Boneeees. Després d'un temps sense escriure vinga va. Santornem-hi!
Estem en època de tornar a començar a poc a poc i de fer coses diferents. Aquesta setmana voldria destacar dues coses. La ferrata de la Cala del Molí de Sant Feliu que vam fer el dimecres passat a la nit i l'escapada d'ahir a Vallter.
Dimecres amb en Jordi Extremera company triatleta del Club Aquàtic Xaloc vam decidir fer la ferrata de la Cala del Molí de Sant Feliu de Guíxols. Recomanable 100% pel fet que és gairebé l'única que es fa sobre el propi mar. Amb aquesta era la cinquena vegada que la feia, si bé mai de nit. En Jordi era la segona vegada i tan sols n'havia fet fins la meitat, o sigui que la segona part era sorpresa per ell.
Va ser interessant, tot i que no hi havia lluna i per tant era plena foscor. Tan sols llum dels frontals. Experiència diferent. Perillosa però que amb calma es pot fer bé.
I la sortida d'ahir a Vallter. Ja feia dies que tenia ganes d'anar a la zona de Vallter a caminar. La setmana passada se'm va ocórrer anar a fer Bastiments però a més a més, aprofitar i fer un puja i baixa amb la bici de carretera de Setcases a l'estació de Vallter 2000.
La idea era sortir aviat al matí i anar fins a Setcases. Deixar els cotxes allà i anar a rodar una mica per escalfar fins a Llanars i tornar per enfilar la pujada. Baixar de nou, posar bicis dins els cotxe i pujar cap a l'aparcament del refugi d'Ulldeter per enfilar la pujada caminant/corrent cap a Bastiments (2883 m.) i tornar a baixar.
Així va anar. Cap a les 9h ja erem a lloc. Ens preparem i cap a Llanars. Anava amb en Mia Olivé i en Jordi Extremera, els dos company d'equip de la Secció de Triatló del Xaloc. Comencem bé doncs, només sortir, els cinc primers 5 km fins a Llanars, 51km/h de mitja. Creieu-me que escalfats vam quedar. Vam tornar cap a Setcases com havíem d'haver sortit, de tranqui, per enfilar la pujada i au. Abans d'arribar a Setcases en Jordi ja es va quedar i jo vaig anar pujant amb en Mia. En Mia és completament oposat a mi, gens de cadència però no vegis com va fent buuffff... Aquesta època que representa que no hauríem d'apretar, els dos pujant a ritme fins a dalt... només recordar-ho ja em fan mal les cames. A les corbes finals en Mia se me'n va però aconsegueixo remontar-li per entrar just darrera, qüestió d'orgull atrapar-lo jajaja....
Estem una estona i anem baixant. Ens creuem amb en Jordi i ell continua fent mentre nosaltres baixem al cotxe a una velocitat... que prefereixo no recordar. Velocitat màxima 76'9 km/h en Mia diu que mai havia anat a aquesta velocitat baixant. Haig de reconèixer que vam baixar arriscant arriscant, adelantant cotxes i tot, però amb cap. Adrenalina a tope un cop a Setcases. De nou el 50 se'm va quedar curt baixant i en Mia va aprofitar per passar amb el 52, ben jugat jejeje... Uns 42 km a 26'3km/h de mitja ens vam sortir. Mentre baixàvem vaig veure tres toperos, en Paco Vergé i els seus fills. Quina por aquests nens quan creixin :-)
Un cop al cotxe ens canviem per "caminar" i arriba en Jordi. Ja ens diu que al "caminar" que anem fent que a ell li fa mal una cama, d'una lesió que arrossega. Amb aquestes que passa caminant per allà en Jordi Gamito amb la parella passejant els gossos i ens saludem. Un crack corrents per muntanya i entrenant.
Pugem amb els cotxes cap a Ulldeter i som-hi. Brrrrr... quina fred a dalt. No gaire bon temps, molta boira, però pugem a Bastiments sí o sí. Ens abriguem bé i vinga. En Jordi ja es queda de bon principi i amb en Mia anem pujant caminant a bon ritme. Ens creuem la gent de la 2a Cursa de Muntanya de la Marrana entre ells la Maria Garcia del Matxacuca i més amunt companys de l'Independent Bile Torelló. Arribem al coll de la Marrana i el Bastiments ni es veu, però cap amunt. Un cop a dalt ni una ànima. Fotos de rigor i cap a avall CORRENTS, i ho dic en sentit literal. Vam trigar a pujar 1h 20' aprox i a baixar uns 21'. Mare meva, semblàvem cabres. Vam tenir que parar un moment i tot a treure sorra de les bambes. Una passada això sí, perquè no vam prendre mal i les cames van aguantar.
Arribem al cotxe i ens trobem en Jordi clapant jajajaja... una mica més amunt d'Ulldeter ja havia fet mitja volta. Ens canviem i cap a dinar, quina gana. Ens l'havíem ben guanyat.
