Ahir tenia lloc un nova edició d'aquesta gran "marxa" a Santa Cristina d'Aro. Una cursa que tot i no ser competitiva la gent hi va "a muerte". I és que quan hi ha una línia de sortida amb un munt de gent i una línia d'arribada, ens transformem.
Aquest any Es Pollastre ha recuperat la seva reputació després de la punxada de l'any passat. Van ésser 44 km. canyeros, ciclables en la seva major part, amb trams pisteros, baixades tècniques canyeres, el típic tram de la pujada del pollastre impossible de fer, atès que per arribar-hi ja havies d'anar a peu,... Guapo! Com sempre els he viscut! La duresa per a mi, com sempre, ho marca el ritme de cursa.
Sortida nerviosa en pla, primera pujada asfixiant on he hagut de lluitar amb mi mateix per "no gastar tots els torrons" amb la pujada d'adrenalina. Poc a poc he anat agafant el ritme i a dalt a Mas Nou, els esbufecs han disminuït. He posat tota la traca, i hem enfilat el caminillo... A la pista de pujada a la carretera del Mas Nou m'he anat trobant molt bé, és clar que els de davant meu també. De totes maneres cada vegada m'agrada més pujar, quan recordo que al principi d'anar en btt, a la que veia una pujada ja bufava. La baixada revirada fins al carril bici, inclòs el tram de pujada pel costat de la Font Freda, guapíssims, llançat al màxim! Quan he arribat al pas per línia de meta per enfilar el pollastre, estava supercontent perquè em veïa amb forces d'afrontar un pollastre que apuntava dur en condicions.
Línia, pujada del Pollastre impossible per variar, perquè tot era sorra i arrels i per arribar-hi ja havies de fer-ho a peu, després d'un xaragall al mig del camí i un rampot de 3 o 4 m. Després el camí d'en Fermin fins a Santa Escolàstica, on l'he pujat més ràpid del què em pensava. Aquí he tirat pel dret per no perdre temps i en dos trams que hi ha una mica malparits que es poden pujar en bici però que requereixen un desgast de potència puntual no m'ho he pensat i he baixat de la bici i he arrancat a córrer literalment. En canvi en un tram que habitualment baixem de la bici i que ja trenca força si vols tornar a pujar a la bici fins a dalt, l'he pujat sobre la bici, m'he sorprès a mi mateix! M'ha permès acaba de pujar fins a dalt damunt la bici i deixar definitivament un noi que portava enganxat. A Santa Escolàstica he agafat l'asfalt i vinga, grana fins a dalt, perquè "com que todo lo que sube baja" tenia moltes ganes d'encarar la baixada. He encarat la baixada de darrera la pedra per un lloc nou que no recordava haver-hi passat, m'ha agradat la variant, me l'apunto! Què dir de la baixada de darrera Pedralta, ESPECTACULAR. Tot i que per culpa de les motos que volen pujar per l'altra banda, hi ha un rec central en algun tram que t'obliga a baixar de la bici i afrontar-lo a peu.
Baixada de vertígen fins a la urbanització del Golf, girem a l'esquerra i pujada dels Eucaliptus, apa! El bó que té aquesta pujada, si és que podem dir-ho així, és que ja saps el què hi ha, rampote si, rampote també. Davant d'això tan sols queda amorrar-te al manillar i a tirar de la potència de cames. He començat amb el mitjà però cap a la meitat, ja portava el platillo, i l'ultim rampote abans de la curva a la dreta que ja planeja he optat com en algun trama del camí del fermín i per no xuscar-me allà l'he fet a peu i corrent. Un cop he girat a la dreta he calçat el mitjà de nou i dret més endavant ens han tirat per la "tita negra", oooooohhhhhhh com he disfrutat! com m'agrada aquesta baixada, la tècnica + un punt de bogeria ho és tot aquí, no hi ha "carreteros" que valguin jejejeje....
A partir d'aquí, Can Llaurador, trialeres, pista d'en Lara i amunt, aquí hi hagut moments que ens farien pujar aquelles rampes fins a l'abocador, sort que ens han fet girar per un caminillo per fer la volta a l'inversa i encarar ja la tornada fins al Castell de Solius. A partir d'aquí la gent que passava estaven força xuscats ja. Precisament, el gran èxit o descobriment que he fet en aquest pollastre, ha estat la hidratació, estic acostumat a no beure massa quan vaig en bici i en Pipo de l'Escoleta BTT em va deixar clar que aquest pollastre prometia dur i calorós, i que la hidratació era clau. I va ser així, vaig anar bevent tota l'estona, i al final, així com en d'altres vegades em sento buit quan queden pocs quilòmetres per acabar, aquest cop vaig arribar molt bé, amb el lògic cansament de cames, de pujada de pulsacions, però en bones condicions.
Al final:
Distància: 44km
Temps: 2h 49'
Posició: 28è
Des d'aquí, agrair al Matxacuca, i entre altres, a en David Bragulat pel gran circuit d'aquest any.
Des d'aquí, agrair al Matxacuca, i entre altres, a en David Bragulat pel gran circuit d'aquest any.
FELICITO ALS COMPANYS DE SORTIDES per les seves curses. En Xavi González al Pollastre, en Manel Satué, l'Enric Gràcia "Ricky", en Marc Masó, en Jordi López Ramot i en Marc García a l'Indiketa de Ferro; en Pipo, en Nava i en Santi a la Gallina i en Xavi Gimeno al Pollastre.
Destacar el 4rt lloc de la combinada (5è a Sa Guilla i 25è a Es Pollastre), aconseguit per en Manel Satué, company del Club Ciclista Platja d'Aro. El dia que quedi del piló ens sorprendrà, de moment el tiu és un màquina.
Felicitar així mateix a la gent de l'Escoleta del BTT, companys d'entrenaments, pel seu gran èxit. En Pipo va quedar 2n a la marxa curta i 1r local (malgrat que l'organització per no concentrar premis, l'ha rebut el següent local, en Santi Betrian), i en Nava va quedar 3r. Això demostra que els tius estaven en bona forma per fer el pollastre però des de bon principi van decidir fer el gallina, ai perdó, la gallina! jejejeje... Voldria fer una menció especial per en Jordi López Ramot, que si bé era d'esperar que fés una bona participació per l'estat de forma en què es trobava, va sorprendre amb un 3r lloc de la combinada.
Impressionant! això són amics, un 3r de l'indiketa de ferro, l'altre 4rt, un 2n de la gallina, l'altre 3r,... Espero que a aquests PROs no els passi pel cap fer pagar si volem anar a entrenar amb ells! jajajaja...
