I poso RESISTÈNCIA en majúscules perquè creieu-me que amb les condicions climatològiques que vam tenir, els valents que van continuar participant sense defallir vam demostrar veritable resistència física i psicològica.
Van ser tres grups de tres els que vam fer. En Pipo, en Nava i en Jordi López Ramot eren els "Cavallers de l'Escoleta Btt", en Josep Ribas, en Xavi Gimeno i en Manel Casanovas eren els "Escuders de l'Escoleta Btt" i l'Àngel Pajares, en Marc García i un servidor erem "Dosmésun" (nom, tot s'ha de dir escollit per en Jordi Mont). El tema és que l'idea era anar a riure i a batallar entre nosaltres òbviament per veure qui humiliava vilment a la resta jajajaj...
El dia prometia sortint de Castell d'Aro, punt de trobada. Carregàvem les bicis a la Berlingo d'en Manel i cap allà. Mentre ens apropàvem a Torroella un cel ennuvolat i negrós treia el cap per darrera les muntanyes i el castell de Montgrí.
Aparquem i ja hi havia els cavallers i els escuders barallant-se amb les carpes d'en Jordi Mont per intentar desxifrar com anaven els tubs que les conformaven i poder-les muntar jajajaja... Descarreguem, vaig a buscar dorsals i donem un cop de mà per muntar les carpes. I un cop muntades ens preparem i anem a fer una volta de reconeixement al circuit. El circuit curiosament el vaig trobar força sec, qui m'havia de dir que a la segona volta començaria a ploure. El circuit era ràpid i potser la part més feixuga era la llarga pujada inicial.
Vaig començar fent el primer relleu. La idea era començar fent dues voltes cadascun i després fer-ne una cadascun. A la segona volta va començar a ploure i ràpidament el terreny va quedar en un estat lamentable. Argilós i relliscós que combinat amb la pluja constant i amb un vent fred va convertir la tarda en un veritable suplici que tan sols podia comportar fer mal bé la bici, caigudes i refredats mentre esperaves el teu torn sota la carpa. L'argila feia que la cadena saltés sovint i l'organització va habilitar una manguera en una escola propera per poder netejar la bici quan volguessim. El que feiem era que quan arribàvem del relleu anàvem a netejar la bici, tornàvem, posàvem una mica d'oli i a punt pel torn.
Per precaució vaig portar un impermeable i això em va salvar de l'aigua i del fred però molts no el portaven i ho van passar força malament anant xops durant tota l'estona. La meva creu van ser els ulls: si anaves amb ulleres se t'omplien d'esquitxos de fang i no es veia res, i si no en portaves els esquitxos anaven directament a les parpelles o els ulls i era més perillós perquè no et podies fregar amb les mans enfangades. Un desastre! Durant tot el dissabte al vespre i durant la nit un mal als ulls considerable. L'endemà al matí tenia el llagrimal ple d'un tel fruit del fang que havia quedat a l'interior de l'ull. Quina odissea!
Durant la cursa afortunadament no vaig tenir gaire problemes amb la bici, va aguantar bé (vaig anar un cop a netejar-la a la manguera) però aquí teniu una mostra de com va quedar:
Al final l'equip dels "Caballers de l'Escoleta" es van rajar i van abandonar psssss, pssss... quins mindundis! (De fet van ser en Pipo i en Nava perquè en Jordi s'hagués quedat). Els "escuders" vana aguantar com uns valents els tres i de nosaltres se'ns va rajar l'Àngel. Al cap de poca estona l'organització ens informava que davant les inclemències del temps i l'estat del circuit escurçaven les 4 hores a 3 hores. El temps que restava em vaig repartir les voltes amb en Marc i finalment vam ser finishers amb els "escuders".
A la classificació general vam quedar 17ens de 43. Cal tenir en compte que d'aquests 43 hi havien grups de tres, de dos, mixtes, femenins i individuals. A les classificacions per equips vam quedar 12ens de 24. Dins el grup de les 17 voltes!
Malauradament un cop de vent es va carregar les carpes i al final del dia les enterràvem. Pel què fa a la bici, el dilluns em va tocar canviar les pastilles de fre de davant i darrera. Esperem que a la propera faci més bon temps. Per a +info
El diumenge vaig sortir a rodar en carretera, va fer un gran dia.
