No entenc com és que no l'havia fet mai!, haig de reconèixer que és una cursa pensada, organitzada i cuidada per btteros i destinada a btteros tècnics, que és el que a mi m'agrada. Els btteros que tenen poca tècnica i els carreteros que esporàdicament practiquen btt han patit d'allò més.
Ha sigut una cursa molt completa, jo no sé els que l'heu fet altres anys, però jo l'he trobat força dura pel recorregut (prop de 40km de pur corriol tècnic) i la distància en conjunt a realitzar (uns 64'5km -són els que m'han sortit).
Es sortia a les 9h des de les Preses i enfilàvem una recta d'asfalt on la gent ja ha posat plat gran i pinyons petits per anar-se col·locant en posicions davanteres i afrontar ben situat la llarga pujada de 5km d'asfalt (dels quals els 3 km primers amb un exigent pendent). Del grup que anàvem he pogut entrar el primer, he aguantat bé tot i que m'han sobrat els dos darrers quilòmetres, que tot i més suaus, he començat a notar l'esforç inicial en els tres primers. Al quilòmetre 3'5 de la pujada en Jordi Mont m'ha atrapat i he pujat amb ell, a pocs metres d'acabar ens ha atrapat en Jordi López "Google" i tots tres hem afrontat la pujada a peu inicial, ja corriolera. En aquest moment començava l'espectacle! En Jordi López ens ha passat corrent el punyetero!!! jajajaja... i un cop hem pujat a la bici ha començat a tirar i nunca mais se supo! Amb en Jordi Mont hem fet gairebé tot el recorregut plegats i ha sigut tota una experiència, ha estat molt divertit poder anar amb algú conegut amb el qual podies anar xerrant sobre l'espectacularitat de cada zona. Que si quina baixada, que si quin riu, que si aquell de davant que se'ns escapa, que si aquell que no ens pot deixar,...
Trams tècnics de pujada i baixada, revolts revirats i terreny excel·lent. Clarament els "malalts del corriol" (com diu en Nava) hem disfrutat molt avui. A destacar? Tot en general. He disfrutat molt, no he pres mal, no he caigut cap cop; definitivament tot i que ho vaig superant, la combinació nervis i esforç em fan anar un punt alt de pulsacions a les curses i això ho haig de mirar d'arreglar perquè després em foto un lio amb el menjar i el beure, no sé si haig de beure, menjar o parar un moment, perquè em baixin les pulsacions; òbviament si fes més curses m'aniria acostumant al "ritme de cursa" i ho aniria assimilant més ràpid. Avui ho he pogut anar trampejant i a partir del penúltim avituallament, el de Puig Galí, ja m'he anat situant, és clar que llavors ja començava a estar força xuscat. Arribar a aquest avituallament se m'ha fet força pesat, en Jordi Mont se m'ha escapat varies vegades fins que se m'ha escapat del tot, però a l'avituallament de Puig Galí allà estava el tiu, m'ha esperat!, quin crack! Dos talls de síndria, dos coca-coles, un donut i tornem-hi, en principi el que quedava era baixada.
Després de Puig Galí, encara quedaven un parell de rampotes de regal que obligaven a empènyer la bici. Després sí, de nou baixades ràpides, no tant plenes de roques com en la primera part del recorregut, però amb xaragalls força secs que et feien estar alerta de no relliscar. Baixant he perdut en Jordi Mont, que sembla que li ha agafat gustillo a això de baixar amb una doble. Però abans d'arribar a l'avituallament de Contastins, el darrer, m'ha passat en David Jordà i dos més i m'he posat a la seva roda, hem acabat els corriols i ja tan sols quedaven pistes fins a Salt, allà tot s'ha de dir, m'he refet, perquè m'ha sortit la vena de carretero i ens hem posat a tirar amb ganes fent relleus, fins que he atrapat en Jordi Mont de nou que anava amb un altre noi i li he dit que s'afegís. A pocs metres hem arribat als dos creuaments de riu a pocs quilòmetres de l'arribada. Quina passada! Rius amples on t'havies de carregar la bici a coll, el primer l'aigua arribava al genoll, però el segon l'aigua arribava a la cintura, havies d'aixecar molt més la bici, hi havia una corda per agafar-te i fins i tot hi havia uns nois amb vestit de neoprè que vigilaven que el corrent del riu no se t'emportés, amb la suma de pes de bici, cansament, la distància del riu, l'altura de l'aigua i el xoc de l'aigua glaçada, de nou un altre punt positiu per l'organització.
Sortint del riu en David Jordà and co. han continuat fent relleus fins a l'arribada i jo he acabat la cursa amb en Jordi Mont.
Allà ens esperava en Jordi López "Google". En aquest moment, ha arribat un dels millors moments d'avui, les valoracions sobre la cursa, primer amb els dos Jordis, i després amb en Pipo, Nava, Xavi Gimeno i d'altres corredors. Quin fart de riure!
Nava espero la teva crònica, i que sigui llarga que són genials. Escoleteros us felicito a tots per la cursa que heu fet! Per cert, avui he conegut en persona en Txema. Un company blogger que és una màquina sobre la bici. Us recomano el seu bloc!
Fotos del dia:
Vídeo de la Tramunbike d'aquest any, amb en Jordi López "Google" entrant al Ter en primer lloc:
