Després d'unes setmanes complicades, encara que sigui per un procés de satisfacció purament endorfínic, necessito més que mai de l'esport. Tot i la manca de motivació la setmana passada vaig sortir dimarts amb carretera (ROMANYÀ per davant + baixada per allà mateix i anar a buscar Llagostera i pujar SANT GRAU D'ARDENYA per tornar a Sant Feliu per la costa). El dijous sortida en btt amb l'Escoleta Btt per la zona de l'Ardenya (pistes d'en Lara, pujada a la Creu d'en Barraquer, baixada per la Murtra, pujar GR fins a Santa Escolàstica, pujar al mirador de Pedralta i baixar de nou cap a Santa Escolàstica per baixar cap al camí d'en Fermin fins a la casa d'en Samaranch i cap a casa).
Després de sortir una estona el divendres a la nit per la Festa Major de Sant Feliu el dissabte al matí vaig agafar la de carretera: SANT FELIU DE GUÍXOLS / Santa Cristina d'Aro / Llagostera / Cassà de la Selva / Llambilles / Quart / Palol d'Onyar / la Creueta / enfilar pujada als ÀNGELS / baixar cap a Madremanya / Monells / Sant Sadurní de l'Heura / Cruïlles / La Bisbal d'Empordà / pujar l'alt de la GANGA / Calonge / Sant Antoni de Calonge / Platja d'Aro / S'Agaró / Sant Pol / SANT FELIU DE GUÍXOLS.
Al final,
Distància: 86'27 km
Temps: 3h 06'
Mitja de velocitat: 27'9 km/h
Valoració.
Molta calor, vaig sortir massa tard però el cos m'ho demanava.
El dissabte a la tarda, vaig anar a nedar una mica a la Conca. (550 m. aproximadament)
El diumenge al matí sortida escoletera, una dura sortida pel recorregut i la calor. Vam sortir de la BP de Santa Cristina d'Aro, anem cap a Castell d'Aro, i d'aquí cap a pujar al Mas Nou per Roques Martines, baixem l'asfalt per pujar la pista que porta a Sant Marc per girar a l'esquerra i baixar cap al principi dels Monjos, ja a Calonge. Pujar Monjos en plan "tonto l'últim", després per l'asfalt per anar a buscar la baixada dels tàbacs, d'aquí anar a buscar "la niña del César" i cap amunt de nou cap al Mas Nou, baixem per "la tuberia" cap a Castell d'Aro, omplim aigua i tornem a pujar per la "tuberia" (alaaaaa...!) fins al trencant de la pista que porta a Santa Cristina, el baixem i anem a fer els corriols nous d'en Manel i en Pipo que estàn per sobre la Font Fresca. Baixem cap al carril bici i els que anàvem cap a Sant Feliu el seguim fins a S'Agaró i d'aquí a Sant Feliu.
Al final,
Distància: 54 km durs, durs,...
El diumenge a la tarda vaig quedar amb uns amics per anar a la Cala del Pi
Valoració.
Una nova situació se'm planteja, i tan sols tinc clar que l'esport, com a afició que sempre m'ha acompanyat en menor o major mesura, pel que m'ha aportat i m'aporta, m'acompanya. Ara caldrà recuperar motivacions, potser noves rutines,... L'esport en el meu cas és una afició i com a tal el seu abast en la meva vida diària és el que és, per tant caldrà recompondre'm però sense bandejar-lo, tan sols això ja representa i representarà un exercici de motivació.
Un periodista esportiu li va preguntar un dia a Lance Armstrong:
- On està la diversió en el que fas?
- Qui t'ha dit que ho faig per la diversió? Ho faig pel patiment. És precisament superar aquest patiment el que et fa sentir millor quan acabes.
Valoració.
Una nova situació se'm planteja, i tan sols tinc clar que l'esport, com a afició que sempre m'ha acompanyat en menor o major mesura, pel que m'ha aportat i m'aporta, m'acompanya. Ara caldrà recuperar motivacions, potser noves rutines,... L'esport en el meu cas és una afició i com a tal el seu abast en la meva vida diària és el que és, per tant caldrà recompondre'm però sense bandejar-lo, tan sols això ja representa i representarà un exercici de motivació.
Un periodista esportiu li va preguntar un dia a Lance Armstrong:
- On està la diversió en el que fas?
- Qui t'ha dit que ho faig per la diversió? Ho faig pel patiment. És precisament superar aquest patiment el que et fa sentir millor quan acabes.