ha hagut de fer mitja volta. A la pujada tots anàvem tranquils però en Nava, ha aixecat la llebre i clar com que un servidor salta a totes, he decidit al cap d'una estona anar a interceptar-lo jejeje... però s'ha sortit amb la seva grgrgrgrgrrrrr... jajaja...] Un cop a la intersecció de la pujada de la tuberia amb la que ve de Sta. Cristina, hem esperat a ser tots i després hem anat a buscar el descens de Castell d'Aro i cap al barri Roquissar de Castell d'Aro / hem passat pel nucli antic de Castell d'Aro i pel carrer de la Coma i el Passeig Castell i Mar per anar a buscar la via paral·lela a la variant fins arribar a l'ermita de Sta. Maria de Fenals d'Aro / d'aquí hem anat a buscar la pujada cap a St. Marc pel camí vell de Platja d'Aro [aquí hem fet una mini escapada amb en Nava però deseguida hem afluixat, a l'acostar-se el grup l'Edu ha saltat però he aconseguit mantenir-me davant :P] hem continuat fins a l'ermita de Fenals d'Amunt enllaçant amb la pujada dels Monjos [aquesta ha estat la pujada dura del dia més que res perquè ja no en recordava res del temps que feia que no hi pujava. Aquí en Pipo, l'Eduard, en Xavi 29" i un servidor ens hem anat animant i hem pujat agrupats fins que l'Edu, punyetero s'ha encarregat aquest cop de fer saltar la llebre, i clar, jo al darrera, hem patit tots dos ens hem confessat no estar en plena forma i desconèixer o no recordar la pujada, al final m'ha guanyat uns 5 o 6 m i ha arribat a dalt la pujada davant meu. Hem parat una estona i m'he desabrigat perquè amb l'escalfada i el gruix de roba necessitava refrigerar-me. Ha arribat en Xavi 29" i en Pipo i han proposat esperar la resta a l'asfalt de l'Avinguda de Romanyà i hem acabat de pujar per la zona de grava on amb hem coincidit amb l'Edu que ja recordàvem aquest tall.
Hem esperat a la resta i cap a Romanyà falta gent. Quan hem arribat a l'altura de la pujada de la tuberia en Xavi 29" i l'Edu han tirat ja cap a casa. La resta hem continuat cap a Romanyà agafant el corriol tècnic que porta cap a la baixada dels tàbacs i d'aquí n'hem agafat un altre que porta al corriol final de l'esquerra que es sol agafar quan es puja de la Castanyeda i que porta a l'asfalt prop de la baixada del pollastre. Hem baixat pel corriol i hem enfilat la pista de pujada de la Castanyeda fins a l'asfalt pròxim a Romanyà / Hem agafat aigua a Romanyà / i hem anat a baixar per la Gallina / impressionant aquesta baixada, és com un eslàlom, que guapa que és i que ràpid que es baixa. Cap al final en Pipo ha sortit per davant de la bici i entre aixo i que la gent ja volia enfilar la tornada, un cop a l'asfalt hem decidit baixar per aquest fins enllaçar amb el carril bici, i d'aquí cap a l'esquerra pel carril bici fins a Sta.Cristina.
A Sta. Cristina en Pipo s'ha quedat, en Nava "animador del dia" ha marxat cap a Castell d'Aro i cap a Sant Feliu hem marxat el company d'en Miquel del Matxacuca, en Santi, l'Àngel i un servidor.
Al final,
Distància: 39'8 km
Temps: 3h 27'
Valoració.
Bona sortida, pel que fa a forma es nota que no estem a l'estiu, i ......qui hagués tingut l'SCALE 20 d'en Jordi Mont. La setmana passada en Jordi Mont em va deixar la seva SCALE 20 del 2010 i tot i que en principi em va costar adaptar-me a la conducció (al cap de 20' sortia volant per davant), al final era brutal com anava, com arrancava, el poc que pesava, com pujava ... pfffffffffff... Què més dir, va ser el pas de passar d'una doble d'alumini talla L de 12'5 kg a una rígida de carbono talla M 10kg i poc. Bé el que he dit, qui hagués tingut avui aquella bici pujant els monjos, vaya tela amb la pujada, ara cal fer-la diverses vegades per perdre la poooor al mooooonstre uuuuu,uuuu,... perdó se me n'ha anat.. BON ANY a tothom!! i pedaleu força.
