dilluns, 24 d’octubre del 2016

"Marxa" dels "20km" de Castell-Platja d'Aro

Doncs ahir diumenge tot i que m'havia proposat no fer cap cursa (triatló) fins l'any que ve, si bé continuo amb entrenaments; vaig animar-me a fer una cursa de la població on treballo que sempre havia volgut fer i sempre sortia alguna excusa per no fer-la en el darrer moment.

En la seva 29ena edició, la "marxa" dels 20 km va presentar un circuit molt guapu, combinant terra i asfalt, tot i que va predominar la terra. Va ser en planer en la seva part final i en el seu primer quilòmetre inicial pràcticament perquè la resta van ser de rampots i alguna baixada enfangada amb pedres que calia anar al lloro per la zona de Sant Marc (Gavarres) i la zona de la Coma, la "tuberia" que puja al Mas Nou i darrera el Mas Batet (Castell d'Aro).


La idea era intentar anar ràpid sense anar ofegat i ho vaig aconseguir en part perquè al final vaig fer la major part de cursa amb en Manel Antúnez i en alguns llocs vam apretar i és d'aquells moments que dius: -uixxx encara em quedaré, però no ...haig d'aguantar... Sabia que al final hi havia força planer i ara mateix és el meu fort, si podia mantenir-me amb en Manel fins allà, podia donar una mica més al tram final en cas d'apretada entre els dos.

Al tram final però en Manel va aguantar molt bé i havent fet gairebé tota la cursa plegats no hagués quedat massa bé, a més potser no l'hagués pogut deixar, està molt bé de forma i encara m'hagués fotut el pal a mi jajajaj... així doncs, "vam guardar la destral" i vam arribar plegats.

Al final,
Distància: 20'9 km
Temps: 1h29'38"
Mitja de velocitat:  4:29 min/km
Posició: 4rt de 48

Valoració
Diumenge matí aprofitat, tot i que el terreny era ideal per fer BTT més que trail amb vambes d'asfalt jajajaja.... No anava a buscar res, simplement el plaer de fer una cursa que feia temps que volia fer.

dimecres, 31 d’agost del 2016

IRONMAN 70.3 Vichy (France)


Doncs aquest passat cap de setmana afrontava el darrer objectiu de la temporada, si bé va ser un objectiu plantejat i marcat el passat 7 de juny, dos dies després de fer l'IRONMAN 140.6 de Nice (França). Ja un cop acabat l'esmentat triatló de llarga distància, les sensacions no eren les mateixes que un cop vaig acabar l'ironman 140.6 de Cozumel (Mèxic). Si bé a Mèxic vaig trigar dies a recuperar-me de la pallissa física, per culpa, d'un excés d'entrenaments previs, tant de durada com d'intensitat; a Nice les sensacions van ser completament diferents. Al marge de superar en pràcticament una hora la marca de Mèxic (tot i que això no pots fer massa cas perquè eren recorreguts diferents, si bé Nice va tenir una bici més dura i he millorat tant en natació com en corrent), a Nice la recuperació va ser super ràpida. El dia següent mateix, a la pròpia Nice, sortia a rodar en bici per deixar anar cames, i al cap de dos dies ja estava al gym fent cinta, estiraments,... impensable després de Mèxic.

Doncs va ser sorpresos per aquesta ràpida recuperació que en Jordi Extremera, entrenador, amic i company de ironmans podem dir ja jajajaja... em va enredar i una nit que vam sortir de festa vam veure que ja ens va més entrenar que no sortir jajajaja.... i em va dir: -Coi podríem fer un mig i acabar d'aprofitar temporada. I la veritat, veient com em trobava físicament vaig accedir. A Nice havíem vist publicitat tant de l'Ironman de Vichy 140.6, com del 70.3 i pintava xulu. I en res ens vam apuntar.

Un parell de mesos i una mica més preparant-nos intentant no perdre la forma que havíem aconseguit pel 140.6 però alhora fent una petita baixada al principi, em van fer arribar ben justet a Vichy, psicològicament, perquè quan arriba l'estiu tinc més ganes de fer muntanya o kayak i el fet de tenir que anar a vichy em retenia de fer altres coses per por a lesionar-me i no poder-hi anar; i físicament doncs estic bé però després de tants mesos també em va bé trencar amb la rutina esportiva que porto, i tot i que segueixi fent els mateixos esports fer-los més quan vinguin de gust, o incorporar més un que altre, etc.

El divendres 26 d'agost em llevava a les 6h del matí i al cap de poca estona ja marxava cap a Vichy amb en Jordi Extremera. Cap a quarts de tres de la tarda arribàvem. Visita a l'Hotel a deixar coses, dinar, cap a inscriuren's al recinte i tornada a l'hotel per preparar les bosses de la T1 i la T2. Un cop ficat cada material dins la corresponent bossa, tornada a boxes per deixar la bici i les bosses per l'endemà. Pasta party!!! amb briefing de la cursa i a dormir aviat.

Dissabte 27 d'agost, TODAY IS THE DAY!! Ens llevem a les 4:30h del matí, esmorzar i cap a boxes. Revisió a la bici, ens informen que serà sense neoprè i cap a la sortida. Va ser sortida rolling start a cada 5". Ens vam col·locar a la franja de 29' i quan ens va tocar: A l'Aigua!!!!!!!

El tram de natació va ser el pitjor per mi. Aigua amb zero visibilitat, dolça i sense neoprè. Se'm van fer eterns els 1900 m. I per un moment vaig pensar que l'objectiu de baixar de nou de 5 hores se m'estava esvaïnt.

Natació
Distància: 1900m
Temps: 36'29"
Valoració: Massa estona, mooolt malament!

Surto de l'aigua i vam haver de córrer un bon tall abans no vam arribar a buscar bossa de bici, entrar a la carpa, canviar-nos, anar a buscar bici i sortir de la T1. Al final un temps de 4'15". a la carpa, quan jo m'assec sento en Jordi que ja en marxa perquè va trigar dos minuts menys que jo a l'aigua. I l'Emi Molina de velolovefit entra també al mateix moment que jo i surt davant meu. 

A la bici començo ràpid, un recorregut entre urbanitzacions per sortir de Vichy i entrar a fer poblets que eren rotllo l'Empordanet. Fins al km 45 tot i sortir dels primers 200 hi havia problemes de massificació de corredors, i en corbes revirades l'acumulació era evident, a més la gent anava nerviosa, volien adelantar i no podien, massa estona de costat,... i els jutges amb moto van començar a treure targetes negres a manta. I a mi me'n va caure una que m'obligava a 5' de parada en un penalty box. Putada!!!! En fi, si me l'hagués merescut diria que sí que tenia raó l'àrbitre però considero que no. 

A la bici vaig atrapar l'Emi Molina i ens vam anar veient durant estona però cap al km 50 el vaig passar i ja no em va passar. Al cap de poc vaig veure en Jordi Extremera i vaig estar una estona veient-lo però sabent que ell en aquest terreny tira fort ique jo m'havia de parar 5' en algun moment vaig passar-lo i vaig apretar un pèl. Ell em va tornar a passar al cap d'una estona i em crida: -37'5 km/h de mitja jajajajajajajaa.... Ens vam estar controlant a la distància i en un avituallament que ell va afluixar una mica per agafar bidó jo no ho vaig fer i vaig passar. Un cop davant vaig tornar a tirar pensant en treure temps i que quan ell baixés a córrer estar més igualats de temps, però al km 70 em vaig parar jo a preguntar en un avituallament on era el penalty box més proper, aquí em va tornar a passar i com que no vaig poder aclarir res, vaig arrencar de nou i al cap de res venia una pujadeta i allà vam tornar-nos a trobar.

Va ser quan quedaven uns 15 km, en una pujada de poc pendent però llarga que vaig fer un altre intent de deixar en Jordi arrancant fort des d'uns 25m. aquest cop ja pensant que ja descansaria els 5' si m'exigia massa. No vaig mirar massa enrera però és d'aquelles apretades que quan vas en bici saps que si te la responen millor afluixar i reservar ja. El vaig perdre de vista i vaig apretar ja per afrontar els últims 10 km a gaaaaas!!! El terreny em va afavorir perquè hi havia força planer, un rampot i una baixada, i arribar abans que ell a aquests llocs era important.

Bici
Distància: 90 km
Temps: 2h 26'54"
Mitja de velocitat: 37'21 km/h
Valoració: Content, em vaig trobar força còmode.  

Arribo a la T2, vaig cap al penalty box i apa! A esperar 5 minuts. El temps que vaig estar parat, va passar en Jordi i l'Emi. Van passar els 5' i cap a deixar la bici, bossa i canviar-me. A la carpa vaig veure l'Emi però tot just entrava jo. Al final la T2 amb 8'42" (5' + 3'42").

Vaig baixar a córrer amb la idea de baixar les 5 hores, si podia ser fer millor temps que al half de Berga, 4h:49' i d'atrapar en Jordi. En Jordi per això em treia 5'. 

Fins al km 14 no vaig pujar més de a 5/Km. Vaig començar a 4:11 el km i em vaig mantenir així fins al km 15 que vaig pujar a 5 i 5 i poc fins al km 16'7, quan portava aquests quilòmetres vaig passar en Jordi. Ara només quedava baixar de 5 hores jajajajaja... Jordi sóc un picat ja ho saps!!! ;))) A partir d'aquí vaig sentir que em trobava bé tot i la forta calor que ara ja sí apretava a quarts de dotze del migdia. Com que sóc més de calor jo i la tolero bé, vaig intentar pujar el ritme fins al final. Vaig tornar a baixar a 4 i poc i així fins als últims dos quilòmetres a una mitja semblant a la que havia començat. 

Córrer
Distància: 21'2 km
Temps: 1h 35'12"
Mitja de velocitat: 4:37/km
Valoració: Content per haver sabut gestionar-me corrent, tant en esforç com en alimentació. Amb el dubte de si hauria d'haver pujat el ritme abans del km 16 aprox.

Tot i els 5' del penalty box passo l'arc de d'arribada en 4h 51', fent dos minuts més que Berga però content perquè m'havia agradat molt la bici i el córrer, i com m'havia gestionat, després de sortir de l'aigua amb males sensacions. En Jordi no arriba pas massa més tard, uns 12'. Una gran cursa també. L'Emi en canvi no el vaig pas poder atrapar corrent, i em va treure uns 4' a la classificació final.

Continuo pensant que la mitja distància és la distància més maca però reconec que el 140.6 et permet disfrutar més dels entrenaments a uns ritmes menys agressius. Si em preparés només per mitjos hauria de canviar força el xip perquè preparar-te per 140.6 vol dir que quan portes X km és quan comences a rendir i clar, això en un mig no va massa bé. 

Valoració.
Doncs amb tot plegat i la calor que va fer, content.
El meu tercer mig després de Sevilla i Berga.

Per altra banda, va ser un cap de setmana complicat, el dimecres passat va morir una persona especial d'accident de muntanya i el mateix dissabte, mentre competia, en feien els funerals. Òbviament durant la cursa vaig pensar molt en ella i tenia molt clar que l'arribada anava dedicada a ella. Avui han sortit les fotos de l'organització i us n'adjunto la de l'arribada amb la dedicatòria.



dimecres, 10 d’agost del 2016

Tot i el triatló, la muntanya sempre tira

Doncs aquí teniu un curt de Salomon de fa uns mesos fet amb el tacte i el gust que caracteritza els seus curts des de fa uns anys. Aquest cop, Salomon viatja a la petita població de La Motte- d'Aveillans al sud-est de França per a reunir-se amb el guanyador de la cursa #MyTrailDog, Gaëtan Ugnon - Fleury i els seus gossos Pépite i Jolin.

Literalment, Salomon presenta aquest curt com una mostra d'una de les coses que oblidem amb l'esdevenir de la vida, una "oda a la bellesa i la felicitat que es pot trobar a la més simple de les coses, l'amistat". 

Us recomano que poseu els subtítols en castellà si no domineu anglès per no perdre'us res del que diu, és força emotiu i mirat amb calma és d'aquells treballs que toquen la fibra.

dilluns, 11 de juliol del 2016

ESTIUUUUUU

Portem unes setmanes de caloreta que dóna gust. Haig de dir que personalment m'encanta l'estiu per fer esport; i ara que la natació ja és una cosa que practico sovint és genial poder anar d'hora a mar a fer quatre braçades amb la mar ben calmada. Pel tema del córrer i la bici no hi ha tant problema, personalment a l'estiu m'agrada córrer o anar en bici entre setmana cap al vespre, a partir de les 19h, quan comença a afluixar el sol. Al matí també seria ideal però si no faig vacances, tret del cap de setmana, em toca fer-ho així.

Ara estic preparant el mig ironman de Vichy (França) del 27 d'agost. Intentant mantenir la forma que vam aconseguir per Nice, deu setmanes més. Tinc una mica de dubte de sí podré arribar bé perquè deu setmanes és molt de temps per un punt de forma però intentaré baixar un pèl la intensitat sense baixar del tot perquè si fés una parada em sembla que després les deu setmanes serien massa poc temps per tornar a estar bé. En fi, tot distreu, i com que tot i dedicar-hi moooltes hores no deixa de ser una afició, i una manera de socialitzar-se i passar-ho bé ja m'agrada anar-me provant.

Aquestes setmanes procuro mantenir la disciplina que he seguit aquest hivern i primavera per Nice tot i que també és estiu, i m'agrada massa aquesta època per no fer altres activitats com anar a fer muntanya, anar a nedar a mar més del compte o quedar més amb els amics. 

Ahir mateix, recordava amb uns amics les animalades que hem fet per muntanya i casundena, últimament per tot arreu rebo senyals que em criden per anar cap a muntanya a fer algun entrenillu. Jordi no em matis si llegeixes això però crec que aviat caurà un entrenament de bici i córrer amb T2 incorporada per Vallter com la de fa un parell d'anys amb en Mia jejejeje.... podem tirar cap a l'esquerra i fer un puja i baixa al gra de fajol gran per exemple, per variar una mica de la banda de Bastiments. Per Vichy que és planer anirà ideal jajajajajajaja....


dimarts, 14 de juny del 2016

El vídeo de l'IVAN RAÑA. Zero postureo, gran persona

Quan els grans (Javi Gómez Noya, Marcel Zamora, etc. ) coincideixen en parlar sempre bé d'una persona, que els va ajudar al inicis, que l'admiraven... és que realment estem davant una gran persona a part de l'esportista que hi pugui haver. I és que està als alts nivells de l'esport i continuar mantenint la senzillesa i l'aparença de que no ets el que realment ets, un gran esportista és molt complicat perquè és molt fàcil de caure en la vanitat. I sobretot perquè l'entorn així els tracta. Seria molt fàcil per ells emborratxar-se d'alabances i anar pel món de sobrats, podrien fer-ho perfectament perquè són els millors, però en canvi, molts esportistes i concretament aquests tres que he citat, precisament fan i donen exemple del contrari. No és estrany que en Noya i en Marcel Zamora en els seus llibres parlin bé d'en Raña, com també ho fa ell d'ells, si és que són de la mateixa pasta. Dels senzills i modestos que volen passar desaparcebuts malgrat sigui difícil.   

Aquest tipus de gent són els veritables referents que hauríem de tenir tots, gent bona en el que fan i alhora humils i senzills, cosa que encara els enalteix més.

Amb aquests referents imagineu-vos l'exemple que donen els esportistes amateurs que egocèntricament es dediquen de forma reiterada a donar-se importància a ells mateixos sense motiu. 

En fi, mireu aquest curt que d'aquesta gent sí que val la pena saber.