dilluns, 8 d’octubre de 2012

TRACKS DEL DIABLE 2012

Doncs el passat diumenge 30 de setembre, dilluns 1 i dimarts 2 d'octubre, cinc valents vam anar a fer la TRACKS DEL DIABLE en tres etapes. En Pipo, en Manel Casanovas i en Jordi López Ramot de l'Escoleta BTT, l'Eduard Ayats d'Ayats Cycles i un servidor del Platja d'Aro. De fet va ser força dit i fet, ja fa pocs caps de setmana a la sortida dels diumenges va sorgir la idea d'anar a fer la PEDALS d'OCCITÀNIA però per temes logístics i d'engrescar a més gent no ho veiem massa clar. Fa un parell de setmanes vaig trobar-me en Jordi López Ramot i l'Eduard Ayats i van comentar de no fer la de Pedals del Món i fer aquesta de SherpaTours. Sabien de gent que l'havia feta i que el terreny s'adeia també força als nostres gustos (corriols, trialeres, desnivell positiu... i negatiu jejeje...). L'endemà en Pipo i en Manel Casanovas ja estaven al corrent i els semblava perfecte i al cap de res en Pipo ja ho tenia tot reservat i la bossa a punt de marxa. No vegis!

La predisposició hi era però la preocupació per saber el temps que ens esperava també. Tota la setmana del 30 de setembre, estàvem els cinc pendents dels homes del temps i dels Webs sobre climatologia i tots els pronòstics coincidien en què el dijous plouria, divendres afluixaria i dissabte hauríem d'agafar flotador, burbujita i manguitos, a partir de diumenge bon temps. Vam decidir fer-los cas i retrassar els dies inicials de pedalar (divendres, dissabte i diumenge) a diumenge, dilluns i dimarts. Gran encert!

L'avanzadilla. En Manel arribaria l'endemà, com els PROs, en el moment de la sortida
El dissabte cap a quarts de quatre de la tarda en Pipo, en Jordi, l'Edu i jo enfilàvem cap a Torelló a veure en Jordi de l'organització de la TRACKS DEL DIABLE perquè ens fés tot el briefing, i instal·lar-nos a l'Hostal el Trèvol d'en David. En Manel per temes de feina s'incorporaria el diumenge de bon matí. De camí, com més ens acostàvem a Torelló més plovia, ja ens veiem l'endemà amb fang fins als genolls, la transmissió grinyolant des del primer quilòmetre per culpa del fang i l'aigua... buffff.. total, que qualsevol persona amb dos dits de seny hagués trucat, mirar d'anul·lar i donar mitja volta. Però aquí està el tema, que en temes de pedalar molt seny no hi ha jajajaja... ens podia més l'aventura. Quins llempats!

Arribem, ens fan totes les explicacions, comenten que el dissabte pel matí havien sortit unes noies però que ho havien deixat per la pluja...ai, ai, aiiiii... però que demà no plourà. Com que som a Torelló comento a en Jordi "de la TRACKS" si coneix en Cristian Arroyo d'INDEPENDENT BIKE TORELLÓ, blocaire com jo i company d'afició. Em comenta que sí... i que si patatim, que si patatam... i queda aquí la cosa. Anem després cap a l'Hostal el Trèvol, i ja veig un adhesiu a la porta de l'Independent Bike, fotos XL a la paret de tota la claca ... i el trofeu de l'ídol local jajaja.... Primer classificat local de la Tracks del diable non-stop. Eeeeeiiiiiiii crack!!! ens vam ficar a casa teva Cristian jajajaja... en David ens va comentar que per poc no coincidim, aaaiiiiixxx...

Total, que ens instal·lem, sopem i martiritzem una mica en David de l'Hostal per veure si ens podia fer pasta per esmorzar jajajaj... 

El diumenge ens aixequem a quarts de vuit per ser a les 8:00h al local de la TRACKS i fer la foto de sortida, recollir en Manel i posant-se a pedalar. No feia massa fred i no estava excessivament tapat de núvols. En Jordi "de la TRACKS" ens guia cap al punt de sortida i allà comença l'espectacle. 

Manel, Edu, Jordi, Pipo i Jordi de Tracks del Diable
PRIMER DIA
Distància: 83'13 km
Temps: 6h 26' 12"
Mitja de velocitat: 13'05 km/h

Un dia espectacular, humit, amb boirina baixa en algun cim, tot verdós i frondós, i per sorpresa nostra un terreny que havia absorbit la major part de l'aigua del dia anterior. Hi havia basses que podies esquivar però tampoc massa. A la primera baixada cap a la riera en Pipo toca el seu GPS tàctil i se sent: creck! i automàticament: cccRRREECCKKK!, cccRRREECCKKK!, cccRRREECCKKK! s'obren unes escletxes al voltant d'on havia premut. Aiiixxx... amb la seva super força muscular descontrolada va petar la pantalla del GPS tan sols acostant el dit a la pantalla. Jo diria que el vidre al veure que el dit d'en Pipo s'acostava es va retraure i va optar pel suicidi. 


Un cop davant la primera riera que havíem de creuar un silenci ens va envair, i tot seguit: - Òsssssssstia. Com ho passem això??? Pim pam, ens descalcem, ens traiem els mitjons i vinga, amb la bici a coll. Fora conyes! Acabàvem de començar! Si intentem passar amb bici, l'aigua se'ns emporta, si passem calçats per la passera podem relliscar i l'aigua se'ns emporta, si ens mullem sabates i mitjons hem d'anar tot el dia molls de peus, penso que vam optar per l'adequada. Ara també cal dir que això és molt personal jajaja.. l'Edu no s'ho va pensar massa i va passar calçat (i es va mullar els peus aaiiixxx...) i en Pipo va tirar els mitjons i les sabates a en Jordi Google un cop aquest havia creuat però va fer una mala recepció i li va caure una a l'aigua i no vegis en Pipo com es va posar!! Aquest cop el que es va retraure cap al corriol següent va ser en Google, jajaja...


Anècdotes mil cada dia, com sempre molta conya però també molta canya. No importava que ens quedessin 205, 190, 180, 170, 160km. Ritme canyero! semblava una sortida de diumenge escoletera, amb els piques habituals. Vam ser un grup molt homogèni, molt junts tota l'estona. A veure, està clar que ens reservàvem però el terreny tampoc ens oferia un desnivell suau per fer-ho rodant, eren exigents les pujades i massa divertides les baixades per baixar a poc a poc, calia estar pel tema perquè tots "hi anàvem força". L'Edu portava una càmara de fotos que li havia deixat en Xavi Tornabell i a les baixades s'avançava per parar-se, treure's la càmara i fer-nos fotos baixant i no hi havia manera, aquí no afluixava ningú, a la que vèiem una baixada ens hi llançàvem de cop a tot gas, no importava que no ens coneguessim el terreny jajaja... 


El primer dia vam dinar un entrepà ràpid a Rupit i gaaasss...La primera casa on dormíem era al terme de Sant Andreu de la Vola i sabíem que es deia la Pradella. Ens van dir que hi havia jacuzzi i ja ens l'esperàvem. Al final d'aquest primer dia ens vam parar però en una altra casa, la Rierola, pensant-nos que era el lloc on havíem d'arribar. Quan ja havíem baixat de les bicis, tret el casc, etc. veièm una porta de la casa que s'obre i es tanca de cop. -Cony, què passa!! Anem fent conya una estona i quan Manel s'apropa a la porta en surt una noia de molt bon veure, tímida al principi, i en Manel li diu qui som... però que de cop ens diu: -Aquí no és la Pradella, és la Rierola, i no sé pas on és això que busqueu (i tanca la porta). Vaja, a més resulta que la Pradella tenia jacuzzi i quan vam veure la noia tots ja vam associar: noia - jacuzzi, aiiiixxxxxx... no se'ns pot portar enlloc!! jajaja.... Van reemprendre la marxa i al cap d'uns 3 km i d'unes quantes rebotades de casa en casa del conjunt que composaven la Pradella, vam anar a petar a una que es deia els Salzes. Era una casa aïllada per nosaltres sols, amb habitacions suficients per cadascú, menjador, televisió, aparell de música,... molt ben parida, el que no ens van dir és que el jacuzzi no estava a la mateixa casa, automàticament vam passar de donar més voltes i vam preferir reposar a la casa. A l'arribar vam iniciar una rutina que repetiríem el dia després: 1. Arribar, veure si ens havien portat les bosses i agafar els estris per desengreixar i netejar la bici. 2. Netejar bici, 3. Dutxa i aquest primer dia fins i tot un 4. En Pipo ens va fer una classe d'estiraments. En Manel, tot remenant la minicadena de música va veure que hi havia un CD, el posa i va resultar ser música canyera d'alguna reif que devien haver fet, totalment inadequada per fer estiraments però que vam aprofitar, encara recordo la cara de tots quan la vam sentir, jajajaja... 

Anècdota del sopar. Per sopar ens van venir a buscar en cotxe i ens van portar a una altra casa isolada a la muntanya on hi havia una dona sola molt simpàtica...massa simpàtica... excessivament simpàtica diria jo... i clar, deseguida em va venir al cap les pelis aquelles de terror on hi ha un amfitrió que t'aten molt bé però que després et surt amb una serra mecànica i zaaaas cap aquí, zaaas cap allà i cap al congelador. Perdoneu, m'he animat. Total que la dona ens havia preparat ja la taula, nosaltres ens asseiem, ens porta la olla amb galets, pollastre, cigrons...molt bona pinta... i marxa a la cuina de nou. Automàticament ens llancem a l'olla, ens omplim els plats del davant i quan anem a fer la primera cullerada sentim uns crits: - Què feu? què feu? Ens vam quedar glaçats. Tots pensant que ens havíem menjat el menjar d'algú altre, que no podíem tocar res....mil coses en un instant, i la dona diu: -És que ho havíeu de posar en aquests pots que ara us portava. Més tranquils, vam suspirar tots i vam dir-li que no passava res que ja ens anaven bé els plats. Amb la gana que teníem ens van sortir els instints més primitius, fins i tot un vegetarià s'hagués menjat un pollastre en aquell moment ;-)


SEGON DIA
Distància: 80'03 km
Temps:6h 44' 27"
Mitja de velocitat: 12'13 km/h

Subida de la muerte, als pocs quilòmetres de començar. Si es que para ser feliz quiero un rampóóóón!!! Volia ser un mortirolo com el de l'Ardenya però amb més trams de pendent i  aquests  formigonats per no perdre tracció. Era dura i llarga però aquests trams formigonats s'agraïen perquè la roda s'arrapava bé, per contra quan els veies a distància ja sabies que venia un altre rampot d'apretar les dents. De totes maneres potser es va fer més farregosa la pujada de després de Vidrà, perquè a la part alta hi havia molt de fang i roderes de 4x4 plenes d'aigua. De fet, en una vaig passar pel lateral, em va relliscar la bici, i sort que em vaig poder agafar en una arrel que sino em remullo del tot, mitja bici va anar sota l'aigua (literalment) i jo anava darrera. Fins i tot vaig sobreestirar el dorsal de l'estrebada i el vaig tenir consentit força estona.

Gran foto! L'únic que va pujar sobre la bici en aquest tram va ser l'Edu, 
la resta tots a peu.


La "baixada" que el perfil marcava cap a Sant Quirze de Besora espectacular, les pujades que en el perfil eren quasi inapreciables també per això jajaja... Parada per dinar a Sant Quirze, aquest cop entaulats en una terrassa, amb el sol que ens escalfava l'esquena. Per la tarda continuar la pujada cap a Alpens i d'aquí planejar i baixar cap a la casa, el Mas Puig-Oriol a Santa Eulàlia de Puig-Oriol (Lluçà), no sense abans parar en una pineda a buscar quatre bolets (ens havien xerrat que se'n feien per aquella zona). La casa rural on vam dormir va estar molt bé, la porten un matrimoni molt agradable. Un cop allà, després de fer la rutina de neteja, dutxa i estiraments (aquest cop va haver gent que va fer campana i d'altres que van fer tard jajaja...), ens esperava una plata de fideus a la cassola i botifarres espectaular. Sobretaula i a dormir.


TERCER DIA
Distància: 59'20 km
Temps:4h 08' 52"
Mitja de velocitat: 14'31 km/h

Aquest era el dia més curt, i el vam afrontar amb confiança per aquest motiu però la majoria amb el cul encetat, vermellós, adolorit,... (perdoneu, volia triar una altra manera de dir-ho però perquè fer-ho). Haig de dir que respecte al tema del cos tots ja ens portàvem les cremetes, els nostres isotònics, les barretes energètiques, els gels.... i que en cap moment va haver defalliment en aquest aspecte. Si bé sí que en algun moment vaig sentir en Jordi Google cantar el Geeeeeeeeeeellll aaayúúúúdameeee!!!! . Puc testimoniar que és un picat de cuidado! i no es dóna mai per vençut jajaja... De fet nosaltres dos erem com els nens de la família, picant-nos tota l'estona. Haig de dir però que a vegades era l'Edu que ens provocava en plan Nava i nosaltres queiem de quatre potes. I que en Pipo i en Nava, tot i que podien semblar més conservadors no es quedaven coixos, sense anar més lluny, en Manel de tant en tant li agafaven rampellades i obria gas i no vegis, tots al darrera... i com no, era el que portava l'únic GPS viu! En algun moment, baixant un corriol el vam perdre perquè estàvem fent fotos i ell estava tant ficat en el paper de guia que no es va adonar que ens havíem parat. Nosaltres arribem a una cruïlla de camins i anar cridant, i el tiu sense contestar, vam mirar en "plan indi explorador" el rastre de roderes fresques... jajaja... i al final el vam trobar. I el tiu allà tant tranquil, ens diu: - Em pensava que m'anàveu al darrera!  aiiiiiixxxxxx... :-P 


Porta del Cel
Aquest dia va ser més suau en comparació amb els altres dos dies, si bé també acumulàvem el desgast, encara que no ho semblés, perquè em penso que ens vam picar més que els altres dos dies, no sé si perquè ja tots pensàvem d'acabar de "tirar la casa per la finestra" o què. Vam pujar a la "porta del cel" que semblava la tanca de la casa d'un Hòbbit i avall que fa baixada, gran part per asfalt :-(((( .Ens afegim a una pista i cap a Torelló fent unes quantes voltes pels afores, vorejant el Ter.

Valoració.
Uns 222'61 km ens van sortir. Tres dies de BTT per terrenys nous i diferents. Amb la sort de no prendre mal ningú i mecànicament tan sols patir una punxada i un canvi de pastilles de fre entre tots, al final del segon dia. Amb la sort també d'haver encertat una treva climatològica després d'uns dies intensos de pluja a la zona. Terreny humit sí, amb fang, però no ens podem queixar del poc que hi havia després de la pluja del dissabte sobretot. El terreny va drenar bé l'aigua i va quedar una humitat justa per disfrutar de les baixades amb seguretat, i per veure racons amb salts d'aigua i rius que en altres condicions no haguessin resultat la meitat d'espectaculars. La companyia un 10, al marge que com he dit, pedalant ja portàvem un ritme molt bo tots junts, per la resta ens vam amotllar molt bé cadascú amb els altres. Tot i que es sabut que sortir de la rutina sempre es bo, es respirava que a tots ens van anar bé aquests dies per desconnectar. De ben segur que repetirem i en farem alguna altra d'aquest tipus perquè sortir de les rutes habituals també va bé.

Primer dia: Fins el 6 / Segon dia: del 6 al 11 / Tercer dia: del 11 al final        
(De totes maneres, surten més quilòmetres)



Els finishers