diumenge, 5 de juny de 2011

XIII TRAMUNBIKE especialment dura

Aquest any tenia ganes d'arribar a la Tramunbike perquè l'any passat, que era el primer any que la feia, se m'havia creuat força la pujada a Xenacs. L'any passat vaig sortir massa fort i ho vaig pagar els últims dos quilòmetres d'asfalt on vaig gastar de cop uns quants cartutxos, la novatada vaja. Després durant la cursa vaig anar de més a menys i de l'Hostal del Fang a l'avituallament se'm va fer etern pel fet que anava cansat. Aquest any la idea era no cometre el mateix error!

La XIII Tramunbike ha estat marcada per les pluges. Durant aquesta setmana molts no s'han acabat d'apuntar per evitar una mala estona. El traçat de la Tramunbike com anuncia sempre l'organització és dur, i de dificultat alta tant des del punt vista físic com tècnic, i està pensada per participants experts en aquest esport. És a dir, que no és per gent que fa el carril bici, que surti en bici com excusa per anar a esmorzar, o com deia l'any passat, per carreteros que ocasionalment fan btt. Els que l'heu feta sabreu perfectament perquè ho dic, i els que l'hagueu feta aquest any, encara ho entendreu millor.

Segons m'han explicat, fa un parell o tres d'anys va ploure molt i va deixar el traçat quasi impracticable i els valents que la van fer els hi ha quedat gravat l'estat amb què van quedar molts trams pel fang. Bé, no sé, jo no hi era, però us puc assegurar que aquest any déu n'hi do com estava el terreny, a més hi havia el plus que s'havia modificat el traçat des del quilòmetre 7'5 al 31 i que dita modificació ha endurit més el traçat.


Particularment m'ha agradat aquest modificació de traçat respecte al traçat de l'any passat i anteriors. Molt de corriol guapo amb desnivell negatiu considerable, malgrat passa per moltes zones on la baixada es caracteritza per autèntiques parets de llosa que aquest any, pel fet d'estar molles era força perillós i requeria gran control de la bici mentre relliscaves al clavar els frens. Entre el fang que portaves a la roda, la llosa humida, l'herba molla o baixaves a peu amb el conseqüent perill de relliscar amb la cala o aquí és on es veia la tècnica del ciclista. Com que em va la marxa començava intentant baixar tots els trams damunt la bici i si evolucionava bé perfecte si veia que la cosa no pintava bé, desmuntava i apa, a vigilar amb les cales. No em canso de pensar que en sec poden ser genials aquests nous trams.

Doncs bé, després d'aquest incís per deixar constància que aquest any l'he trobat més dura que l'any passat per l'estat del terreny, comencem.

A les 5.45 em venia a buscar en Jordi Mont (del Matxacuca) amb la furgo i anàvem cap a l'Opel de Sta.Cristina d'Aro per trobar-nos amb en Santi Betrian (C.C. Escoleta Btt), en Xavi Gimeno (Bicicletes Esteve) i en Jordi Espinosa (C.C. Escoleta Btt). A les 6.30 ens plantàvem a Salt i començaven els problemes. La vàlvula de la roda de davant em perdia aire i no hi havia manera de trobar el punt per evitar-ho. Hem tret la roda, hem tret la vàlvula, l'hem netejat, hem tornat a inflar i res, continuava perdent i la roda en poca estona es desinflava. I ara què! Algú tindrà una vàlvula? El temps passava i calia anar-se preparant perquè l'autobus i el camió no esperava. Ja m'havia mentalitzat que hauria d'anar parant i inflant.

Un cop a les Preses, baixen la bici i la roda havia tornat a perdre aire, buffffff....Cago en tot! I veig la furgo de ZEROFlats i li comento a en Jordi Mont que no sé perquè però aniré a preguntar'ls-hi si tenen una vàlvula de recanvi i quan en Ferran em diu: Precisament ahir vaig decidir d'agafar-ne!  Se m'han il·luminat els ulls, m'ha salvat! Hem fet tractes i me l'ha deixat. Gràcies des d'aquí!!

Hem canviat la vàlvula amb en Jordi Mont i com nova, això és una vàlvula en condicions. La que portava no era desmuntable la peça de dalt i el líquid sellant se m'havia ficat a dins i tan sols podia canviar-la en aquell moment. Que bé! :D

He menjat el plàtan, he begut una mica, m'he trobat en Joan Rigau (Ayats Cycles) i l'Albert Barber (C.C. Platja d'Aro) que feia la tira que no els veia, també he trobat en Marc García (C.C. Escoleta Btt) i de seguida anunciaven la sortida. Foto de rigor, crit de guerra i vinga, gassssss...!!!


Bon ritme i cap a Xenacs falta gent. He pujat amb en Jordi Mont i l'Espi, en moments en Jordi Mont s'avançava una mica però calia no perdre'l, era el meu referent, si podia seguir-lo durant la cursa la cosa pintaria bé, el tinc en gran consideració en btt en Jordi Mont, és un gat vell! Pujant Xencas pujàvem amb l'Espi, tots tres, gairebé de costat. Al darrer quilòmetre m'he avançat i un cop al corriol tenia en Jordi Mont i l'Espi darrera meu, amb dos o tres corredors entremig. No volia perdre en Jordi Mont i m'anava girant i anava cridant-lo però a l'entrar al corriols que baixaven ja no els veia, si bé confiava que estiguessin allà darrera i que m'atraparien. He entrat a la part nova i en una pujada els tornava a tenir darrera, menys mal! Però he continuat tirant i els he acabat perdent altre cop, i així fins l'avituallament 1, a Sant Iscle, on he engrassat la cadena i he begut, però ni rastre d'ells. Què faig? He decidit continuar confiant sempre que em tornarien a atrapar però a l'avituallament 2, de L'Estanyol, he menjat i m'he esperat una estona i res. Aquí he decidit continuar sol si bé hagués preferit anar acompanyat per algú conegut per disfrutar més. A l'avituallament 3, de Sant Antoni i al 4,  de les Encies, no m'he parat, si bé han servit per recordar-me que mengés alguna barreta i que havia d'anar bevent. 

Abans d'arribar a l'avituallament 5, Hostal del Fang, ha vingut l'òstia del dia. En una de les baixades aquelles amb còdols grossos i fang que has d'anar fent slàlom, m'he animat massa i he sortit volant per davant, però com que hi havia pedres he estat a temps d'agafar-me a un arbre de la meva esquerra, la bici s'ha enclastat a un arbre de la meva dreta i pammmm a sobre les roques. Ostres, ostres, ostres ... que no s'hagi trencat res!  I no, quadre marcat però tot bé, jo també marcat a la cama dreta però tot bé. Quin ensurt! He continuat baixant i cap a l'Hostal del Fang. Allà aplaudiments i tot, quin luxe. M'he trobat en David Jordà que a la primera baixada ha trencat la potència i s'ha quedat amb el manillar a les mans i ha hagut d'abandonar, llàstima. Mentre parlàvem m'han engrassat la cadena, impressionant l'organització, molt bé.

Començava el tram que l'any passat vaig passar com vaig poder fins a l'avituallament 6, de Puig Galí. Pujada de formigó i amunt. Aquest pujada no s'acaba mai i passes per tot tipus de terreny, argilós, rocós,... herbós jajajaj... i per aquell tram tan guapo que puges pel mateix riuet i que el fons és de roca. Que bé, aquí les rodes s'han desprès del gran gruix de fang que  portaven per uns moments. De cop he atrapat un corredor, més aviat gros, amb grans bessons, pelut, que li sortien unes banyes del morro... jajajaj... la llegenda vida, el senglar (dit amb carinyo) d'en Pep Permanyer. I m'he mantingut al seu darrera fins ben bé passat l'avituallament 6, de Puig Galí. El tiu pujava fort, movent la bici fos quin fos el terreny, hi havia trams argilosos on jo baixava i ell pujava com un 4x4, però d'on treu la força aquest home. Un cop hem passat l'avituallament 6 a la baixada he intentat no perdre'l i no el perdia si bé si que augmentava la distància entre ambdós amb una facilitat envejable, el tiu baixava com aquell que res per llocs supertècnics, on jo baixava forçant la tècnica, fins i jugant-me una altra pinya. 

En un moment que creuàvem un prat hem recuperat la pista, hem passat l'avituallament 7, de Sant Climent (no m'he parat), i de cop ha afluixat, l'he avançat i en aquell moment fa: ahhhhh, ahhhhh.... Ostres rampes! Tira, tira,... Venia una baixada corriolera a l'esquerra i aquesta era puta, la recordo de l'any passat, és la que acaba portant a la carretera de les Serres, on hi ha l'avituallament 8, de Constantins. He baixat a sac! i és clar, pinya al canto, per forçar-me, au! Manillar mirant cap a la Meca i morat a la cama dreta (avui la cama dreta se'ls ha emportat tots). Adreço el manillar i he fet el seguit pujades i baixades curtes trencacames fins arribar a les pistes. Per fiiiiiii.... Ara ja sabia el que em quedava. L'any passat en els planers em vai revifar, vaig trobar el grup d'en David Jordà i vam fer relleus fins arribar al riu. Aquest any anava sol, quin pal. He creuat la carretera, i ja amb la cassola posada (eh Xavi!) he anat planejant a una mitja de 25'5 - 26 km/h, no vegis quin pal, m'he pres un gel per veure si m'animava més però com el diuen els castellans: el horno no estava para bollos ja! He acabat de dosificar-me i de fet des de que he deixat en Permanyé ja no he vist ningú darrera meu fins l'arribada. En els planers anava mirant però res, tot i així intentava mantenir el ritme. Però on és?, on és? on és la puta pujadeta d'asfalt que hi ha en els planers que t'acaba de xuscar? Per fi ha arribat. Plat mitjà, dret i amunt, buffff m'ha acabat de xuscar. Sort que després fa baixada per l'altra banda i et permet tornar a agafar el ritme per afrontar de nou els planers. 

Per fi el riu, aquest any ens havien dit que no calia passar per dins, giràvem abans i passàvem per un nou pont que estan construïnt, un cop a l'altra banda enllacem amb el carril bici i fem un tros més que l'any passat. Al carril bici he continuat amb la cassola avisant als usuaris del meu pas jajajaj... n'hi hagut un que ha fet uns bot al sentir-me, perdó! I per fi Salt, ens han fet pasar per un lloc nou, per dins un carrer, per arribar al polígon. Ja saborejava els donuts de l'any passat!!!

I arribadaaaaaa... En Moradel m'enxufa el micro només arribar i em diu, ai perdona, m'he confós. I aprofita per no fer-me un lleig per preguntar-me que tal ha anat i jo òbviament: Molt bé, molt bé!!  I ell replica dient: Bueno aquest nois arriben plens de fang, ensangonats, peró tots diuen; Molt bé, molt bé!! ke kabron! jajaja...

Vaig netejar la bici, 1r tros de síndria i dels donuts ni rastre, vaja!!! M'han fotut "l'antojo" a rodar. Em demano la buti i una clara i a esperar als amics. Al cap d'una estona arriba en Permanyé i en Moradell canta el seu currículum, explica qui és i quan li pregunta com ha anat en Permanyé li diu: Bé, bé.. però ben enrampat! jajaja... ric jo des de la meva cadira. Però és que la rèplica d'en Moradell ha estat boníssima, com si es tractés d'un principiant li diu a aquell tros d'home: Bueno Pep, ja ho saps doncs, les rampes venen per manca d'entrenament, o sigui que a veure si entrenes més!! jajajajaja...jajaja Aquest en Moradell no té desperdici!

He vist la cerimònia d'entrega de trofeus als 3 primers classificats: 3r Cristian Collados, 2n Josep Almendros, 1r Joan Pons (reconegut campió de trial). Al cap d'una estona ja ha vingut en Mont i l'Espi, més tard en Marc García (aquest any convidat per l'organització uuuauaalllaaa! encara hi ha categories eh Marc? digues que sí jejeje...), en Xavi Gimeno, en Santi Betrian, que ha hagut d'abandonar a l'Hostal del Fang perquè el canvi no li anava bé i tan sols podia anar amb plat gran. 

Dutxa, més menjar i fer petar la xerrada. He trobat en Joan Rosillo (A pike Bikes) i l'Emili García (Cycles Ayats), en Lluís Posas (C.C.Calonge), en Joan Rigau (Cycles Ayats) i l'Albert Barber (C.C. Platja d'Aro) que malauradament han abandonat a l'Hostal del Fang perquè l'Albert ha tingut una caiguda aparatosa més que greu perquè ha caigut en un marge i ha rebut de cara. El pobre tenia la cara amb un morat considerable i rascades. Albert cuida't i una salutació a tots.

Després de menjar-me el meu pes en síndria, no vegis com entrava! hem agafat els trastets amb Mont i cap a casa falta gent.
Valoració.
Molt més bones sensacions que l'any passat, tot i que aquest any s'havia ampliat el traçat amb més trams tècnics i l'estat del terreny n'ha agreujat la duresa. L'important és que no he près mal, que cap dels companys tampoc, que avui era per fer-te'n i que he arribat, molt sencer.

Al final,
Posició: 27è classificat
Temps: 5h 16'