El
passat 30 de novembre a l’illa de Cozumel (Mèxic) tenia lloc la sisena
edició d’una de les proves esportives més dures que hi ha, l’IRONMAN.
Quan parlem d’un IRONMAN no estem parlant de qualsevol cosa. Estem
davant de la prova més exigent del triatló. En la que s’han de nadar 3’8
km, pedalar 180 km i acabar corrent una marató (42’2 km).
Uns dies abans, ens plantàvem a Cozumel en Jordi Extremera
i jo, en Xavi Conchillo, per afrontar la darrera setmana abans del
repte. Els dies previs a la prova van servir per adaptar-nos al canvi
horari i al clima mexicà que en aquests moments iniciava la seva
temporada d’estiu. Aquesta era la darrera setmana de més de cinc mesos
d’entrenament amb aquest objectiu al cap.
Unes quantes sortides
en bicicleta per reconèixer el circuit de bici, alguna nedada per
habituar-se a la temperatura de l’aigua i alguna sortida curta de córrer
per notar sensacions. Dos dies abans, el 28 de novembre, vam fer
recollida de dorsals i documentació i el dia 29 vam portar la bicicleta i
la bossa amb la roba de bici que ens posaríem al sortir de l’aigua a la
T1(zona de transició 1) i la roba de córrer per posar-nos a l’acabar el
tram de bici i afrontar la marató, a la T2.
Tan sols quedaven
unes hores. La duresa de la prova òbviament ens feia aflorar
nerviosisme però el volum d’entrenament ens aportava la seguretat
necessària en aquests moments.
El dia 30 ens llevàvem a les 4h del
matí per anar cap a la T1 a buscar el bus que ens portaria a la zona de
sortida del tram de natació. Aquesta sortida es produïa per franges
d’edat. La nostra era a les 7:07h del matí. Uns vint minuts després dels
triatletes professionals.
El tram de natació de l’Ironman de
Cozumel era pràcticament una línia recta els quasi 4 km. La profunditat
era del voltant d’uns 4 m. i amb un fons marí espectacular de corall i
fauna marina tropical. Un cop vam arribar a la T1 (Parc de Chankanaab)
vam sortir de l’aigua i vam anar corrent cap a buscar la bossa que
havíem portat el dia anterior i en una carpa ens posàvem la roba de bici
i cap a buscar la bici per afrontar tres voltes de 60km a la única
carretera que volta la illa. Si el tram de natació el vam afrontar en
pràcticament una hora de temps, ens quedaven sis hores de bici per
davant. Aquest tram calia fer-lo amb cap perquè regular-se era bàsic,
ens esperava una marató tot seguit.
La regulació va costar
perquè aquest ironman presenta un tram de bici pràcticament planer on no
es pot parar de pedalar i on hi ha un tram d’uns 15-20 km amb fortes
ràfegues de vent lateral i/o frontal que fan necessari que t’exigeixis
més del necessari per mantenir la velocitat. La darrera volta de bici va
començar a notar-se a les cames i en acabar aquest tram a la T2 (poble
de Sant Miguel) i baixar a córrer, només pensàvem que quedava una
disciplina i que era el darrer tràmit per un merescut descans després de
molt temps.
Un cop vam començar a córrer el canvi de bici a
córrer ens va fer oblidar el desgast damunt la bici i la primera volta
al circuit d’asfalt de 14km la vam afrontar amb energia si bé, els
parcials de temps cada 7km, ens anaven mostrant que les mitges de
velocitat augmentaven i que per tant l’esgotament físic s’anava fent
cada cop més present. És a partir del km30 de la marató on diuen que et
trobes “el mur”, aquella barrera psicològica que has de superar no fent
cas del mal de cames, i on el teu cap és qui ha de portar el teu cos cap
al final. La darrera volta corrent certament va ser la part més dura de
l’ironman però tant un com l’altre vam treure forces per acabar-la i
acabar així amb èxit el nostre primer IRONMAN.
Ens van fer falta prop de dotze hores però la satisfacció al creuar l’arc d’arribada d’una prova tant exigent és majúscula.
Xavi Conchillo
Posició 337è de 2600 competidors 11h 50’41"
Swim: 1h07'55" - mitja de velocitat 1'47" min/100m
Bike: 6h00'02" - mitja de velocitat 30 km/h
Run: 4h32' - mitja de velocitat 6'28" min/km
T1: 5'48" T2: 4'45"
Jordi Extremera
Posició 487è de 2600 competidors 12h 22’06"
Swim: 1h05'36" - mitja de velocitat 1'44" min/100m
Bike: 6h17'06" - mitja de velocitat 28'64 km/h
Run: 4h45' - mitja de velocitat 6'46" min/km
T1: 7'05" T2: 7'19"
El 30 de novembre aconseguíem però dos reptes, si bé l’esportiu
particular de cadascú d'acabar-lo, i el solidari que ens havíem
proposat. Posavem punt i final a la col•laboració que fèiem amb l’Obra
Social de l’Hospital Sant Joan de Déu. Entroncant-lo amb el nostre
objectiu havíem realitzat un parell d’activitats esportives per donar a
conèixer i motivar a la gent a contribuir solidàriament en l’ampliació
del que ja és, hospital de referència a nivell estatal i europeu pel que
fa al tractament del càncer infantil. La nostra contribució, en ressò i
econòmica, si bé minsa, des del primer moment el que ha volgut fer és
sumar i per tant, des d’aquest punt de vista ens sentim satisfets