Avui al matí m'he llevat amb ganes d'anar a fer la pujada de Puig d'Arques amb carretera. Com que faig uns dies de vacances no sabia si sortir pel matí o quedar amb algú al migdia però al final m'he animat a sortir al matí, cap allà a quarts d'onze. Feia un dia radiant amb una lleugera tramuntana suportable.
La idea era doncs, com deia, anar a fer el Puig d'Arques però he pensat que com que tenia temps primer aniria a fer una volta prèvia i per acabar pujaria a l'esperada pujada. El recorregut: SANT FELIU DE GUÍXOLS / carretera de Tossa fins al trencant de Sant Grau d'Ardenya [aquí m'he creuat amb l'Àlex Guillot que tampoc entrena mai jajaja...] pujo a l'alt de SANT GRAU / baixo cap a Llagostera / agafo cap a Caldes de Malvella / Caldes de Malavella / vaig cap a Cassà (triangle petit) / un cop a Cassà de la Selva m'afegeixo a la carretera de Girona i torno cap a Llagostera / Llagostera / vaig cap a Panedes [em torno a creuar l'Àlex Guillot que feia temps que no el veia ;-)))] Sant Miquel d'Aro i cap amunt, cap a l'alt de ROMANYÀ / un cop a dalt aquí comença la desitjada pujada a PUIG d'ARQUES, la gent del Matxacuca en fan una bona descripció per la qual cosa us hi remeto. Com comenten, certament és una pujada gens menyspreable, amb dues zones de rampots molt clars, després de la casa i després del desviament al Matxo Mort. Quan dic rampots són rampots amb tota regla, aquell que es vulgui escalfar, fer sèries o com en vulgui dir, cap allà. En moments de molt de sol desaconsellable si no hi estàs avesat i confirmo que si vols mantenir un ritme constant les rampes t'ho posen difícil. Baixant del Puig d'Arques compte amb la sorreta en alguns revolts i sobretot recordar que és una pista asfaltada força estreta i on et pots trobar un vehicle ocupant tot el carril en qualsevol moment. Arribo a Romanyà i cap avall, ja tenim la feina feta. Tot baixant em creuo amb la Fina Masferrer que pujava. I al passar pel Restaurant Font Picant, en Pipo, en Nava i l'Eduard Ayats que pujaven i és clar, que havia de fer, faig mitja volta i els vaig a buscar.
- Ei, (salutacions i cullonades de rigor i...) on aneu?
- A pujar Puig d'Arques
- Bufff... Ostres, ara en vinc, però va, m'animo a repetir-lo que sóc una mica masoca.
Amb aquestes que enfilo de nou la pujada a Romanyà, força a l'idea (punyeteros com es notava que anàveu frescos!). Aquí tothom es queixa, però no te'n dones compte i ja veus a tothom fica't en el paper i donant cops de gas, mola! Arribem a ROMANYÀ i cap al PUIG d'ARQUES. Advertències de rigor dels rampots que ens esperen, i en Nava, que s'està posant fort llança un atac ja només començar aprofitant que els altres estàvem canviant l'aigua de les olives. És un impresentable, sempre fa el mateix jajaja... S'ha de reconèixer que ha estat un atac en tota regla, el tiu no ha afluixat, jo pensant que el trobaríem a les rampes passada la casa i res. Bé de fet, treballs per atrapar-lo, fins molt passat el desviament del Matxo Mort, gairebé a les rampes finals, que no l'he atrapat i mireu si m'ha costat que em pensava que el puta s'havia amagat [sí mira, som així, coses que fa, és un sistema per rostir els perseguidors, l'utilitza molt en BTT i fa que després els perseguidors es deixin els ronyons apretant i quan arribem a dalt o on sigui el tiu no hi és i després t'apareix amb el gruix del grup tant tranquil aiiixxxxxx... és com un nen ;-) ] Després de l'incís, dir que aquest cop no s'havia amagat sinó que el tiu hi havia posat pebrots i s'havia marcat les seves sèries. Molt bé Nava! [poc abans del final la Fina Masferrer i en Vicenç Recasens que ja baixaven de fer també la pujada. I és que de fet em penso que els ciclistes en serem els principals usuaris. Esperem que l'asfalt aguanti. Avui en repassaven els vorals]
Quan hi hem sigut tots, hem qualificat de positiva i dura la pujada i cap a casa per la Font Picant [amb aquestes que ens trobem la Fina Masferrer de nou pujant Romanyà, molt bé Fina!]/ Santa Cristina d'Aro i SANT FELIU DE GUÍXOLS.
Al final,
Distància: 101'8 km
Temps: 4h 04'
Mitja de velocitat: 25'1 km/h
Desnivell positiu: +1935 m.
Valoració.
Doncs tot i que la idea inicial era tan sols anar a pujar Puig d'Arques, entre la volta que he fet prèvia i la repetició de la pujada des de la Font Picant fins al Puig d'Aques, m'ha sortit una bona quilometrada.
Destacar una curiositat, a l'asfalt de dalt de tot de Sant Grau d'Ardenya m'ha donat el pulsòmetre una altura de 415 m. i a dalt de tot de l'asfalt del Puig d'Arques uns 413 m., tenint en compte les diferents calibracions que poguem tenir tots, metre amunt, metre avall, gairebé podríem dir que són ports bessons.
Pel que fa a la pujada al Puig d'Arques, per mi, el tram millor potser el del trencant del Matxo Mort fins al final. Tot i l'embranzida del tram que passa per entremig dels camps quan arribes a l'altra banda el desnivell de seguida t'avisa que aquí d'embranzida res, aquí a pedalar des de zero si vols pujar. En aquest tram hi ha poques zones per descansar inicialment però cap al final hi ha un planer i fins i tot amb una mica de baixadeta que et permet agafar aire pel rampot final. Com totes les pujades, feta un cop ja veus com et pots anar distribuïnt els esforços, avui n'he estat testimoni, el segon cop com que ja sabia on anava la cosa canvia.
Us animo a fer-la!
