dimecres, 28 d’octubre del 2015

Ja torno a ser aquí!!!!

Activarem una mica el blog, que porto uns mesos tan sols penjant i rebloguejant fotos al microblog (totsuma.tumblr.com) i això no pot seeeer!!!! :)))

Final de temporada 2014/2015 a la secció de triatló del Club Aquàtic Xaloc. Per la temporada 2015/2016, començo nova etapa a un nou club. Aquest club o secció de triatló de nou, penjarà d'un gym que properament obrirà a Castell-Platja d'Aro, el VERBAGYM. Uns quants companys de la secció de triatló del xaloc hem decidit llançar-nos a nous horitzons i motivats per en Jordi Extremera, l'Xtrem, hem fet el pas. De fet, dit canvi representarà canvi d'instal·lacions cobertes (gym i piscina) i nou trainer, poca cosa més.   

Anem al tema!! Seguint la línia del blog, engegat tal dia com avui de fa set anys (28/11/2008), casualitats de la vida mira tu, seguiré "penjant entrenaments" que per algun motiu es mereixen que en quedi constància en algun lloc per X motius. Així mateix, segur que recupero també el de penjar coses curioses relacionades amb totes les modalitats esportives que faig o m'agraden i que són susceptibles del meu interès, i potser per extensió del vostre.


TOTSUMA no és un club, ni un grup d'amics, és un lema propi que un dia em va semblar prou exemplificador del que és la vida. Com dic, a la barra lateral del blog TOT SUMA em va sorgir pensant esportivament. + entrenament és = a millor rendiment, i aquesta millora m'aporta + satisfacció personal. TOTsuma ve a dir que la bici, el córrer, el caminar,... tot contribueix a millorar físicament i a sentir-te millor. TOTsuma però, també es pot aplicar a la vida diària, i al pla professional, i en aquest sentit vol dir que tota acció, tota decisió deixa marca, tot comporta conseqüències, bones o dolentes, depèn d'un mateix que siguin unes o altres. Molta gent adopta lemes o li agraden lemes i per exemple se'ls tatua, a mi em va donar per fer el blog i deixar-me anar escrivint sobre el que m'agrada, en dedicar un temps, aquest tempus fugit, aquest temps que és or que per sort ens ha tocat viure. Aquest lema em dóna positivitat en la mesura que contempla que hi ha situacions negatives i ens topem amb problemes a la vida, però que un cop afrontats, el temps et fa canviar la perspectiva, i veus que han fet el seu servei, perquè t'han obligat a adaptar-te, a superar-los, a canviar, a créixer com a persona i això és positiu.


Quan vaig començar amb el blog el boom de les xarxes socials tenia un altre caire. El 2008 no estava tant extès el tema de penjar posts a facebook, blogs, etc. ja no dic instagram perquè encara li faltaven dos anys per aparèixer; avui, les xarxes socials i el mass media en general ha entrat a l'esfera de la vida quotidiana d'una forma contundent per la majoria de gent. Avui en dia pots seguir la vida d'una persona pel seu instagram, facebook, snapchat, etc., pots veure què fa o què diu que fa jajajaja... conèixer les seves aficions, indirectament la seva actitud davant la vida a través del què penja, com ho penja, quan ho penja, els comentaris o la resposta als comentaris que fa, etc. vaja que podria ser gairebé motiu d'un estudi antropològic. Lligat amb això, dir que aquest blog no deixa de ser un balcó cap a la meva persona com ho pot ser el meu facebook, el meu instagram, o el meu microblog. No dic que a partir d'aquestes eines socials sabreu com sóc, però sí que sobretot coneixereu una de les facetes més importants de la meva vida, que és l'esport i el com ho visc.

Recordar també que això és un blog personal per tant, maneres de fer pròpies d'un servidor. No hi ha una constància diària, setmanal, mensual o anual (com era últimament...perdó!) de penjar posts però sí un compromís per part meva de tornar a seguir donant "vidilla" al blog. Aquest blog, ja des dels seus inicis, mai va buscar el provocar una resposta en forma de comentari vostre al peu de cada post, si bé en dono l'opció en virtut de la llibertat d'expressió. Vosaltres mateixos, va a gust del consumidor. Per a mi la gran utilitat d'aquesta eina és sobretot poder-me expressar lliurement i escriure sobre un bon record que he tingut fent esport, és una espècie d'arxiu virtual que amplia la meva memòria fisiològica jajajajaja...

Vinga va, dit això, que déu n'hi do...

Aquesta temporada 2015/2016, no sé vosaltres però jo ja l'he començat fa unes setmanes. Com he comentat seguiré fent triatlons, i algun altre IRONMAN em ronda pel cap. En els tres anys que porto fent triatlons porto fets 6Xsprints (750swim/20kmbike/5kmrun), 1Xolímpic a Palamós (1'5kmswim/40kmbike/10kmrun), 1Xduatló de carretera a Girona (5kmrun/20kmbike/2'5kmrun) , 2XHalfs a Sevilla i Berga (1'9kmswim/90kmbike/21kmrun) i 1XIRONMAN a Cozumel (Mèxic) (3'8kmswim/180kmbike/42kmrun). Potser no són massa, dirà algú, però per una persona que gaudeix més dels entrenaments que de les competicions, tot i que és un "picat de cuidado", jajajaja... estic prou satisfet.

De l'entrenament que porto fet aquestes setmanes no en destacaré res, però sí que és la primera vegada en anys que faig una aturada esportiva per complet que sobrepassa els dos mesos aquest estiu i que us asseguro que no ho repetiré. Pot anar bé pel cos fer aquestes aturades, però en el meu cas ja us dic que no perquè per un impacient com jo, ja considero que estic trigant massa a recuperar el meu estat de forma de pretemporada dels altres anys en què no parava. Però bé, què hi farem. De moment enfilem el camí amb la meva estimada bicicleta.

Aquest cap de setmana, el dissabte 24/10/2015 vaig fer sortida solitaria per la zona de l'Empordà. Una volta curta, anada i tornada de Girona i un triangle llarg. Sant Feliu de Guíxols / Santa Cristina d'Aro/ Llagostera / Cassà de la Selva / Llambilles / Quart / Girona (vaig treure el nas per la fàbrica) La Creueta / Quart / Llambilles / Cassà de la Selva / polígon industrial de Campllong a l'esquerra cap a Sant Andreu Salou / carretera de Cassà a Caldes / Caldes de Malavella / Llagostera / anar a buscar la C-35 / Santa Cristina d'Aro / Castell d'Aro / Platja d'Aro / S'Agaró  i Sant Feliu de Guíxols.

Al final,
Distància: 87'75 km
Temps: 3h 31'

Valoració. 
Sense comentaris. Per no dir de puta pena!! Amb aquest temps normalment se'n fan 100 de quilòmetres, ja no dic res més ;(((

Al vespre envio missatge al meu sensei de la bicicleta, el que em fotia a caldu quan vaig tornar a la bici el 2005 després d'haver-la aparcat de les competis de finals del vuitanta i principis dels noranta i li dic: 
-Xavi, tu...demà... sortim en carretera?? 
i ell:
-mmmm... vale va, anirem a Sant Hilari que està molt macu a aquesta època

jjajajajajaa.... que cabró! Total que s'augurava una escalfada. Després d'haver començat les setmanes anteriors vigilant de no passar pulsacions, etc.

El diumenge quedava amb en Jordi Mont (l'altre gran company de la bici amb qui he compartit moooooooooooltes sortides) i en Xavi González doncs. Semblava que ens havíem reunit per veure fins on petava jo i partir-se la caixa de riure després. És broma, bona gent. Em van voler rostir, però bona gent (total ja sabia on en ficava amb aquest parell jajajajaj....). Sortida xula, fins a Osor ritme alegre, suficientment alegre per a mi com per pensar que la tornada seria de mal de cames assegurat.

ant Feliu de Guíxols / Santa Cristina d'Aro/ Llagostera / Cassà de la Selva / polígon industrial de Campllong / Riudellots de la Selva / rotonda de sota la N-II i cap a l'aeroport / carretera GIV-5331 cap a Aiguaviva / cap a l'esquerra a la carretera vella de Santa Coloma a Girona / girem cap a Estanyol / MAS LLUNÉS / baixem cap a la N-141[amb ensurt incorporat d'un cotxe per l'altre carril] i cap a Anglès / pujada a Osor [en Jordi es retira per tema horaris, me l'apunto aquesta jajaja...] / seguim cap a Sant Hilari, bé.... segueixo... perquè el sensei em va deixar tirat com una colilla uns quants quilòmetres més amunt, obvi, només faltaria pobre de mi, aaaiixx... poc a poc anirem recuperant ritmes. A poc per Sant Hilari en Xavi que havia fet mitja volta a buscar-me i acabem de pujar junts.  SANT HILARI SACALM. No parem i seguim cap a baixar per Santa Coloma. Baixada guapa i divertida!! La tècnica, els pebrots i la inconsciència, tot amb aquest ordre, veig que no l'he perduda jajaja... A poc d'arribar a Santaco ens passen dos del Bike Girona i ens mirem amb en Xavi i diem: - va! i ens hi enganxem al darrera. Un cop passat Santa Coloma de Farners, els deixem tirar perquè un servidor no estava en condicions de piques i afluixem ritme. Pugem cap a Vilobí d'Onyar / carretera de N-II a Vilobí d'Onyar / rotonda de sota N-II, Riudellots de la Selva / polígon industrial de Campllong a la dreta cap a Sant Andreu Salou / carretera de Cassà a Caldes / Caldes de Malavella / Llagostera / anar a buscar la C-35 / Santa Cristina d'Aro  i Sant Feliu de Guíxols.

Al final,
Distància: 142'55 km
Temps: 5h22'
Valoració.
Content :))))) No pensava pas estar en condicions de fer aquesta tirada aquesta època. Acabo mitjanament bé i en Xavi ja em diu: -Q no estamos tan mal! 
Anirem progressant!!! Totsuma!!



29/03/2015 - II DUATLÓ DE GIRONA - MANTER


Classificació

Córrer (5 km): 19'01"
Bici (20 km) : 44'35" Mitja de velocitat: 33'64 km/h
Córrer (5 km): 10'08"

Total (+transicions) : 1h 13'44"
Posició: 117 de 288


+info