dimecres, 2 de maig de 2012

1 de maig = REMENCES CURTA + BRACONS

Ahir dia 1 de maig ens vam aplegar uns quants a la trobada convocada pels companys de la secció de ciclisme del Matxacuca. Érem l'Àlex Guillot, en Miquel Navarro, en David Vegas, en Joan Martí, en Jordi Mont, la Fina Masferrer i l'Àngel Paretas del Matxacuca; en Quim Paretas del Bicicletes Tope, en Jordi González del Club Aquàtic Xaloc i un servidor del Club Ciclista Platja d'Aro.

Quedàvem a les 7.30h a Sant Feliu i a les 7.45h a l'Opel de Santa Cristina d'Aro per anar plegats amb cotxe fins a Sant Esteve d'en Bas i fer el recorregut de la REMENCES CURTA + BRACONS. Aquesta sortida prèvia al Terra de Remences va de camí a convertir-se en un clàssic. El fet és que amb bona companyia enfilava cap a la Garrotxa, un dia magnífic ens hi esperava. Ens posem les vestidures i apa, a pedalar. S'ha de reconèixer que abans no vam arribar a l'altura de Ca l'Enric feia una miiiiica de fred, però clar, segur que ens escalfaríem, ja me'ls conec aquesta gent, per tant no es podia anar massa abrigat.

Arribem a baix a Capsacosta i gaaasss! Se'ns va treure el fred a tots. I després cap a Sant Pau de Seguries, i fent "relleus" cap a Sant Joan de les Abadesses i Ripoll. Van ser uns relleus relatius, perquè més aviat va ser un pal darrera l'altre, ens va faltar coordinació. En Jordi González no va parar de repetir durant la resta de la sortida que no és normal que vagi al capdavant del grup a 45 km/h i sense deixar-se caure la penya comenci a passar-lo, jajaja... Tranqui Jordi tots vam tenir el que ens mereixíem: una bona rostida de cames. S'ha de reconèixer que no vam treballar-ho gaire bé, devia ser perquè era 1 de maig. Després va venir el coll de Canes, aquí es va pujar força ràpid, en Joan Martí abans d'arribar a Vallfogona va posar-se el xip triatleta i va marcar un bon ritme portant-nos enfilats als germans Paretas, en Miki i a mi fins al restaurant de peu de carretera de Vallfogona. D'aquí fins al final vam anar els cinc més amb pilot i quan quedàvem un parell o tres quilòmetres vaig apretar una mica jo i quan quedaven escassos 100 - 200m. al posar tota la traca per fer el darrer esprint pel darrera em va sortir en Miquel i em va pelar vilment, punyetero! L'any passat va ser la mateixa situació però el que va sortir del darrera va ser en Joan. No hi ha manera tu, l'any que ve no em poso davant, no m'enredareu pas més jajaja...

Baixant del coll de Canes va ser tot un espectacle, vam baixar moooolt ràpid, mitges de baixada que van rondar els 78-80 km/h, ara un, ara l'altre, el que anava primer al cap de res anava el darrer, acoplats aprofitant l'inèrcia, a rebuf uns dels altres,... va ser genial, perillós, però genial, quines velocitats!

Un cop a baix, i cap a Hostalets aquí n'hi va haver que ja es van retirar i que ja no es van apuntar a pujar Bracons. En David Vegas ja va tirar cap al cotxe i cap a casa, i en Jordi González i en Joan Martí vam també anar cap al cotxe però per calçar-se les sabatilles i fer unes quantes voltes corrent, és el que té voler fer triatlons, entrenar tot el tema transicions, acostumar musculatures als canvis de modalitat, etc. La resta, els Paretas, en Jordi Mont, en Miquel, l'Àlex i jo vam pujar Bracons cadascú a la seva, la Fina ens va acompanyar fins a Joanetes. I és que Bracons és Bracons, pots conèixer'l però utilitzant un símil: no esperis que s'aixequi les faldilles per ningú.

La baixada de retorn a Joanetes va ser ràpida, com per no ser-ho amb aquell pendent. Un cop a Hostalets en Jordi, en Joan i la Fina ja ens esperàvem. Aquest any a dinar van ser pocs perquè la resta tots teníem compromisos però suposo que parlo per tots quan dic que va ser una gran sortida, perquè va fer un dia esplèndid i ens vam avenir molt bé. Bona gent. Com vaig dir l'any passat: per repetir!

                                                              Foto cedida per la Fina Masferrer i en Jordi Mont