Després d'una setmana força activa, aquest divendres a la tarda quedava amb en Joan Martí del Matxacuca per fer una sortideta d'un parell d'hores amb btt. Quedàvem a les 16.45 a la BP de Sant Feliu i repetia la sortida que havia fet el dimecres amb en Pipo del Club Ciclista Escoleta Btt i en Xavi González del Club Ciclista Platja d'Aro. Al final l'acompliem amb 1h30' i un cop a la Ronda de Ponent allargàvem fins a Can Pitxu, passàvem pel polígon industrial i afegíem un corriol de pujada des del polígon de Sant Feliu fins a la carretera que porta al Mas Trempat per acabar al camp de futbol. La sortida era eminentment tècnica amb alguns rampots.
La ruta a grans trets: Baixem pel circuit del Caixa Girona / al càmping Santa Cristina pugem per darrera la part baixa de la urbanització Mas Trempat fins ben bé la carretera que puja a Pedralta / pugem la gossera / pugem un trosset d'asfalt i a davant de Santa Escolàstica fem un rampot que queda una mica amagat i que porta a la zona de darrera d'on hi havia hagut les barbacoes / enllaçem de nou amb l'asfalt que puja a Pedralta/ pugem a l'esquerra abans de la ruta de l'aigua per anar a buscar la línia [Puig Miquel de Pau], baixem per darrera i a l'esquerra agafem un corriol que porta a la Font de la Guilla i d'aquest s'enllaça amb la Murtra/ pugem la Murtra i abans del segon tram de roca girem a l'esquerra per pujar per la pista ampla de Casanova fins a Sant Benet del Bosc / girem a l'esquerra i agafem un corriol que ens portarà fent un bucle fins al camí de les Sorres de Sant Benet / d'aquí fins al Collet de la Mare de Déu / baixem pel tram de les Tres Fonts i ens desviem per anar a buscar el corriol de la barraca de les olles / d'aquí anem a enllaçar amb la pujada de la Font del Pastor i anem a buscar el Coll de Portes / agafem el sender de petit recorregut de davant el Parc Aventura fins als Quatre Camins / fem uns corriols per la zona de les Penyes i cap a la Font de Monticalvari / Carrer de les Bruixes / i ja a l'asfalt pugem el carrer de Sant Elm / baixem el carrer del Raig i un cop a la platja anem a buscar la Ronda i acabem amb l'afegitó que he comentat al principi.
El dissabte m'esperava sortida escoletera. Quedàvem a les 15.00h a la BP de Santa Cristina amb en Pipo i en Nava del Club Ciclista Escoleta Btt, en Sergi Martínez de Bicicletes Esteve i jo del Club Ciclista Platja d'Aro.
La ruta, fàcil, si vau fer el Pollastre aquest any, doncs vam fer tot el recorregut de la part del Pollastre a l'inversa, la zona de les Gavarres. Aquest any no vaig fer el Pollastre perquè estava amb la gent del Club Ciclista en el comiat de solter d'un de nosaltres fent activitats d'esports d'aventura a cavall entre la zona d'Andorra i Llavorsí. De totes maneres, certament felicito a la gent del Matxacuca perquè tot i fer-lo a l'inversa, vaig passar per zones de corriols noves que no coneixia i això sempre s'agraeix.
Finalment, la cirereta de la setmana, després de plasmar al bloc tot el que he fet durant la setmana, que tampoc m'agrada massa, i que no ho solo fer perquè ho trobo una mica pesat pel lector esporàdic, avui diumenge pensava anar amb la dona i el sogre a fer, caminant, la 30ena RUTA DE L'AIGUA que organitza el Grup Natura de la Parròquia de Sant Joan de Vilartagues. Sí, sí, tu, que enrotllats els de la parròquia, aquí ja no ens estranya perquè a veure, jo en tinc 35, i la marxa en té 30, com aquell qui diu, n'he sentit a parlar sempre. Una marxa tradicional de Sant Feliu, no competitiva, que es pot fer tant corrent com caminant. Per altra banda, la veritat s'ha de dir, no l'havia feta mai.
M'aixeco tard, amb el temps just arribo allà i començo a trobar-me gent coneguda, en Roberto Sancho, en Sergi Boix, l'Anna Buxó, en Miquel Castellsagué "Micky", Marina Bassart, David Gálvez, ... M'apunto (el dorsal 197, déu n'hi do) i mentro espero començo a pensar: - i si vaig corrent fins que aguanti i després ja caminaré. De fet anuncien que són 20km, i jo no he fet mai tanta distància corrent, i a més per muntanya. Amb això que tiren el coet i donen la sortida, em miro amb la dona i em diu: vés a córrer, si te'n morts de ganes!, miro al davant i ja veig com els que corren, una vintena i escaig de persones comencen a separar-se dels que la fan caminant (més de 200 persones aquest any). M'avanço i vaig a enllaçar amb els que corrent. La meva sorpresa és quan em trobo amb el company ciclista "locomotora" Pep Ribas entre els que corren, aficionat de fa poc al córrer. I de seguida he pensat intentar no perdre la seva estela.
Hem baixat la ronda de ponent i cap a Sant Elm,... ha estat divertit i gens estressant perquè hem anat fent, vèiem els de davant, els de darrera i hem anat fent tranquils però sense encantar-nos. Darrera Monticalvari ja he deixat en Pep i un amic seu i he tirat amb la Marina Bassart fins a la pujada al camí romà on la Marina s'ha quedat i allà m'he quedat sol fins a la Creu d'en Barraquer on he enllaçat amb l'Anna Buxó i un altre noi, només sortir de l'avituallament, aquell noi ens ha deixat passar, i he continuat amb l'Anna i el seu gos, un Golden Retriever que ha aguantat tota l'estona "dale que te pego". Un cop a les baixades de pedra de darrera el Puig Miquel de Pau m'he avançat i ja he baixat sol de Pedralta, cap a l'esquerra a la zona del Mas Trempat i de retorn a la parròquia de Vilartagues.
Al final, tot i no ser competitiva
Posició: 7è
Distància: 18km (segons m'han comentat)
Temps: 1h 50'
La veritat és que estic molt content perquè no havia corrigut mai tanta estona i per ser un ciclista per sobre de tot, els genolls m'han aguantat, que era el que em feia patir. El fondo el tinc per la bici però per dir-ho d'alguna manera elegant: les meves incursions en el món del córrer són més aviat pobres, no m'hi dedico gaire, a l'hivern, els propers mesos per exemple, és quan tinc costum d'anar-hi de forma més regular, però lluny de fer-ho com una preparació per competir en aquesta disciplina sinó més aviat per trencar amb la bici i no sortir cada dia exclusivament amb btt o bici de carretera.
En fi content, perquè jo comptava fer-la caminant. Òbviament corrents erem pocs i "la elite", en Roberto Sancho, que ha quedat primer (1h.35') junt amb en Sergi Boix, s'ho han agafat com un entrenament, tant que en Roberto ha fet dues voltes. Però aquest esperit gens estressant per part de tothom, com de sortida patxanguera, per entrenar, m'ha encantat, potser repeteixo. De fet no tinc massa tendència a anar a curses perquè a principi dels anys noranta ja hi havia anat i aquells nervis que es respiren és precisament el que no m'agrada.
M'apassiona entrenar per entrenar, a vegades ho hem comentat amb els companys i em diuen que s'ha de tenir un objectiu, una cursa o curses, i hi estic d'acord però jo entreno per tenir uns punts de forma en certs moments i el meu objectiu és aconseguir-ho. Si quan tinc els punts de forma vaig a alguna cursa i quedo ben classificat doncs millor però això tan sols ratifica el veritable objectiu, que he entrenat bé. El veritable objectiu és entrenar bé, en quantitat i qualitat. Personalment considero que aprofito bé el temps que dedico a entrenar i disfruto, surti o no cada dia.
