La meva segona Terra de Remences. Després que l'any passat la pluja m'aigualís la festa de fer la llarga, aquest any anava disposat a fer-la sota la pluja si calia jejeje... Estava especialment motivat malgrat no conèixer el recorregut a partir del coll de Bracons.
Sortíem com sempre puntuals a les 8h, al tercer petard, com els focs de la Festa Major. La idea era no perdre en Micki Navarro i en Joan Martí del Matxacuca, que la setmana passada quan vam fer el recorregut de la curta + Bracons vaig veure que estaven uns punts per sobre meu d'estat de forma però que eren un bon referent a no perdre de vista. 175 km són molts quilòmetres per fer sol.
Només sortir ens vam dedicar a avançar posicions per arribar ben posicionats a peus del coll de Capsacosta. Vam enllaçar amb el nombrós primer grup a Ca l'Enric i després ja vam posar un ritme de creuer per pujar alegres el primer coll, allà ens va enganxar en Jordi Mont que va fer la curta i en Jordi el "mosso" de Bicis Tope amb la seva "xinarello" que també feia la curta. Un cop a dalt una mica més d'embranzida per agafar un bon grup de Sant Pau de Seguries fins a Ripoll, i el vam ben encertar allà ens vam trobar en Javi Martínez i en Pep del "Fornet", i en Ricky (un amic d'en Joan Martí que vaig conèixer la setmana passada) i amb ells vam anar fent dins el grup fins al capdamunt del Coll de Canes. S'hagués pogut anar més ràpid però tothom conservava. La veritat és que el grup que anàvem era nombrós i vam pujar en bloc a Canes, ocupant tota la calçada, en moments enfilats. Amb nosaltres va pujar en Joan Llaneras i el seu fill que anaven amb un tàndem i que feien la curta. Va haver un moment curiós: En Llaneras va avançar posicions entre la gent per l'esquerra es va posar a davant i va demanar a la moto que portàvem davant que avancés més ràpid perquè el grup s'estava acomodant poc a poc a una velocitat. Impressionant, un gat vell! La moto es va posar en un voral que va trobar i el grup vam augmentar la velocitat i va ser quan vam començar a alternar moments enfilats i moments en bloc.
Un cop a dalt al coll en Joan Martí i en Micky es van parar a canviar l'aigua de les olives i jo els vaig dir que continuava. Les dues vegades que havia baixat Canes aquest any havia perdut posicions i ahir anant amb el grup volia aprofitar-lo per llançar-me i baixar amb velocitat.
Un cop a Olot, tocava un dels trams més odiosos, els planers fins a peus de Joanetes i Bracons. Aquí tenia clar que no podia afrontar-los sol, sempre fa vent i calia anar amb algun grup i alhora pensar que molts farien la curta i s'exprimirien fort i jo no podia xuscar-me. Al final vaig enllaçar-me amb un grup on vaig veure que hi havia en Javi Martínez i en Pep del "Fornet". En Javi feia la curta però en Pep sabia que feia la llarga, era el meu nou referent fins que no vinguessin en Joan i en Micki. El ritme del grup però s'anava animant i tenia clar que no podia xuscar-me, però el dilema era: Em xusco amb aquests o em xusco anant sol? Al final a falta de 2 km per Joanetes vaig decidir anar sol. Desviament a la llarga i cap amunt.
De seguida vaig trobar corredors als vorals que aprofitaven per treure's roba i fer un riu. A Joanetes un grup d'Amer, amb el maillot del Club Ciclista em feia pensar amb en Txema que també feia la seva segona Remences. Els vaig preguntar: -Ja ha passat en Txema? I tots: Ssisisisisis... deu fer dos minuts. jajajaj I jo cap amunt. Sortint de Joanetes vaig veure en Pep del "Fornet" i el vaig passar. Acabava de perdre referent. Ara, com tothom, calia trobar el meu ritme per anar pujant. Aquest any ja era la tercera vegada que pujava Bracons i sabia prou bé el pa que s'hi dóna, o sigui que a ritme. Vaig passar força gent i a mitja pujada ja tenia en Micki i en Joan allà. Vam arribar a dalt, menjar alguna cosa i la meva primera i única micció del dia. Paravent i avall que fa baixada, començava un món nou per a mi!
Baixada guapa, guapa, ... i inici de repetxons, els primers a plat però després ha començat a venir la segona part de terreny odiós del dia (de bon rotllo, gent de l'Independent bike de Torelló) que és tota la zona de canvis de rasant, baixades i pujades que van des de Sant Andreu de la Vola fins a Manlleu. Buffff... allà he gastat uns quants cartutxos perquè anàvem amb un grup de quatre o cinc ciclistes que no eren gaire partidaris de fer relleus i en Joan i en Micki com que els hi va la marxa volien anar més ràpid i anaven tirant del grup. Vaig fer algun relleu però clarament estava per sota d'ells de forces, i si apretava més no sabia com acabaria la cosa.
Un cop a Manlleu quedava una carretera més i afrontar el Coll del Bac. L'anècdota va ser que a l'entrar a Manlleu anava primer de grup i en una rotonda el de la bandera badava i marcava que calia girar, vaig girar amb Micki i crits, el grup es va destrempar, nosaltres vam recular i vam apretar les dents per recuperar posicions. Control de xip i a la darrera carretera abans de la pujada ens van enllaçar més corredors.
La pujada al Coll del Bac va ser estranya, no era dura però era llarga d'acord, però al principi i fins a falta d'uns 7 o 8 km per Cantonigrós no aconseguia trobar el meu ritme.
Tot pujant, ja gairebé des de baix, em vaig despenjar i després no hi havia manera d'enllaçar amb el grup d'en Micki i en Joan, els tenia a la vista a uns 200 i 300 metres però res i 200 o 300 metres darrera meu venia un altre grup, i així estona i estona. En un d'aquests moments va ser quan vaig coincidir amb en Txema. Quin riure! Vaig passar a tocar, em giro per mirar-lo i com diu a la seva crònica: -Mira que hi havia gent! I va i ens trobem. De seguida em va animar a continuar apretant i el vaig deixar. Vaig acabar perdent el grup d'en Micki i en Joan i em va atrapar el grup que em perseguia. Ja devia fer estona que estaven pensant: -A veure si atrapem d'un cop el torrecull__ns aquell!! jajaja...
Amb aquest grup em vaig revifar i vaig arribar a Cantonigrós més del que em pensava i molts es van parar i d'altres van afluixar. Un cop al planer vaig augmentar el ritme, anava mirant el rellotge i veia 5h 02', 5h 11',... ostres tu, la baixada deu ser per aquí! Vaig baixar amb un grup que em va enllaçar el coll del Bac per la part de Condreu i tan sols quedava el coll de Condreu. Allà sabia que quedava aquell coll i ja està i vaig gastar quatre cartutxos més i una traca de carpinteros! Deixo el grup que m'havia enllaçat ja havent passat la pujada... Cony on és la baixada??? No parava de planejar i de la baixada res, ostres tu que m'atraparà el grup de nou!!! Vaig menjar alguna cosa, glucosa líquida i anar planejant, vaig arribar a una clariana on s'insinuava la baixada... bieeeeeeeennnn de p_ta mare! A la baixada em vaig anar creixent i mirant el pulsòmetre he vist que gairebé durant tota l'estona anava a més de 50km, a 40 i pico en alguna corba tancada i després a apretar les dents per tornar a agafar velocitat. Això del baixar és un plaer! Vaig passar 3 ciclistes, cada vegada que veia algú me'l marcava com objectiu passar-lo.
A les darreres corbes em vaig passar a un però no li va sentar gaire bé i se'm va ficar a roda. I així fins a l'entrada a la recta que va des d'Hostalets fins a Sant Esteve. Quina recta mare meva, el tiu va ser prou legal i se'm va ficar al costat i així no s'aprofitava d'anar a roda. Que guapo! El tiu no, el moment vull dir! Vaig comentar-li que dur que havia estat per i tal i tal, perquè se n'anés jejeje... però ell tot i parlant anava apretant i baixant pinyons, i jo igual. Quasi al final de la recta en Micki i en Joan que venien en contra per l'altre carril per deixar anar cames, em van animar a lluitar fins al final: Vinga va! vinga va, vinga vaaaaaaaaaa....! Ostres tu, si hem de morir que sigui matant! I al final la corba de dretes, just abans d'entrar pujo pinyons per sortir més àgil i a pocs metres baixo de seguida pinyons i em poso dret per moure la bici amb força en plan Cavendish (salvant les distàncies) i sííííííííííí als darrers metres de la pujada es despenja i entro guanyador del puto pique, bufffff.... tothom cridant i aplaudint, IMPRESSIONANT. Un cop a davant del pavelló reculo i vaig a donar la mà a l'altre ciclista que amb tota esportivitat i alegria pels temps que havíem fet em va correspondre.
Distància: Volta llarga de Remences - 175 km
Temps: 5h 34' a 44' del primer
DIPLOMA: OR
Classificat en la categoria B en la posició 105 d'un total de 665 participants
Classificat en la general en la posició 235 d'un total de 1561 participants
Velocitat mitja: 31'4 km/h
Velocitat mitja: 31'4 km/h
Velocitat màxima: 76'4 km/h baixant Bracons
Valoració: Super content!!
Recullo el maillot, dutxa, dinar, comentar la jugada amb els companys (finalment vaig conèixer en persona en Cristian d'Independent Bike Torelló, que el tiu la va fer en 5h 09' a menys de 20' del primer, no tinc paraules). Un cop passada la cursa, una satisfacció de que tots hem fet el que hem pogut es palpa, i és molt agradable aquesta sensació! I això ho fa la bicicleta nanos! L'esport és així, si tractes bé el teu cos i el fas treballar amb cura et recompensa. Aquesta satisfacció no entén de classificacions, ni de temps. Enhorabona a tots els companys que hi heu participat.
