Com que sóc una mica masoca, aquest dissabte vaig tornar a fer la Remences curta + Bracons. Aquest cop amb companys de la secció de ciclisme del Matxacuca. En Jordi Mont el divendres em va dir si m'hi volia apuntar i hi vaig accedir de bon grat.
A les 7.30h en Jordi Mont i la Fina em passaven a buscar i ens encaminàvem cap a Santa Cristina on ens esperaven en Quim Vilà, David Bragulat, Joan Martí i Miquel Navarro del Matxacuca i en Javi Martínez de Bicicletes Tope. La cosa prometia perquè tots hi van forts.
Aquest cop no sortíem de Sant Esteve d'en Bas, sinó d'Hostalets, des d'un aparcament proper al poble. Allà ens vam començar a preparar.
 |
| D'esquerra a dreta. Joan, Miquel, Quim, Javi i David |
 |
| En Joan amb les banyes de triatló ja augurava que ens faria patir als planers |
Al cap d'una estona en Joan ens deia que vindrien uns amics seus també s'havien animat a venir. Com no podia ésser d'altra manera aquests 9 amics feia tota la pinta que arriaven fort. Uff que patirem!!! pensava. Al final arrencàvem uns 15 d'Hostalets i cap allà a dos quarts de deu ens adreçàvem ja cap a Olot.
El ritme va ser força alt durant tot el recorregut aconseguint unes mitges de velocitat importants en certs moments, tant en pujada, com baixada, com planer. En els planers de Sant Pau de Segúries a Ripoll, anàvem a mitges de velocitat sostingudes entre 44 km/h i 53 km/h i en moments puntuals de més de 60 km/h. Anàvem fent relleus, i per tant poca estona vaig anar davant del grup, però va haver gent com en Joan Martí per exemple, que segur que va fer unes mitges de velocitat més altes en aquest tram a jutjar per com s'estirava el grup quan ell agafava el relleu. És més, el grup es va anar trencant, i molts van quedar tocadets en aquests planers. Va ser una declaració de guerra en tota regla! jajajaa...
A Bracons hi vam pujar la majoria excepte uns cinc. La pujada la vam començar força agrupats però tothom va acabar pujant al seu ritme, gairebé tots la vam encarar sols. L'arribada a dalt va estar molt bé perquè semblava una crono, ara arriba un, ara l'altre, ara l'altre,... Tots molt contents vam fer la baixada amb seny i cap a Hostalets falta gent! Des d'aquí agrair la saltada de llebre que va fer en Joan a peus de Bracons fins a Hostalets, on ja ens vam enfilar de nou, impressionant! A patir fins al final!
Al final,
Distància: 117'8 km
Temps: 4h 22'
Mitja de velocitat: 26'7 km/h (Bracons va fatal per arreglar mitges jajaja...)
Desnivell acumulat: +1905 m - 1902
Al final un gran dinar de germanor, i entrada la tarda cap a casa, que al vespre tocava concert dels Manel a Palafrugell, tot dinant va coincidir que cinc dels que érem allà hi anàvem.
Molt bona sortida Matxacuca!
Diumenge que ve la cursa oficial, a veure si aquest any el temps ens acompanya i puc aguantar la llarga, ja us explicaré!
