El passat divendres amb en Xavi González enfilàvem camí cap a Castellar de N’Hug (Alt Berguedà) per participar a la XV Volta a la Cerdanya. 
El dissabte segons l’organització era el més dur, no tan sols pels quilòmetres sinó sobretot pel desnivell, va ser un puja i baixa constant. La tònica de les pujades i baixades del cap de setmana era la següent: pujades molt llargues i amb molt de desnivell positiu i baixades molt llargues. Això sí, eren pujades i baixades on predominava la pedra, no hi havia descans pujant, ni descans baixant. El primer dia vam acabar dolorits de genolls per la duresa de les pujades, de canells per la duresa de les baixades i d’esquena per la duresa d’aguantar tanta estona en la mateixa posició i carregant el camelback. 
Anècdota del dia: Segon tram d’orientació del dia, la darrera pujada, de 8 quilòmetres i per asfalt, segur que molts la coneixereu, el coll de la Creueta (justament des d’on comença la part dura, a l’altura de la fàbrica de ciment i fins a Castellar de N’Hug). Aquí si que no hi havia pèrdua, amunt i crits! 
Valoració del dia: Cansats, contents de la posició, contents de que no ens hagués plogut (a gran part dels participants els va enganxar la pluja i ho van passar força malament), amb l’esperança que el dia següent no fos tant dura i que tampoc ens plogués. El dissabte un cop dutxats i canviats vam aprofitar per estirar-nos a les lliteres a dormir una mica perquè la nit abans havia estat una nit de concert de roncs i ronquets de totes menes. Imagineu-vos al voltant de 25 tius en una mateixa habitació, quan no roncava un, roncava l’altre, i aquí un servidor que necessita cert silenci abans no agafa el son les va passar putes!
A les 20:00h. del dissabte briefing pel diumenge. Segon dia, 72 quilòmetres la majoria de pujada!!! Ens van donar el roadbook de l’endemà i SORPRESA, no gaire grata perquè no dir-ho, pujada del dia: el coll de Pal. Una pujada de 20 quilòmetres, dels quals els cinc primers i els tres darrers per carretera. Els que l’heu fet amb la bici de carretera sabreu el pa que s’hi dóna! Doncs si féssiu la pujada que vam fer amb la btt us riuríeu del desnivell positiu en carretera!
Retornant al briefing només dir-vos que a les 20:00h encara faltava gent per arribar de la prova, més de 13 hores de durada. Van arribar a quarts de nou i van asseure’s enfangats de dalt a baix per escoltar la ruta de l’endemà. Això és tenir-los ben posats! D’altres ja feia estona que havien abandonat i que ja eren als seus llocs de destí.
A les 21:00h a sopar (amanida, macarrons, pollastre a la brasa, síndria) i a dormir que l’endemà a les 6:00h tocaven matines fresques i fines! Esmorzar (el mateix del dia anterior) i a les 7:35h sortíem (l’ordre de sortida anava en l’ordre invers del d’arribada). Quan cridava a la gent per sortir i la parella o el trio es posaven a la línia de sortida i feia el compte enrera si el de Probike els coneixia deia quatre tonteries com ara: Ui segur que abandones!, o recordava que eren una parella que havien vingut a totes les edicions, etc. a nosaltres el primer dia no ens va dir res, però el segon dia, atenció al comentari: Xavi Conchillo i Xavi González, els dos Xavi’s, compte amb aquests que tenen cames llargues, 3, 2, 1, fora ... vinga nois, que vagi bé!
Jejejeje,...
El segon dia, sort que no va ploure, no les teníem totes si plovia, afrontar aquell perfil en aquell terreny hagués estat complicat, a més tota la tarda del dissabte havia plogut.
Tot i que feia molt fred les primeres hores, no va ploure i allà estàvem, girant pàgines de roadbook i passant parcials.
Encara no havíem arribat a la pujada del coll de Pal que ja ens l’imaginàvem! Això sí, sense desmerèixer, el coll de Pal, però vam fer una pujada de 7 quilòmetres només començar, després de la baixada que ... fillets de Déu!!! Aquesta sí que va fer mal tant aviat. No podies mirar enlaire perquè no s’acabava mai. Com diu en Xavi vam haver de posar tota “la traca” (pinyó gran i plat petit). 
Una altra constant de la cursa era la situació dels controls, normalment al final de pujades llargues, però això tenia una vessant bona i dolenta alhora. Al final vam deduir que era positiu trobar l’avituallament perquè t’avituallaves, lògicament, però alhora implicava que tot seguit hi havia la part més dura de la pujada que estàvem fent, o sigui que quan veies els controls no sabies si alegrar-te o, perquè no dir-ho, maleir els de Probike pel què seguia!
Finalment pujada al Coll de Pal, eh,.... mmmm, eh,..no hase falta desir nada más!!! Dura de collons! Imagineu-vos uns 18 quilòmetres pujant sense descans, i quan més puges més inclinació, i el terreny més pedregós i àrid.
Anècdota del dia: Un cop vam baixar el Coll de Pal per la banda de la Molina, vam agafar part d’alguns dels camins del bike park de la Molina amb revolts peraltats inclosos i aquí ve la bogeria del dia: per tornar a pujar de les pistes de la Molina cap a la part de dalt del Coll de la Creueta, ens van fer pujar directament per la pista negra de la Molina amb la bici a coll, arrastrant-la o com c_ _ _ _ _ poguessis!! Havies de clavar les puntes de les sabates contra el terra per evitar relliscar enrera, no sé el desnivell que hi havia perquè no portàvem “ordenyador de abordo” però allò tirava més a vertical que a horitzontal això segur!
Valoració del dia: Seré original: cansats. Un cop finalitzada l’etapa més que contents, feliços per haver acabat una XV volta a la Cerdanya tant dura. Per en Xavi González ja era la tercera al pot i per a mi la primera. En Xavi va reconèixer que havia estat molt dura i quan vam veure el perfil del diumenge el dissabte no les teníem totes, sort que la pluja no va fer acte de presència. El cos va respondre, i el més important és que mecànicament no vam tenir cap problema, ni una punxada! El punt de la mecànica feia patir molt sobretot a les baixades, perquè baixàvem força ràpid, la suspensió del davant gairebé no donava l’abast amb tanta roca i els pneumàtics van patir molt.
Durant el sopar del dissabte vam conèixer “en persona” a la Noemia Lopes (http://locurasdelanoe.blogspot.com/), l’Ada Xinxó (http://salutirauxa.blogspot.com/), en Carles Bernat “Charlie” i la Carol (http://ritmobisonte.blogspot.com/), unes màquines de fer quilòmetres, i que ja coneixíem pels seus blocs. A l’habitació vam conèixer tres btteros més molt ben parits que van venir de Castelló de la Plana (Miguel, José i César) expressament per fer la cursa. El darrer dia, com són les coses, gairebé vam acabar l’etapa tots plegats. Dic “gairebé” perquè els vam passar a la darrera pujada i quan vam començar el tram d’orientació, ens vam equivocar. Havíem de baixar per una vall estreta entre muntanyes i nosaltres no vam girar i vam continuar carenant la muntanya. I que no venen, que no venen,... i que no hi ha roderes a terra, i al final els veiem petiiiiiiiits baixant per la vall. Girem la btt i enlloc de tornar enrera tirem pel recte i baixem a peu la muntanya directament per on estàvem. Els interceptem, els comuniquem que sort que els hem vist i els traiem força temps durant la que ja és la darrera baixada trialera abans de l’arribada.
Durant la Volta a la Cerdanya malgrat les baixades eren dures, no importava que hi haguessin pedres, fang, sorra, que fossin amples, estretes, que hi hagués molt o poc desnivell,... Les baixades ens podien! Allà si que ho vaig veure clar enmig de tant bttero, tot i controlant, baixàvem amb ganes. El segon dia vam baixar el Coll Roig per una pista amb pedra petita on el comptaquilòmetres un moment que el vaig mirar, rondava els 60km/h.
Bé no em vull allargar més, us convido a llegir la crònica que la Noe i l’Ada han fet als seus blocs, aporten dades molt més precises que les meves sobre el recorregut, i fins i tot sortim en alguns dels comentaris i en alguna foto.
(http://picasaweb.google.es/Noelacabra/VoltaACerdanya2009#).
