I és que el disseny és cada cop més present en el món de l'esport. Que si aquell color de moda, que si l'últim model de bici, que si aquell toc d'exclusivitat en el casc, en ulleres, en maillots, en culottes, etc. En els darrers anys, en el món del ciclisme s'ha començat a veure amb el detall dels colors de campió del món en la roba, el casc, la bici que porten els que han estat algun cop campions del món; o el detall daurat que també porten campions olímpics de ciclisme en ruta com per exemple Samuel Sánchez.
Però potser on es veu més en ciclisme, és en la personalització dels maillots d'aquells que han estat campions nacionals del seu país, qui no té al cap el maillot vermell amb la creu blanca de Fabian Cancellara, o el negre, groc i vermell de la bandera belga de Tom Boonen, o el de George Hincapié amb la bandera americana, o el blanc, blau cel i vermell de Andy Schleck com a campió de Luxemburg, etc.
Els darrers anys hem vist com també les marques de cascs, ulleres, i bicicletes en curses com el Tour de France procuren que quan un corredor dels que patrocinen es posa com a líder de la general, de la muntanya, dels sprinters, o esdevé el corredor més jove amb una posició més capdavantera continuï lluïnt els seus productes però del color groc, verd, blanc o blanc a punts vermells. Però si bé, els colors dels maillots del Tour o del Giro sempre són els mateixos, a la Vuelta a España aquest any s'ha volgut anar una mica més enllà i s'ha encarregat el disseny del maillot de líder a Custo Dalmau, reconegut dissenyador de moda. I és que al marge de gustos, el disseny colorístic és un dels elements que per exemple en l'entorn del ciclisme marca evolució en un producte. Colors que durant una temporada són de moda, la temporada següent veuen com se'ls relega aquesta posició en favor de nous colors. Molts productes on el color és el de menys (ulleres, cascs, bicicletes,...) les marques comercials fent ús de les seves arts doten d'una altra entitat a productes que tan sols aporten aquesta nova aparença visual i llancen campanyes per atraure el ciutadà del carrer. En aquest sentit, les grans curses ciclistes són cada cop més una plataforma de llançament comercial en aquest sentit. Nous models de bicis, noves combinacions de colors, etc.
El darrer toc, més elitista, el dóna la personalització de les bicicletes que veiem als vídeos i que cada marca de bicicletes ofereix de forma exclusiva a grans corredors. Ho vam començar a veure amb Lance Armstrong i ara gairebé s'ha estès a la majoria de figures (Contador, els Schleck, Cavendish, Hincapié, Valverde, etc.).
Les marques comercials anant cadascuna per la seva banda, indirectament transmeten un missatge comú al comprador o usuari: "renovar-se o morir". Un altre tema és que es vulgui entrar en aquest roda materialista sense fi. Particularment sóc partidari de que l'usuari de la bicicleta en general, quan compra una cosa ha de buscar que les prestacions, seguretat, comoditat, fiabilitat i garantia del producte vagin d'acord a l'ús que rebran per davant de tot. A partir d'aquí, i tenint això clar, ha de posar després a la balança la qualitat/ preu de productes similars, per acabar finalment amb el gust per uns colors o per uns altres, tenint present l'evolució que pateixen aquests. Món apassionant el de la compra d'un producte, perquè t'adones que fina que és la frontera entre un i altre producte (a vegades un descompte del venedor amb què no hi comptaves, un preu prohibitiu que te'n fa desdir, una combinació de colors més encertada que et motiva,...). Cal perdre un temps abans no tingui lloc la decisió per un o altre. Invertir aquest temps previ pot representar l'èxit o el fracàs de l'adaptació del producte a nosaltres. És clar, que la regla: si és car és bo, i així no perdo temps també sol funcionar, però fent aquest exercici per segons quines coses et pots estalviar molts diners, per segons quines altres, potser valoraràs més una garantia, una seguretat, una tecnologia... i això òbviament pujarà el cost.
