Com m'agrada sortir el cap de setmana amb bici. Coincideixes amb els amics i dóna gust pedalar acompanyat. Pedalar en grup va bé i és una cosa que al principi, recordo que té la seva cosa, cal estar al lloro. La part més "maca" de l'anar en grup i que fa que poguem parlar pròpiament de grup, és l'actitud respectuosa i empàtica entre la gent del propi grup, els coneguis o no, s'acabin d'afegir per la carretera o no. Pedalar en grup és aprendre a seguir una traçada uniforme; és pensar que vagis en la posició que vagis, darrera hi ha algú que et té de referent i que confia en la teva traçada perquè circulant li tapes part de l'angle de visió. Si vas davant, no direm obligació perquè ningú t'obliga a res, però sí que has de ser conscient d'això i si més no, com en molts àmbits de la vida, fer el que t'agradaria que et fessin: S'ha avisar si el ferm és irregular o si hi ha algun obstacle que obliga a canviar la traçada en pocs metres.
Això que explico tampoc és res de l'altre món, tots el que pedalem amb assiduïtat ens hi trobem sovint, i de fet la major part de gent a qui et poses a roda ja ho fa, però bé, encara pots tenir alguna sorpresa i trobar gent que no ho faci. Quan t'apropes per darrera a un company ciclista que no coneguis com pedala, no t'hi has d'enganxar, has d'estar més alerta que mai i si al cap d'una estona veus que no és brusc pedalant: no va d'un costat a l'altre, no frena de cop o que no alenteix de cop la marxa quan passa de posició assegut a posició dret damunt la bici -que també passa; llavors pots reduir una mica l'espai entre la seva roda de darrera i la teva del davant. Sigui company conegut o no però, l'alerta sempre posada, i no està de menys anticipar-te i mirar de tant en tant per sobre la seva espatlla o lateral per saber el que vindrà al cap de pocs metres.
El perquè del rotllo, doncs primer, perquè tots hem tingut un començament i no està de més tenir present aquestes coses i per l'altra doncs pel què deia, perquè saber anar en grup i avisar al que va darrera amb un simple moviment de la mà davant un obstacle o una irregularitat en la traçada és de les coses maques d'aquest esport. D'excepcions n'hi ha sempre, i si per exemple és una cursa, vas en grup molt ràpid o en una baixada, no es fa per una raó òbvia de que no pots treure la mà del manillar per la teva pròpia seguretat i alhora del propi grup. Però bé, per regla general, i fins i tot en competició, entre equips uci-pro tour diferents, es pot veure aquest companyerisme en alguns moments, i això agrada.
És un: vetllar per un mateix no està renyit amb vetllar pel company que pedala amb tu.
Tot això ve perquè el passat dissabte, vaig fer sortida amb els companys de club VGtriatló i a l'altura de Sant Gregori ens vam afegir per darrera a un grup de quatre estrangers i vam anar amb ells fins a prop de Llorà. Doncs aquí tenim el cas d'uns companys ciclistes que no coneixíem de res, que tenien també pinta de tenir el cul pelat de pedalar, mai millor dit, i que en un moment que hi havia un cotxe al voral, un d'ells va treure la mà pel lateral i ens va avisar de que hi havia aquell cotxe ocupant part de la calçada a pocs metres. Olé tu!!! Sí senyor!!! Detalls que agraden i que són signe de bona educació ciclística.
Vinga va, sortida de diumenge passat. Quedo a les 10:30 amb els companys de club, en Jordi Extremera i en Dani León a la BP de Santa Cristina d'Aro. La ruta que els proposo és anar cap a fer les Encies, pujant per Llorà. La ruta: Sant Feliu de Guíxols / Santa Cristina d'Aro / Llagostera / Cassà de la Selva / Llambilles / Quart / Girona/ per davant del Wala i anem cap a buscar Fontajau / Domeny / Sant Gregori / seguim cap a Llorà per la Gi-531 / Sant Martí de Llémena / Sant Esteve de Llémena / les ENCIES / les Planes d'Hostoles / i enfilem tornada per la C-63 cap a Amer / el Pasteral / la Cellera de Ter / Anglès / i cap a buscar el trencant cap a MAS LLUNES / pujada a Mas Llunes / Estanyol / carretera vella de Girona a Santa Coloma / girem cap a Aiguaviva / Aiguaviva / anem cap a l'aeroport per la GIV-5331/ aeroport / rotonda de sota la N-II i cap a Riudellots de la Selva / Campllong / Cassà de la Selva / Llagostera / Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu de Guíxols.
Al final,
Distància: 121'8 km
Temps: 4h18'
Mitja de velocitat: 28'1 km/h
Valoració,
Sumando voy sumando vengo, que és el que em toca fer ara.
I dimarts passat vaig fer una cosa que feia molt de temps que volia fer, raquetes de neu. Vam pujar a la Masella amb la Laia Cuevas i la Mariona De Planell i allà vam trobar en Marc Muntanya i en Miguel Huesca. La Mariona, en Marc i en Miguel farien esquí de muntanya i amb la Laia vam fer el mateix però amb les raquetes. La veritat haig de reconèixer que em va encantar. Va anar bé per desconnectar dels entrenaments habituals. Vam pujar primer a la Tosa d'Alp (o la Tosa de 2537m.), vam baixar corrents de nou fins a peu de pistes i després vam fer una segona pujada fins al restaurant.
Al final,
Distància: 13'81 km
Temps: 3h54'
Millor mitja de córrer: 3'47"' el km (òbviament baixant)
Desnivell positiu: 1350 m
Valoració,
Repetiré segur. A més vaig coincidir amb dos amics més que feia temps que no veia i que sabia que feien esquí de muntanya (Josep Maria Serrainat de Celrà i en Ricard Soler de Begur) que ja em van encigalar a passar-me a fer esquí de muntanya a l'hivern. Aaaaaiixxx... La veritat és que reconec que entrenar durant un temps per allà ha d'anar però que mooooolt bé.
I finalment un apunt, agrair des d'aquí a l'Emi Molina, i la seva petita empresa velolovefit, per la seva professionalitat i atenció que ha tingut ajustant-me la posició sobre la bicicleta amb el sistema Retül i que ahir vam acabar. Crec que aquesta vegada i amb velolovefit ho encertat.
I finalment un apunt, agrair des d'aquí a l'Emi Molina, i la seva petita empresa velolovefit, per la seva professionalitat i atenció que ha tingut ajustant-me la posició sobre la bicicleta amb el sistema Retül i que ahir vam acabar. Crec que aquesta vegada i amb velolovefit ho encertat.
