dimarts, 14 de desembre del 2010

TURISME RURAL A TAVERTET

Cap de setmana de turisme rural amb amics. Aquest divendres passat a la tarda enfilàvem l'eix en direcció a Tavertet. La cosa prometia: zero bici, panxing i menjar. Quan ja estava quasi resignat, mentre feia la bossa vaig decidir afegir-hi les zapatilles, les malles pirates i el paravent  de l'equip per si podia escapar-me i anar a córrer alguna estona.

El fet és que un cop a la casa rural, vaig decidir que sortiria el dissabte només llevar-me, mentre la resta fés el ronso per veure qui era el primer i preparava l'esmorzar. I dit i fet, el dissabte a les 8:20 posava un peu a terra i decidia no tan sols sortir a córrer, sinó fer-ho en dejú. Vaig calçar-me les zapatilles, vaig agafar una mandarina i ... quan obro la porta del carrer quasi em congelo! Ja estava a punt però, què podia fer, ja m'escalfaria sobre la marxa jejeje... Quin fred mare meva! Jo que aquest any havia decidit no anar a la III marxa per parelles de Llagostera per no quedar glaçat com l'any passat, se m'acudeix sortir a córrer a primera hora per la plana central de Catalunya.

El fet és que va valdre la pena, vaig agafar una pista que vorejava els cingles situats damunt el pantà de Sau i aquesta era l'estampa:


Sense paraules. Tan sols silenci i fred. El recorregut a fer no en tenia ni idea, sabia que si les cames em responien volia fer prop d'una horeta, sense apretar. El terreny prometia...


regirades de turmell si badava, entre tanta roca, gebre i paisatge a admirar. La veritat és que davant d'aquests moments què pots fer. Fins i tot, essent eminentment ciclista reconec que córrer per la muntanya certament t'apropa més al terreny. L'atenció vers aquell matoll, aquella roca, aquell sot, és extrema, i això amb la bici si bé és similar, el cos ho percep clarament de forma diferenciada.


Aquí podem apreciar el poc físic que tinc per córrer però tu..., mentre pugui combinar-ho amb la bici, no em desagrada com esport.

El moment del dia va venir quan mentre corria vaig sentir cops de martell a la roca. Uns escaladors preparaven una via d'accés a la part baixa d'un dels cingles. Vaig continuar corrent i vaig veure un cotxe amb els corresponents adhesius de marques de components d'escalada i al costat un camí que baixava, tot semblava indicar que era el dels escaladors i vaig decidir baixar pel camí. Era un camí rocallós on fins i tot hi havia rastres d'algun cotxe que havia caigut del cingle.

Citröen 2 cavalls furgoneta. Sostre ratllat inconfusible! És un clàssic!
El fet és que el camí baixava força i mentre pensava que potser tocava fer mitja volta, vaig arribar a un punt intermig del cingle, quina passada! Tenia la boira i la resta de cingle just a sota, i a sobre la resta de cingle fins al capdamunt.

Es pot apreciar aquí l'estret passadís on em va portar el camí
Vaig estar una estona en aquest punt (moment "mandarina") i quan la boira va començar a pujar i em va començar a cobrir vaig enfilar la pujada de nou i la tornada.

Aquí us deixo el recorregut dels dos dies. 

Dissabte 
Diumenge
Em va agradar tant l'experiència del dissabte que el diumenge vaig fer el mateix. Em vaig llevar i vaig fer aproximadament 1h. i poc, de nou. Quina passada! El diumenge no vaig agafar la càmara per això i va ser una llàstima. El diumenge no hi havia boira sobre le pantà de Sau i es veia tot perfecte, a mesura que arribava a la zona del cingle que vaig baixar el dissabte, veia més superfície del pantà de Sau, fins al punt que vaig poder veure el famós campanar de Sau.

De tornada una gossa de caçera extraviada se'm va afegir i va córrer al costat meu fins la casa (Aiiii... si la meva gossa se n'assabenta).

El premi va venir quan vaig arribar a la casa. Tocava visita a Rupit i excursió a peu fins al salt de Sallent (noooo... vull un sofà!!) La veritat és que va estar bé, perquè negar-ho, va fer un dia genial, i al ser el cap de setmana després del "pont" no hi havia gent als llocs.

Us adjunto una foto que he trobat a Internet on es pot veure el campanar i al fons els cingles des d'on jo el vaig veure.


Cap de setmana sense bici, però divertit, divertit. Esport, relax i turisme.