diumenge, 2 d’octubre de 2011

EL ROADBOOK DE SANTA COLOMA ES RESISTEIX

Avui a les 7.30h enfilava cap a Sta. Coloma de Farners amb el company de club, en Xavi González. L'objectiu era fer el roadbook de Sta.Coloma de Farners, i a poder ser, en la classificació quedar per davant de l'Abel i en César de l'A pike bikers jajajajaja.. És broma, l'objectiu era intentar fer-ho el millor possible i passar-ho bé. 

Un cop a Santa Coloma ens dirigim a recollir el dorsal o tarja on enganxarem els gomets dels diferents controls i ens trobem amb gent coneguda: l'Abel i en César, en Sergi Martínez (que s'ha muntat una nova rígida Torpado) i en Jordi Lloses i l'altre Xavi González "sapito" i en Jordi Remus. Mentre desmuntàvem les màquines del cotxe en Xavi es posa les mans al cap: Merda la planxa per posar el roadbook! Sort que allà estava en César que ens n'ha cedit una. Gràcies César!

Les vegades que he anat als roadbooks amb en Xavi sempre hem seguit la mateixa metodologia: Ell porta el llibre de ruta i jo el comptaquilòmetres. Ell em canta els parcials i quan hi arribem, jo poso a zero el comptaquilòmetres, ens situem i santornem-hi. És un sistema simple, cadascú té la seva feina i així ens obliguem a estar tots dos al lloro.

Erem el dorsal 33 i sortíem a les 9h:08'. Un cop fas la sortida en un roadbook sempre és el mateix, el "no badar" va per davant de "l'anar a sac". Ja pots estar en forma que quan et perdis, tururut violes!! És qüestió d'anar fent a bon ritme i sense equivocar-te. I sempre que passis algú serà positiu perquè hauràs guanyat una mica de temps.

El roadbook ha estat força dur i els esbarzers han estat l'element predominant durant tot el recorregut, constantment estaves passant per pistes o corriols amb esbarzers al terra, l'estrany era no punxar cada dos per tres.

Anàvem força bé, quan en un parcial ens hem equivocat i hem baixat 870m per una pista que no era. Ha tocat recular! Hem passat a uns que ens havien passat i de seguida hem arribat a l'avituallament que separava la volta curta de la llarga. A partir d'aquí tots els parcials anaven lligant i avançàvem ràpid. Amb això que en un moment que hi havia una   "cortina" d'esbarzers que baixaven de dalt i que havies de triblar han enganxat en Xavi mirant el llibre de ruta i l'han deixat ben massegat, amb rascades als dos braços i una cama i un tall a l'orella. En qualsevol cas, pit i cullons i endavant!

Al km 2'83 de la volta llarga, al passar un rec, ha arribat un malaurat CRACK! He trencat el cargol que aguanta el canvi i el canvi m'ha vingut a sobre els plats. Bufff....! M'he cagat en tot! però com que ja m'havia passat una altra vegada li he comentat a en Xavi de fer el que vaig fer en el seu moment: Treure el canvi, i posar la cadena en un plat i un pinyó concret convertint la btt en una singlespeed, una bici d'una sola velocitat. Al no tenir desviador del darrera és la única opció que et queda si no vols patejar. Això sí, si et passa posa-ho en una relació de canvi el màxim de flexible, no et passis de dura per no anar massa clavat, ni de tova, per no anar a massa cadència. En Xavi s'ha tret l'eina (el tronxacadenes malpensats!) i    vinga a fer de mecànics.

Quin pal, mentre muntàvem ens han anat passat corredors, però no defalliem i un cop reparat hem continuat però al cap de poca estona la cadena ha dit prou i ha petat (PRIMER COP), bufff... parem l'arreglem de nou, i vinga, el problema és que amb una btt fas molta força i si la cadena no té la tensió adequada o si en té massa peta. Aquest cop ha aguantat una estona, fins al 5è control on ha tornat a petar (SEGON COP). Resignats la tornem a arreglar i vinga, una mica més de pujada i baixada, aquí ja ens hem tornat a perdre i a sobre la cadena ha tornat a petar (TERCER COP), aquí hem posat una mica més de cadena que havíem tret al treure el canvi però aquest cop ja no ha durat res i la cadena pujava i baixava pinyons sense avisar amb les conseqüents sotregades que feien pensar que s'havia de trencar tot. Hem arribat a la pista ampla que puja des del Parc de Sant Salvador a Farners i hem decidit deixar-ho.

Enfilem la baixada, la cadena s'ha sortit dels pinyons, ha anat a parar al quadre i també s'ha sortit dels plats, mare meva, quin panorama! Com que era tot baixada ja he passat i hem anat tirant però en Xavi, amb bon ull! M'ha dit: Tu para, para, posem-la bé que en tot cas podràs pedalar una mica. Vinga va doncs. Hem continuat baixant i arribem. 

Sorpresa, els 4 primers classificats tots anaven sols, ostres, cada any sol passar el mateix. Valdria la pena posar una classificació individual i una de grups. L'Abel i en César que ens havien passat quan hem petat el canvi al final vuitens, enhorabona! Els altres coneguts ho desconec perquè "hem plegat veles" aviat per anar-nos a dutxar i anar a la Creu Roja a curar el tall d'en Xavi.

Quan he anat a agafar la bici per anar cap al cotxe, hi pujo i quèèèè paaaassa, la roda de davant punxada, alaaaaaa... alguna cosa més! He baixat de a bici li he fotut un parell de trets perquè no patis més ....  Vaya tela! Aiiii la Epic, són 12'5 kg de doble d'alumini que com funcionen van com la seda, però últimament té totes les punyetes.

Doncs bé així he passat el matí de diumenge. I al títol posava que "es resisteix" perquè l'any passat també hi havíem de venir però en Xavi dies abans va caure en bici i no va poder venir i vaig decidir venir sol. El fet és que al no estar acostumat a portar comptaquilòmetres i llibre de ruta em vaig perdre la tira de vegades i vaig acabar també per abandonar. Casum l'olla l'any que ve l'acabo pels meus ....,  a la tercera va la vençuda diuen.

Sabíem que seria dur, m'ha recordat al de Sant Hilari en certs moments, molta pujada, però ha estat divertit. Ens han sortit uns 37km perquè nosaltres al final hem baixat per Farners, però el roadbook en tenia uns 34.