diumenge, 24 de gener del 2016

Cap de setmana. 252km i +3285m

Seguim entrenant i després de notar entre setmana que tant en el córrer com en el nadar anem progressant en comoditat i en tècnica respectivament, el cap de setmana li toca el torn a les tirades llargues en carretera. Ara ja mirant que a cada sortida hi hagi una mica de desnivell.

Aquest dissabte quedava a les 9h amb en Miquel Navarro, en Jordi Mont i en Xavi González de la secció de ciclisme del Matxacuca. La ruta: Sant Feliu de Guíxols / Santa Cristina d'Aro / pujada a l'alt de ROMANYÀ / baixada a Calonge / pujada a l'alt de la GANGA [baixada cap a la Bisbal d'Empordà una mica accidentada. Anavem enfilats i en una corba en Xavi González va relliscar i va anar al terra. Va ser una caiguda sense importància i sense danys personals però que al que li passa li aigualeix una mica la sortida]  Vam reemprendre la ruta i cap a la Bisbal / Cruïlles / Sant Sadurní de l'Heura [agafant la drecera de la dreta que pels que la coneixeu és més de btt que de carretera jajaja...] seguim cap a Santa Pellaia, creuant-nos amb en Marcel Zamora and co./ alt de SANTA PELLAIA on en Micky em porta amb el ganxo de nou com a la Ganga, fins que m'haig de deixar caure i ell acaba apretant fins a dalt. Ole tu nen, t'espera un març i abril guapu guapu, estàs molt fort!!! Reagrupem a dalt i baixem els quatre cap a Cassà de la Selva / Llagostera [aquí en Jordi Mont ja en té prou i tira cap a casa] i la resta pugem a l'ATALAIA i baixem cap a Tossa de Mar per tornar cap a Sant Feliu de Guíxols per la costa.
Al final,
Distància: 111'69 km
Temps: 4h 22'
Mitja de velocitat: 27'3 km/h
Desnivell positiu: 1540 m

Avui diumenge, em tornava a tocar bici, i el temps deia que havia de fer un bon sol. La veritat és que de sol no n'ha fet però he disfrutat amb la sortida. Que no és la primera vegada que la faig i no serà la última perquè la veig molt equilibrada per tema pujades i sempre movent-nos aprop de casa. He sortit cap a un quart d'onze i he fet una ruta semblant a la del dissabte però canviant Santa Pellaia pels Àngels per Madremanya.

Sant Feliu de Guíxols / Santa Cristina d'Aro / pujada a l'alt de ROMANYÀ / baixada a Calonge / pujada a l'alt de la GANGA / baixada cap a la Bisbal d'Empordà / Cruïlles / d'aquí passo per darrera i vaig a buscar Monells [on em creo amb una tractorada llarguíssima, digne de menció aquí jajajaja...] / Madremanya / pujada als ÀNGELS [just a l'arribar a dalt veig un PRO del Bora Argon que es prepara per baixar però m'adelanto i baixem plegats cap a la Creueta, ...quina pressió jajajajaja... jo tiro cap a Quart i veig que ell tira cap a Girona / Llambilles / Cassà de la Selva / Llagostera / pujo a l'ATALAIA / baixo cap a Tossa de Mar i enfilo ja la tornada per la costa fins a Sant Feliu de Guíxols (com m'agrada fer aquesta carretera en aquest sentit!!).

Al final,
Distància: 121'2 km
Temps: 4h 53'
Mitja de velocitat: 25'7 km/h
Desnivell positiu: 1785 m 

Valoració.
Gran cap de setmana de bici. Bon desnivell positiu que vaig acumulant. Com que ja ens fem grans, el dissabte amb aquells vam recordar moltes coses, però entre altres, vam arribar a la conclusió que la Bulma de Bola de Drac en els primers capítols de la sèrie no estava gens malament. A partir d'aquí ja podeu veure com de nostàlgics estavem jajajajajjaja... En fi, que és una canya sortir amb gent que viu la bici com tu, perquè de gent que va en bici n'hi ha molta però que tinguin els mateixos valors i pensi igual en moltes coses costa de trobar-ne. Sempre he pensat que als que ens agrada l'esport i no som PROS, ni pretenem ser-ho. Els que a vegades defineixo com gent humil que entrenem en silenci, en aquest silenci de les nostres sortides i els nostres entrenaments que no penjem enlloc (la gran majoria d'ells eh ;P) és on disfrutem més. Però, potser ve de formació professional, per altra banda penso que sempre  s'ha de deixar constància dels records macus, siguin de família o d'amics. Ja ho veieu. Escrivint un coi de crònica, força sosa tot sigui dit, d'una sortida en bici m'entra la vena emotiva jajajajaja.... en fi que per molts anys salut i pedals! com diu algú.