dimecres, 11 d’agost de 2010

Desitjada tornada!

Després de fer una parada del 30 de juliol al 7 d'agost reemprenem el tema de la bici. Dilluns dia 9 dues hores i dimarts 10 sessió de 3h i poc amb l'Escoleta del BTT. Com a resultat: xuscada! Quan estic una setmana sense tocar la bici, potser la resistència es manté i els entesos poden confirmar que no es pot perdre en una setmana, però el que és l'explosivitat, aquell punt enèrgic, el "cop de gas", us puc assegurar que l'he perdut. Què ho ha provocat? Trencament en l'alimentació habitual i trencament d'hàbits (la bici per sobre de tots).

El fet és que si bé el dilluns vaig notar que anava força bé, va ser ahir amb la colla, que em vaig adonar que he perdut, com us deia, una gran part d'explosivitat. Que si bé tampoc no n'era un crack, ahir vaig anar molt necessitat de la poca que creïa que tenia. En diversos moments de la sortida vaig haver de forçar més per arribar on abans em costava menys d'ésser-hi.

Suposo que és normal que em passés després d'una setmana de descans de bici. A més, començar de nou, ja de cop amb uns companys que a cada sortida hi van fort era una aposta arriscada. Queden dues setmanes i mitja pel pollastre, on m'han comentat que ja cal que ens agafem fort. Espero haver-me recuperat per poder-lo fer, acabar-lo i quedar-ne satisfet.

Per postres ahir alguna cosa no pitava a la btt i em penso que la direcció s'haurà de canviar, espero que no sigui res de la forquilla.

Us comentaria el circuit que vam fer ahir però és que vam pujar i baixar tantes vegades que m'hi perdo, us poso la gràfica i així us feu una idea del què us dic.


A més ahir hi havia tot l'staff de cracks, cal dir que vaig trobar a faltar en Jordi Mont. Hi havia en Pipo, que és brutal la potència de cames que li donen les peses i la resistència que guanya cada dia sobre la bici; en Nava, que últimament combina més la bici amb les peses i que tot i que sempre es queixa del seu pes això encara demostra més la força que té amb les seves arrancades i els ritmes que de cop i volta a vegades posa; el company d'armes, en Xavi González, que malgrat ésser un recent pare de família també va trobant estones per entrenar i  donar guerra on faci falta; l'Àngel Pajares, que quan la seva feina li permet també va entrenant i que va fent una progressió espectacular; en Jordi López Ramot, que és per a mi el més fort del grup, un tiu modest però amb una gran capacitat d'assimilació dels entrenaments i que tot i viure a Fornells de la Selva baixa per fer-nos adonar que hem d'entrenar més jejej... ; en Xavi Gimeno i en Ricky, dos casos particulars perquè tot i que no els veièm massa quan vénen, hi són!. Són d'aquells ciclistes que es nota que són al grup perquè sempre estàn amb bona forma i disposats a sorprendre't. Finalment l'artista convidat, en David Bragulat, un tiu molt senzill, proper i que no es fa estrany, un tiu com cal vaja, que també sap el que és patir i tira com el que més.

La d'ahir va ser doncs, una sortida completa, tant per la gent que va venir com pel recorregut, tècnic per sobre de tot i trencacames, el ritme per variar, el de l'Escoleta del BTT, el que des que vam començar a venir-hi amb en Xavi González, coneixem. Un ritme canyero, on sempre cal estar alerta! On quan no apreta un, apreta l'altre i ningú defalleix.