Doncs aquest passat cap de setmana afrontava el darrer objectiu de la temporada, si bé va ser un objectiu plantejat i marcat el passat 7 de juny, dos dies després de fer l'IRONMAN 140.6 de Nice (França). Ja un cop acabat l'esmentat triatló de llarga distància, les sensacions no eren les mateixes que un cop vaig acabar l'ironman 140.6 de Cozumel (Mèxic). Si bé a Mèxic vaig trigar dies a recuperar-me de la pallissa física, per culpa, d'un excés d'entrenaments previs, tant de durada com d'intensitat; a Nice les sensacions van ser completament diferents. Al marge de superar en pràcticament una hora la marca de Mèxic (tot i que això no pots fer massa cas perquè eren recorreguts diferents, si bé Nice va tenir una bici més dura i he millorat tant en natació com en corrent), a Nice la recuperació va ser super ràpida. El dia següent mateix, a la pròpia Nice, sortia a rodar en bici per deixar anar cames, i al cap de dos dies ja estava al gym fent cinta, estiraments,... impensable després de Mèxic.
Doncs va ser sorpresos per aquesta ràpida recuperació que en Jordi Extremera, entrenador, amic i company de ironmans podem dir ja jajajaja... em va enredar i una nit que vam sortir de festa vam veure que ja ens va més entrenar que no sortir jajajaja.... i em va dir: -Coi podríem fer un mig i acabar d'aprofitar temporada. I la veritat, veient com em trobava físicament vaig accedir. A Nice havíem vist publicitat tant de l'Ironman de Vichy 140.6, com del 70.3 i pintava xulu. I en res ens vam apuntar.
Un parell de mesos i una mica més preparant-nos intentant no perdre la forma que havíem aconseguit pel 140.6 però alhora fent una petita baixada al principi, em van fer arribar ben justet a Vichy, psicològicament, perquè quan arriba l'estiu tinc més ganes de fer muntanya o kayak i el fet de tenir que anar a vichy em retenia de fer altres coses per por a lesionar-me i no poder-hi anar; i físicament doncs estic bé però després de tants mesos també em va bé trencar amb la rutina esportiva que porto, i tot i que segueixi fent els mateixos esports fer-los més quan vinguin de gust, o incorporar més un que altre, etc.
El divendres 26 d'agost em llevava a les 6h del matí i al cap de poca estona ja marxava cap a Vichy amb en Jordi Extremera. Cap a quarts de tres de la tarda arribàvem. Visita a l'Hotel a deixar coses, dinar, cap a inscriuren's al recinte i tornada a l'hotel per preparar les bosses de la T1 i la T2. Un cop ficat cada material dins la corresponent bossa, tornada a boxes per deixar la bici i les bosses per l'endemà. Pasta party!!! amb briefing de la cursa i a dormir aviat.
Dissabte 27 d'agost, TODAY IS THE DAY!! Ens llevem a les 4:30h del matí, esmorzar i cap a boxes. Revisió a la bici, ens informen que serà sense neoprè i cap a la sortida. Va ser sortida rolling start a cada 5". Ens vam col·locar a la franja de 29' i quan ens va tocar: A l'Aigua!!!!!!!
El tram de natació va ser el pitjor per mi. Aigua amb zero visibilitat, dolça i sense neoprè. Se'm van fer eterns els 1900 m. I per un moment vaig pensar que l'objectiu de baixar de nou de 5 hores se m'estava esvaïnt.
Natació
Distància: 1900m
Temps: 36'29"
Valoració: Massa estona, mooolt malament!
Surto de l'aigua i vam haver de córrer un bon tall abans no vam arribar a buscar bossa de bici, entrar a la carpa, canviar-nos, anar a buscar bici i sortir de la T1. Al final un temps de 4'15". a la carpa, quan jo m'assec sento en Jordi que ja en marxa perquè va trigar dos minuts menys que jo a l'aigua. I l'Emi Molina de velolovefit entra també al mateix moment que jo i surt davant meu.
A la bici començo ràpid, un recorregut entre urbanitzacions per sortir de Vichy i entrar a fer poblets que eren rotllo l'Empordanet. Fins al km 45 tot i sortir dels primers 200 hi havia problemes de massificació de corredors, i en corbes revirades l'acumulació era evident, a més la gent anava nerviosa, volien adelantar i no podien, massa estona de costat,... i els jutges amb moto van començar a treure targetes negres a manta. I a mi me'n va caure una que m'obligava a 5' de parada en un penalty box. Putada!!!! En fi, si me l'hagués merescut diria que sí que tenia raó l'àrbitre però considero que no.
A la bici vaig atrapar l'Emi Molina i ens vam anar veient durant estona però cap al km 50 el vaig passar i ja no em va passar. Al cap de poc vaig veure en Jordi Extremera i vaig estar una estona veient-lo però sabent que ell en aquest terreny tira fort ique jo m'havia de parar 5' en algun moment vaig passar-lo i vaig apretar un pèl. Ell em va tornar a passar al cap d'una estona i em crida: -37'5 km/h de mitja jajajajajajajaa.... Ens vam estar controlant a la distància i en un avituallament que ell va afluixar una mica per agafar bidó jo no ho vaig fer i vaig passar. Un cop davant vaig tornar a tirar pensant en treure temps i que quan ell baixés a córrer estar més igualats de temps, però al km 70 em vaig parar jo a preguntar en un avituallament on era el penalty box més proper, aquí em va tornar a passar i com que no vaig poder aclarir res, vaig arrencar de nou i al cap de res venia una pujadeta i allà vam tornar-nos a trobar.
Va ser quan quedaven uns 15 km, en una pujada de poc pendent però llarga que vaig fer un altre intent de deixar en Jordi arrancant fort des d'uns 25m. aquest cop ja pensant que ja descansaria els 5' si m'exigia massa. No vaig mirar massa enrera però és d'aquelles apretades que quan vas en bici saps que si te la responen millor afluixar i reservar ja. El vaig perdre de vista i vaig apretar ja per afrontar els últims 10 km a gaaaaas!!! El terreny em va afavorir perquè hi havia força planer, un rampot i una baixada, i arribar abans que ell a aquests llocs era important.
Bici
Distància: 90 km
Temps: 2h 26'54"
Mitja de velocitat: 37'21 km/h
Valoració: Content, em vaig trobar força còmode.
Arribo a la T2, vaig cap al penalty box i apa! A esperar 5 minuts. El temps que vaig estar parat, va passar en Jordi i l'Emi. Van passar els 5' i cap a deixar la bici, bossa i canviar-me. A la carpa vaig veure l'Emi però tot just entrava jo. Al final la T2 amb 8'42" (5' + 3'42").
Vaig baixar a córrer amb la idea de baixar les 5 hores, si podia ser fer millor temps que al half de Berga, 4h:49' i d'atrapar en Jordi. En Jordi per això em treia 5'.
Fins al km 14 no vaig pujar més de a 5/Km. Vaig començar a 4:11 el km i em vaig mantenir així fins al km 15 que vaig pujar a 5 i 5 i poc fins al km 16'7, quan portava aquests quilòmetres vaig passar en Jordi. Ara només quedava baixar de 5 hores jajajajaja... Jordi sóc un picat ja ho saps!!! ;))) A partir d'aquí vaig sentir que em trobava bé tot i la forta calor que ara ja sí apretava a quarts de dotze del migdia. Com que sóc més de calor jo i la tolero bé, vaig intentar pujar el ritme fins al final. Vaig tornar a baixar a 4 i poc i així fins als últims dos quilòmetres a una mitja semblant a la que havia començat.
Córrer
Distància: 21'2 km
Temps: 1h 35'12"
Mitja de velocitat: 4:37/km
Valoració: Content per haver sabut gestionar-me corrent, tant en esforç com en alimentació. Amb el dubte de si hauria d'haver pujat el ritme abans del km 16 aprox.
Tot i els 5' del penalty box passo l'arc de d'arribada en 4h 51', fent dos minuts més que Berga però content perquè m'havia agradat molt la bici i el córrer, i com m'havia gestionat, després de sortir de l'aigua amb males sensacions. En Jordi no arriba pas massa més tard, uns 12'. Una gran cursa també. L'Emi en canvi no el vaig pas poder atrapar corrent, i em va treure uns 4' a la classificació final.
Continuo pensant que la mitja distància és la distància més maca però reconec que el 140.6 et permet disfrutar més dels entrenaments a uns ritmes menys agressius. Si em preparés només per mitjos hauria de canviar força el xip perquè preparar-te per 140.6 vol dir que quan portes X km és quan comences a rendir i clar, això en un mig no va massa bé.
Valoració.
Doncs amb tot plegat i la calor que va fer, content.
El meu tercer mig després de Sevilla i Berga.
Per altra banda, va ser un cap de setmana complicat, el dimecres passat va morir una persona especial d'accident de muntanya i el mateix dissabte, mentre competia, en feien els funerals. Òbviament durant la cursa vaig pensar molt en ella i tenia molt clar que l'arribada anava dedicada a ella. Avui han sortit les fotos de l'organització i us n'adjunto la de l'arribada amb la dedicatòria.
El meu tercer mig després de Sevilla i Berga.
Per altra banda, va ser un cap de setmana complicat, el dimecres passat va morir una persona especial d'accident de muntanya i el mateix dissabte, mentre competia, en feien els funerals. Òbviament durant la cursa vaig pensar molt en ella i tenia molt clar que l'arribada anava dedicada a ella. Avui han sortit les fotos de l'organització i us n'adjunto la de l'arribada amb la dedicatòria.
